Sota la protecció del planeta vermell Mart, cada dimarts un poema a l’Agenda de Cap Vermell.

Des del mes d’agost, més o menys quan es va inaugurar la nova web, a l’Agenda trobareu un poema, com dèiem, cada dimarts. El ventall és universal, en tots els sentits. Es quedaran allà, ja que es poden consultar tant els que hagin «caducat» com els programats. Per això la poesia ens acompanyarà tot l’any com una demostració poètica gabellina contra tots els mals.

És una aposta de Cap Vermell per tal d’afrontar el mal temps, no només el meteorològic, evidentment, sinó més aviat les tempestats capitals que, sens dubte, ens cauran damunt el cap en forma de discursos d’odi i d’incomprensió.

Són els moderns Temps Moderns, per als quals la poesia ha estat, és i serà, un antídot contra la rendició i el desànim. Perquè la poesia és l’únic capital que no costa res.

I aquí la teniu, al vostru costat indòmit i rebel.

Per atzar matemàtic, aquest va ser el primer poema publicat a l’Agenda el passat 5 d’agost.

A bon temps m’ha arribat
aquest suau gregal
que fa nus la meva excitació.

Natural com l’arbre a punt
de donar el fruit de l’esperança;

Sensual com l’agulla de la injecció
que suaument goteja el transparent líquid,
fins al fons dels nostres teixits.

Una cara sencera,
Una dolça mirada
i uns cabells al vent.

Així és la tendra tonada del record.

Gabriel Juan, En una clapa pessimista.
Manacor: Casa de Cultura; Caixa de les Balears, 1984.