Intervenció de Joan Cabalgante en la presentació del llibre de Javier Vaca, al Racó de ses Àncores (Cala Gat).

Bona gent de Capdepera i Cala Rajada:

No fa gaire que algú me va dir que de vegades cal fer un pensament i meditar sobre el que som i el que volem arribar a ser. Aquesta és la intenció del títol d’aquest llibre, que de manera pedagògica obri un camí a la diversitat d’oportunitats cap al futur des del passat, en nou intent de retropia i tal i com ho va fer aquella col·lecció de Vaixell de Vapor anomenada Escull la teva pròpia aventura enceta un joc perquè els més menuts, adolescents diria jo, puguin entrar en el fascinant viatge cap a una altra dimensió del temps i de la Història.

Primerament, cal dir que el llibre que es presenta avui, Sigues qui vulguis ser, de Javier Vaca, patrocinat entre d’altres per Cap Vermell i per l’Ajuntament de Capdepera, és un llibre sobre la Història de Mallorca, però també, concretament, sobre la de Capdepera, redactat a la manera d’altres llibres que s’escrivien durant els segles XIII i XIV, com ara el Llibre d’Apoloni, on es relataven les aventures del rei d’Apoloni de Tir o del llibre d’Alexandre amb la figura molt present d’Alexandre Magne, on compareix el paradigma del cavaller perfecte, qui té el saber com el component bàsic de la seva personalitat. Així, aquest relat és construït per saber i per conèixer més sobre nosaltres mateixos. És cert que la Història que s’hi conta és coneguda o hauria de ser coneguda per tothom, i que s’ha escrit molt en aquest sentit, però crec que en el cas de Sigues el que vulguis ser no s’ha de perdre la perspectiva i així es veu en la fotografia de la contracoberta, on surt el pare que acompanya a la lectura al seu fill, que és aquesta la intenció del llibre, aquella que té el caire més didàctic i d’ensenyança i d’un intent divulgatiu de la nostra Història, un relat que es forja des del sacrifici d’en Javier vers la seva família, car no és gratuïta la manera d’enfocar aquest projecte.

Seguidament, la Història de Mallorca li serveix de punt de partida per crear uns personatges, com Ser Javier o Ser Nena, que coincidiran en aquesta aventura amb altres històrics com Pere III, el Gran, el rei Sanç, Cabrit i Bassa, etc. amb una clara conjunció entre realitat i ficció que engrescarà al lector. D’altra banda la intenció didàctica és la de crear hàbits de lectura, que tanta falta fan entre el nostre alumnat. Així l’autor pren consciència de la importància de l’educació i escriu una obra que apunti cap a aquesta direcció. El retrat de tots els personatges està fet al principi del relat. També està molt ben aconseguida la fórmula per encadenar cada un dels episodis que conformen el llibre i que diu així: «Però bé. Aquesta és una altra història que ja us explicaré», que intenta mantenir l’atenció del lector.

Posteriorment, el cavall del protagonista és anomenat Blanco, com en altres obres medievals que també a cada cavaller li correspon un cavall: El Cid té el seu Bavieca, El Quixot a Rocinante, i així en altres novel·les de l’Edat Mitjana o més avant, com puguin ser Tirant lo Blanc de Joanot Martorell o Curial e Güelfa. També s’hi descriu el món de les Justes Medievals, que li serveixen a l’autor per concloure el primer capítol. Després el llibre retrata perfectament vida i costums del camp mallorquí com puguin ser el cultiu, les matances, la pesca, etc. A més hi ha capítols relacionats amb Capdepera, com el 8. Defensa del coll des Vidrier, 9. Construcció de l’Església de Sant Joan, 12. La Torre de Canyamel…en un ampli recorregut pel que són les nostres senyes d’identitat i tot allò que ja en temps antic conformava la idiosincràsia del nostre poble. També hi apareixen topònims configuradors de la nostra orografia, com puguin ser el Puig des Bou, el Puig de son Barbassa, Cala Mesquida, Torre Esbucada…

Finalment, no és sols la crònica del nostre municipi que es s’exposa, sinó dels llocs més emblemàtics de l’illa, com puguin ser Alaró, amb el relat de les bruixes al castell, Binissalem o Sóller, així doncs, l’ona expansiva d’aquesta història arriba encara una mica més enfora. Fins i tot i surten anècdotes com la del «Bendinat» del rei Jaume I, que en cròniques i segons conta l’historiador nostrat Gaspar Valero, segurament es degué confondre aquest «dinat», amb el mot diner francès, que vol dir sopar. «Però bé. Aquesta és una altra història que ja us explicaré”.                                                                       

Joan Cabalgante i Guasp