Els grups de joves alemanys han tornat ser els protagonistes de l’inici del mes de juny.

 per “Un que mira”

Fa un any aproximadament, Cap Vermell va oferir una sèrie de reportatges sobre l’evolució del turisme d’excessos a Cala Rajada, i més en concret a Cala Agulla, concloent que s’havia moderat en els darrers anys.

Idò bé, en aquest inici de juny, i sobretot el cap de setmana del 7 i el 8, suposam que coincidint amb el pont de Pentecosta a Alemània, s’han pogut veure per Cala Rajada un bon nombre dels típics grups de joves alemanys, cada un d’ells amb la seva equipació distintiva i carregats de geleretes plenes d’alcohol.

Es veu que tota competició amateur de qualsevol esport, masculí o femení, acaba celebrant el final de temporada amb un viatge, …on tot està permès. No hi ha regles. Hem pogut veure coes davant establiments per comprar packs de 24 o 48 llaunes i cap a l’Agulla. Si els atura la policia, allà mateix se les beuen. I si no, les beuen dins de l’aigua. Recordem aquell que tragué més d’un sac de llaunes de la platja.

Fa anys que sentim dir als hotelers que aquest tipus de turisme va a la baixa, que molts d’hotels han fet reformes per augmentar la qualitat, que han pujat preus i que cerquen un altre tipus de client. No obstant, enguany s’han vist més grups que en anys anteriors, de fet n’hi ha que parlen de milers d’aquests joves.

Es deia que aquests grups s’allotjaven en hotels específics, prou coneguts per la població, però la quantitat de grups que s’han vist enguany no caben a tres o quatre hotels. Necessàriament s’han allotjat a bona part de la planta hotelera i qui més qui manco n’ha tengut a les seves habitacions. Potser qualque grup ha optat pel lloguer vacacional, però pocs.

Enguany, a mitat de maig, la presidenta de l’associació hotelera manifestà que estaven al 50% d’ocupació. Difícil de creure.

Tots els discursos i iniciatives per vendre una certa evolució i canvi cap a un altre turisme en concretes èpoques de l’any han quedat desmuntats en quinze dies. Al final quasi ningú ha tengut miraments a l’hora d’omplir el mes de juny amb tot allò que ha pogut, segurament amb ofertes en qualque cas.

 

Problemes i incoherència

 

N’hi ha que segueixen repetint els típics mantres de sempre per justificar l’arribada d’aquests grups: “Només són quinze dies”, “Hem de tenir un poc de tot” o “Si només es diverteixen i no fan desastres no passa res”. Doncs bé, aquests clams tenen una sèrie de problemes:

Primer inconvenient: És totalment incoherent amb allò que es pretén vendre i es trasllada una mala imatge de Cala Rajada. 

L’Associació Hotelera no pot vendre un canvi de tendència, de major qualitat o de visitants interessats amb la cultura, el medi ambient o l’esport mentre segueix allotjant el turisme més barater i renouer, format per persones que tenen com únic objectiu engatar-se com a sopes.

No es pot vendre un turisme de qualitat, sostenible i responsable mentre durant un moment de l’any ve gent que només vol festa i alcohol, i que tant li és ser a a Cala Rajada, Copacabana o Papua Nova Guinea. No es poden fer campanyes contra l’aferrada d’adhesius als senyals de trànsit mentre segueixes allotjant a qui no s’atura d’aferrar adhesius als senyals de trànsit.

No es pot vendre qualitat quan aquest tipus de visitants només gasta en alcohol barat, provocant molèsties a la majoria i deixant guanys a uns pocs -bàsicament hotels i negocis de venda d’alcohol, també prou coneguts-.

I finalment, la imatge que es trasllada de Cala Rajada és pèssima, ampliada amb l’ús generalitzat de les xarxes socials.   

Segon inconvenient: centenars o milers de joves, siguin alemanys, britànics o italians, que relacionen la seva estada amb geleretes plenes d’alcohol acaben essent incontrolables, per molt que la majoria es mogui dins uns estàndards acceptables de civisme.

