A vegades necessitam que algú ens esperoni, ens desperti. Fins i tot podria ser que també necessitàssim que ens malmenassin una mica per sortir de la letàrgia. Efectivament, el teatre de Capdepera té un problema de públic, i les companyies que formam part del municipi, com a col·lectiu, també en som responsables.

Agraïm profundament les paraules d’en Miquel al respecte —aquelles que ens toquen, ens travessen i ens regalen la possibilitat de reflexionar des de l’auto crítica- i sí, ens fan pensar que en alguna cosa fallam, i de manera escrepitosa. Definitivament, això no es tracta d’anar a veure els nostres amics, veïnats o col·legues quan estrenen qualque cosa, es  tracta de seure a la butaca per veure un espectacle professional que forma part de la programació cultural del nostre municipi, més quan parlam d’una peça amb el Premi Serra d’Or al millor text teatral. Que el teatre en dies així no s’ompli, efectivament és trist. Molt.

Els que ens dedicam a això, sabem perfectament que això és un ofici, com aquell que seu a veure com unes mans amb experiència trenen unes xarxes que després es llençaran a la mar. Podem assegurar que hem après moltíssimes més vegades de veure la feina dels altres que de qualsevol formació i que sovint hi ha més gaudi des del pati de butaques que sobre l’escenari, que no es pot estimar aquest ofici si primer no s’és públic.

La cultura del municipi depèn de tots nosaltres, de la il·lusió, de les ganes i d’uns ulls curiosos per veure possibilitats que, d’una altra manera, tindríem lluny. Efectivament, com diu en Miquel, agafar el cotxe per anar a veure qualsevol espectacle a un altre municipi ens converteix en un públic provincià, que dona per suposat que tot allò que es faci fora sempre serà molt millor.

La programació del Teatre de Capdepera, al llarg del temps, ha estat prou variada i diversa com perquè tots i totes ens hàgim sentit motivats per aixecar-nos, veure, compartir i gaudir alguns dels seus espectacles. Des d’aquesta companyia, humilment, quedam a la disposició del Departament de Cultura per trobar iniciatives que, a la vegada, puguin millorar els canals de difusió perquè el teatre en aquest poble sigui una realitat d’èxit.

Atentament,

ES MUSSOL