Primer, el marc de la Mostra. El port de Cala Rajada. No me cans de fotografiar-lo una i una altra vegada, des del mateix punt. I cada vegada em sorprén. No em direu que el lloc on es fa la Mostra no és immillorable!
      

   Què hem direu dels plats. Del menjar. De la llampuga. Dels cuiners. Vist d'aprop la feinad els nostres cuiners resulta sorprenent. Alguns plats, no uns pocs sinó una gran majoria, eren autèntiques obres d'art. pel que feia a l'aroma, sabor i vista.  Jo sentia pena d'ensatar algunes racions, era com rompre una petita… obra d'art.

   Per bé que tots els estands mereixen el nostre reconeixement (… fan una feinada!), hi ha uns que darrere bullen de forma especial. Parlam dels arrossos i la fideuà de la comfraria de pescadors. Enguany ha cridat l'atenció la màquina renta-paelles, tecnologia punta al servei de la Mostra. Jo m'he quedat amb l'imatge de les paelles aixugant-se esperant ser utilitzades.

     Els amics de Perversions ho brodaren,  però me va sorprendre el grup Sterling. Senzillamnt no els coneixia i m'agradaren de debó. Per acabar d'adobar-lo començaren les focs artificials i el grupo encara cantava a l'escenari. Perrsonalment m'agradava la combinació. Algú va pensar el contrari i l'actuació s'acabà sobtadament. Una llàstima, resultava una situació sorprendent pels  públic…i pels músics, semblava un espectacle pirotècnic-musical.

 
   Per acabar una mostra del bon humor que regna darrere els mostradors de menjar. En Baro cada any estrena devantal, i enguany no podia ser menys.