Sempre n’hi haurà que estaran fora de control, bàsicament perquè venen a fer allò que no fan a ca seva. Sempre n’hi haurà que cridaran molt, que provocaran problemes dins els mateixos hotels o que faran qualque bretolada quan són fora, sigui fer les necessitats enmig del carrer o tirar llaunes a la mar de Cala Agulla. Tot això sol passar cada any, enguany també.

No és que Cala Agulla, parc natural, estigui més massificada pel juny que per l’agost, però coincidirem que l’impacte d’un matrimoni amb nins petits no és el mateix que un grup d’annerots gats. I que aquest mateix matrimoni preferirà anar a una altra platja que compartir arena amb aquest col·lectiu a la vista dels seus fills petits.

Hem de dir que enguany la Policia Municipal de Capdepera ha estat molt present i ha actuat en diverses ocasions. Hem vist agents fent voltes constantment pel carrer de l’Agulla, fent controls a l’entrada de la platja, requisant begudes, impedint l’entrada de vidre a la platja i cridant l’atenció a més d’un. Podríem concloure que han fet bona feina.

Una altra cosa és que hi hagi d’haver més agents de guàrdia controlant aquests turistes. Però quants més se’n necessitarien per controlar centenars de jovenots alemanys? 10, 50, 200? Per quina raó la majoria de contribuents gabellins haurien de fer front a aquesta despesa extraordinària quan són uns pocs que en treuen profit?

De fet enguany l’Ajuntament ha hagut d’enviar patrulles a controlar un determinat hotel, que no forma part de l’Associació Hotelera, que ha decidit dur viatges d’estudis. Per cert, els serveis jurídics del Consistori treballen per denunciar l’empresa que els ha duit per fer publicitat que convida al consum d’alcohol entre menors. Per fer-nos una idea del personal que treu profit del nostre municipi.

 

Solucions

 

N’hi ha de solucions? Home, diríem que els primers responsables són aquells que duen aquesta gent a Cala Rajada, és a dir, els que els allotgen. Si realment es volgués prescindir d’aquest segment de turisme no es farien ofertes per omplir les habitacions amb aquests grups, o bé es llançarien campanyes i missatges clars i directes, destinats als touroperadors i als mercats emissors, expressant que Cala Rajada no vol aquest turisme.

I l’Ajuntament? Fins ara n’hem parlat poc. Tothom parla del control policial com a acció principal, que per cert es podria complementar amb més Guàrdia Civil i agents del Parc Natural, que els veuen poc.

Però possiblement hi ha més coses a fer. Una d’elles seria deixar de confiar en que els empresaris solucionaran aquest problema. No es pot pretendre que aquells que primen el benefici empresarial per damunt l’interès general de la població s’acabin autoregulant.

El Consistori hauria de seure als hotelers a una taula i no aixecar-se fins que no hi hagi un pla definit de com acabar amb aquest segment de turisme en un temps prudent. I si la part empresarial no vol col·laborar ha de ser l’Ajuntament qui prengui la iniciativa, encarregant una campanya i un missatge que deixin molt clar que no volem aquests tipus de turistes a Cala Rajada, ni dos mesos ni quinze dies.

Però realment tots els partits amb representació municipal volen acabar amb aquest segment de turisme? Per cert, la regidoria de turisme, a part de la fira de l’ocupació i de col·laborar amb les fires turístiques de tota la vida, què fa exactament? Hi ha qualque full de ruta per evitar que ens visitin aquells que només cerquen alcohol i festa?

Evidentment l’Ajuntament no pot evitar que aquesta gent arribi al nostre municipi, però sí que podria tenir un pla, o un missatge, per presentar a les fires i als mitjans. Quan era a l’oposició Més per Capdepera sempre va parlar sense por d’aquest tema. Per què no agafen la regidoria de turisme? El PP no ho vol, com tampoc ho volia Rafel Fernández? No ho volen els hotelers i els que viuen d’aquest segment? Idò bé, pentura és el moment que els ecosobiranistes surtin de la zona de confort i exigeixin la gestió d’aquesta àrea. Ningú espera solucions màgiques, ens conformam amb que algú intenti el canvi.

 

 “Un que mira”