Infra-Cròniques alemanyes (19): La República de Weimar, llums i ombres
per Miquel Llull.
Weimar és un moment culminant en la història d’Alemanya, tant pel bo com pel dolent. Els anys de la República de Weimar (1918-1933) foren uns anys tan brillants com foscos que els alemanys van viure com una exhalació.
Infra-cròniques alemanyes (18): Erika i Klaus Mann a la Rivière (1931)
per Miquel Llull.
Després dels artistes bohemis, però, arriben els rics i comencen a comprar cases i vil·les…
Infra-Cròniques d’un etnocidi (6): Un cambrer exaltat al Segle XII
per Miquel Llull.
El dia abans de marxar cap a Alemanya, el 22 de novembre passat, vaig ser expulsat del cafè Segle XII, com ho va ser tota la Tertúlia Gabellina i Oriental.
Infra-cròniques alemanyes (17): La vida és la revolució
Emma Goldman. Aquest article no té per objectiu fer-ne la seva biografia, que per això hi ha aquests dos llibres que vull destacar
«Hauré de dir les paraules»: You say tomato
Vull expressar el meu rebuig al boicot que fan els grups de teatre gabellins al teatre de Capdepera.
La mesocràcia alemanya: a Artà per exemple
La imatge d’Artà em serveix d’impacte per començar i comentar un tema que no tan sols es correspon amb Artà, ans també amb altres llocs de Mallorca. Capdepera, sense anar més enfora.
Maria Isern Torres
Maria Isern Torres, la policia infiltrada a Girona.
Infra-cròniques alemanyes (16): Palestina a Capdepera
Les circumstàncies han volgut que no sigui a Capdepera dia 31 de juliol, dia en què se celebrarà una marxa contra el genocidi perpetrat per Israel a Gaza i també, afegiria jo, a Cisjordània.