El dissabte de l’Esperança, en pujar al Castell, podem veure els festers encesos al llarg de tot el camí. Una tradició atàvica que fa festa, que acompanya la gent i que fa la revetla una mica especial. Aquesta paraula va desapareixent del nostre vocabulari i del nostre dia a dia. Serveixi aquest article per a reivindicar-la així com per admirar la bellesa del foc. Això és el que diu l’Alcover-Moll al respecte:

FESTER m.
Fon.: fəsté (or., bal.); festéɾ (val.).
Etim.: derivat de festa, per l’aplicació que tenien i tenen els festers de teia i les fogueres a la il·luminació d’espectacles festosos.

|| 1. Graellat de ferro que forma concavitat i que, sostingut per peus de ferro o empotrat a la paret, serveix de recipient a les teies enceses que il·luminen les danses i altres espectacles nocturns de festa popular (Empordà, Mall.); cast. tedero.

|| 2. Graellat de ferro portàtil, que fa concavitat per a portar teies enceses en la pesca nocturna, en la cerca de caragols, en la caça de titines, etc.; cast. tedero. 

|| 3. pl. Fogonets que van col·locats davall el poal de la premsa de fideus per a encalentir la pasta (Porreres); cast. hogar.

|| 4. Foguera (Mall., Men.); cast. fogata, hoguera.

|| 5. fig. Conflicte o succés extraordinari, generalment de molta animació, moviment o desorde (Mall., Men.). 

|| 6. fig. Gran quantitat o extensió d’una cosa, principalment de malaltia, plaga, etc. (Men.).

|| 7. Fer festers: exhibir-se de manera massa pretensiosa, volent-la pintar (Mall.); cast. farolear.

Com diu Jesús Tuzón: «Quan desapareix una paraula, una llengua, mor la manera de pensar i el saber d’un poble»