“Avui puc dir que represento el canvi generacional. Al costat dels meus pares, estic portant aquesta història familiar cap a nous camins, sense perdre mai de vista les nostres arrels”.

 ” … durant molts anys només vaig observar, a poc a poc vaig començar a entendre que Ca n’Argos no era només un negoci. Era una manera de viure.”

 

Tot va començar a Cala Rajada, en una petita sabateria que encara no tenia nom. Els meus avis, Fernando i Magdalena, venien de Menorca i van dur amb ells un ofici que coneixien bé: el d’apedaçar, adobar, cosir i donar vida nova al que altres donaven per perdut.  

En aquells primers anys, no es venien sabates. La sabateria era més aviat un taller de reparacions. El meu avi arreglava calçat i també esmolava ganivets, mentre que la meva àvia s’encarregava de la costura. De fet, tenia una màquina de cosir que, en el seu moment, ja era de segona mà, i que, per cert, encara té en ple funcionament a ca seva. Amb ella cosia de tot, fins i tot apedaçava la tela dels globus aerostàtics. Aquesta història la continua explicant amb orgull.

El 8 de juny del 1970 van obrir per primera vegada la persiana de la sabateria. Aleshores no sabien que estaven posant la primera pedra d’alguna cosa que seguiria dempeus 55 anys després.

No va ser fàcil. Quan el meu padrí va morir, la meva padrina va agafar les regnes del negoci. Va passar de cosir a convertir-se en “la sabatera” del poble. I el meu pare, Argos, amb només 13 anys, va començar a aprendre l’ofici.

Amb el temps, la sabateria es va convertir en una botiga, i la botiga en un lloc de referència. Tot i que al principi no tenia nom, i poc després havia anat variant, tothom sabia on era: “a casa de n’Argos”. Tant ho repetia la gent, que al final aquest va ser el nom: Ca n’Argos. Perquè, més que una botiga, sempre va ser una casa. I més que una marca distintiva, és una família.

El meu pare i la meva mare, van prendre el relleu i van donar forma a allò que som avui. Van introduir les primeres avarques, que arribaven directament de Menorca, i més endavant, les senalles de llata fetes a mà a Capdepera. La meva mare també va aprendre l’art de la costura i va acabar sent part clau del taller. A més, no es va limitar simplement a cosir, de mica en mica va aprendre l’art de la llata i va descobrir en aquesta artesania la seva passió.

El 2004 vaig néixer jo, Sara. I encara que durant molts anys només vaig observar, a poc a poc vaig començar a entendre que Ca n’Argos no era només un negoci. Era una manera de viure.

Avui puc dir que represento el canvi generacional. Al costat dels meus pares, estic portant aquesta història familiar cap a nous camins, sense perdre mai de vista les nostres arrels. Hem creat dues marques que representen perfectament el nostre equilibri entre tradició i innovació: “Yolitas”, el projecte artesà de la meva mare, amb què ha arribat fins i tot a dissenyar el primer vestit de llata de la història; i, “Argos 1970”, la meva manera de rendir homenatge als meus padrins i als meus pares. Una marca de calçat que porta per bandera la qualitat i l’essència que representem.

Aquests anys hem viscut fites que ni somiàvem: sortir a revistes, rebre premis, ser reconeguts com a establiment emblemàtic, fer cursos i tallers, estar presents en esdeveniments… Em fa especial il·lusió esmentar el Premi a la Moda Artesana que va guanyar la meva mare amb la peça “Bárbara”, un homenatge a la meva àvia que, encara que ja no sigui aquí, segueix vivint als cors de tots els que la vam conèixer.

Tot i això, el que més ens emociona segueix sent veure algú entrar a la botiga i dir: “aquí vinc cada estiu“, “aquí em vaig comprar les meves primeres avarques“, o simplement: “és com estar a casa“.

Per celebrar el nostre 55è aniversari, hem decidit fer-vos un regal a vosaltres, a tots els que ens heu acompanyat any rere any. De fet, regalarem un parell d’espardenyes per la compra del vostre producte favorit. És la nostra manera de donar les gràcies. Per acompanyar-nos, per confiar, per continuar formant part d’aquesta història que va començar amb una màquina de cosir, un banc de sabater i moltes ganes.

Gràcies !

Sara Cavaller Izquierdo