A Gustavo

I llavors, Gustavo ve que es transfigura

i fuig d’aquest món rere el seu pinzell,

agafa volada, talment un ocell,

i ens somriu, subtil, mentre agafa altura.

Ens pinta una vida que sembla més pura

quan ell ens la conta i el món és més bell

en les seves mans. Es fa nou lo vell

i és de mil colors la seva aventura.

En mans de Gustavo, cada pinzellada

és per a nosaltres el millor regal.

En les seves obres deixa una petjada

d’àfany i delit, tot un gavadal

d’amor i tendresa, gamma il·luminada,

ardida proposta, esbós genial.

Jaume Fuster

Amb motiu de la presentanció del llibre SOLILOQUIOS FOSFORESCENTES al Teatre de Capdepera