Clicau sobre la imatge per llegir l’article complet.

No són, ni varen ser, Robert Redford i Paul Newman, ni mai tindran, quan Déu els tingui en la glòria, l’aura mitològica de Butch Cassidy i Sundance Kid, però varen especialitzar-se en l’obertura de portes giratòries, com ho fan els lladres de guant blanc, molt abans que la decrepitud els atorgués l’aura messiànica dels que es creuen uns elegits. S’han fet grans, però encara es creuen, amb raó, els prohoms d’una veritat que té, com a destí, mantenir ferma la guingueta. Res és casual, ja que ells van ser els creadors i ideòlegs d’allò que avui es coneix com a Madrid D.F., menjadora de la qual aquests dos veterans de les clavegueres polítiques nodreixen els seus comptes bancaris i també la seva immoralitat difosa en conferències plenes d’una claca servil profundament borbònica.

Article de Daniel Vázques Sallès pubilcat a El Nacional.