En matèria de reducció d’impacte urbanístic s’ha fet més en un any i mig que en els anteriors vint o trenta anys.

 
Volem exposar una sèrie de qüestions respecte del projecte de sa Pedruscada:

Una setmana després d’entrar a l’equip de govern, al novembre de 2023, uns veïnats de sa Pedruscada, acompanyats per un arquitecte amb dilatada experiència urbanística, ens varen demanar actuar per rebaixar l’impacte del projecte que volia executar una promotora. Resultava que les normes subsidiàries només permetien dues alçades a la zona, excepte en aquesta parcel·la, on se’n permetien quatre. 

Estàvem davant una llicència demanada per una empresa, que abans havia comprat i fet un projecte en base a la informació urbanística que li havia facilitat l’Ajuntament. Les opcions, òbviament, eren molt limitades, però aquest equip de govern va decidir tirar endavant amb la suspensió de les llicències per estudiar la disminució de les alçades, de quatre a dues. Poc després la promotora va acceptar modificar el projecte, sense cap compensació. 

Era una qüestió d’impacte visual però també de justícia per als veïnats. No recordam que mai abans un equip de govern a Capdepera hagués aturat una construcció per rebaixar el seu impacte, i a més amb èxit. I tot això ho férem amb la incomprensible oposició del PSOE. 

No obstant, amb posterioritat, un grup de veïnats contraris a qualsevol actuació a la zona ha vengut demnanant que es denegui el projecte, al·legant una sèrie d’errades en la tramitació de la unitat d’actuació, que es va iniciar al 2014, i defensant que la parcel·la havia passat a ser rústica l’any 2020.

 

Doncs bé, hem d’explicar el següent: 

En primer lloc, la llicència per al complex urbanístic no està donada, encara s’està tramitant. La demolició i acondicionament que es fan ara a la parcel·la tenen el seu permís independent, atorgat el mes d’agost de 2023. 

Si els informes dels tècnics municipals acaben dictaminant que el projecte de construcció d’aquest complex s’ajusta a la normativa i als requisits urbanístics, l’Ajuntament haurà de donar la llicència. Si un responsable polític decideix denegar una llicència en aquestes condicions, fent cas omís a allò que diuen la llei i els tècnics, possiblement cometria un delicte de prevaricació. Quan érem a l’oposició no vàrem demanar mai a cap governant que ho fes i tampoc ho farem noltros. 

No entrarem a discutir detalls de tramitacions administratives que varen tenir lloc en anteriors legislatures, de caire tècnic. El quid de la qüestió és si aquesta parcel·la és urbana o si en qualque moment va passar a rústica. Si es determina que en el passat es varen cometre errades en la tramitació, però la parcel·la no perd la seva condició d’urbana, el propietari mantindrà el seu dret a edificar, com qualsevol altre propietari. 

Les consultes fetes fins ara, tant als tècnics municipals com a altres externs, coincideixen que la parcel·la sempre ha estat urbana, que el seu perímetre fa temps que està urbanitzat i construït, i que el projecte és legal si la promotora completa aspectes parcials dels serveis. Així també ho entenia l’arquitecte que va assessorar inicialment als veïnats. 

Amb la mà al cor, a la majoria de gabellins i gabellines ens agradaria que la demanda interposada per aquests veïnats tengués èxit en el sentit que en aquest solar no s’hi pogués construir i que acabàs, per exemple, com una zona verda enmig de la urbanització. Però no volem enganar a ningú: tant si aquesta llicència es denegàs com si un jutjat determina que la parcel·la és rústica, això suposaria, molt probablement, haver de satisfer una indemnització a la promotora que l’Ajuntament en cap cas podria assumir, inclús reduïnt serveis essencials. 

Anys enrere aquesta empresa va actuar en base a una normativa i una realitat jurídica facilitada per l’Ajuntament. Si ara no hi pogués fer res no dubtam que demanaria ser compensada per tot allò invertit, i qui sap si també per allò deixat de guanyar. Amb els darrers exemples de resolucions judicials en casos semblants amagar aquest fet seria irresponsable, per molt injust que ens pugui parèixer. 

Des de Més per Capdepera consideram que si el Consistori s’ha d’endeutar per preservar determinats espais, aquest esforç s’hauria de fer en casos estratègics, com per exemple a la zona del Castell, per a preservar el seu entorn. I sobretot, el que consideram prioritari ara és iniciar, com més aviat millor, la redacció d’un nou planejament urbanístic que garanteixi el creixement zero, és a dir, que en el futur no es pugui desenvolupar més sòl urbà o urbanitzable en el nostre municipi. I amb aquest objectiu encaminam la nostra feina. 

Més per Capdepera