Demanàvem un tren ràpid i modern que connectàs els municipis de la comarca amb Palma, un mitjà de transport públic alternatiu a la carretera que

Glosat de Biel Torres escrit l’any 1998, dedicat a la primera marxa pel tren de Llevant. Jo vull un tren… per anar a Ciutat! Jo vull

“Una frase que vaig sentir a Pa Negre, d’Agustí Villaronga, deia: «Que siguin els nostres, no vol dir que siguin els bons». Està molt bé donar

“Crec que el tren és un transport sostenible i pensava que els meus fills podrien emprar-ho per anar a la universitat. No ha estat possible.Crec

“Vull ser autocrític per la part que em toca, com a membre dels governs que no han tengut la valentia, la determinació o la voluntat,

«L’errada és que es vestien de marxaires les mateixes persones que tenien la responsabilitat política de solucionar el problema. Les marxes van ser utilitzades per pescar vots sense dedicar-hi

“Potser la principal errada ha estat haver cregut en els polítics que deien que reobririen la línia fins a Artà… I potser no vam ser prou

“Crec en el tren com a mitjà de transport col·lectiu necessari per vertebrar la Comarca de Llevant i facilitar la mobilitat entre els pobles que

“En tenc molt bons records, sobretot de l’ambient. Vàrem ser tan il·lusos que crèiem en la màxima del mestre Estellés: “Res no podran contra un