La instal·lació d’una pantalla gegant a Cala Rajada anticipa una nit “elèctrica” entre els seguidors espanyols i la colònia argentina
“El futbol és la més important de les coses menys importants”. No sabem si aquesta frase la va dir Jorge Valdano, exjugador del Real Madrid i campió del món l’any 1986, o Arrigo Sacchi, el mític entrenador italià del Milà i de la selecció transalpina.
És igual qui la digués, però tenien certa raó. Als aficionats, al poble, les victòries del seu equip no les ajudaran a pagar les hipoteques, ni milloraran les seves condicions laborals, ni tampoc impediran que tenguin problemes de salut. Però és innegable que és una escapatòria per a oblidar els problemes, exterioritzar les emocions i, sobretot, sentir-se part d’una comunitat.
Perquè el futbol, sigui a nivell de clubs o a nivell de seleccions, i a banda de la seva funció social en categories inferiors, aconsegueix mobilitzar multituds i generar sensació de pertenència. En temps de Mundial el futbol mobilitza milions de persones a tot el món, uneix cultures, crea vincles, fa compartir emocions i connecta distintes generacions.
Des d’un punt de vista potser més intel·lectual podríem defensar que el futbol és l’opi del poble i que ja estaria bé que la gent es mobilitzés o manifestés per a coses més importants. Però la gent ja ho fa, ja es manifesta o protesta per l’habitatge o per la turistificació, per posar uns exemples propers. Però el futbol és de les poques coses que uneix les persones d’una comunitat per damunt totes les diferències, i per això té aquest poder.
I com a mostra tenim el que ha passat a Cala Rajada aquests darrers dies. Centenars de seguidors de les seleccions espanyola i argentina han sortit al carrer per a celebrar les victòries dels seus equips a les semifinals del Mundial. En ambdós casos, segurament, és un moment d’alliberament, on es poden oblidar els problemes que afecten el seu dia a dia.
Ara Espanya i Argentina es veuran les cares aquest pròxim diumenge en la gran final del mundial, el major espectacle esportiu del món. L’Ajuntament posarà una pantalla gegant, com a bona part de les poblacions mallorquines. La tàctica i la tècnica dels espanyols contra el gen competitiu dels argentins. O Leo Messi contra Lamine Yamal. Tant és, tot indica que serà un partit inoblidable.
Per cert, la fotografia de l’any 2007, on surt un jovenet Leo Messi banyant un nadó anomenat Lamine Yamal en el marc d’una campanya d’UNICEF, és simplement com si el destí hagués estat escrit. Quasi vint anys després s’enfrontaran en una final de la Copa del Món. Increïble.
Un bon nombre d’argentins viuen en el nostre municipi, i quasi tots tenim amics i coneguts dins la colònia argentina. És un esdeveniment important, molt important, no fa falta dir-ho. Sembla inevitable que hi hagi moments de tensió, i la malaïda xafugor que patim no ajudarà a refredar l’ambient.
Només cal esperar, per tant, que tothom es comporti amb seny, accepti el resultat esportivament i respecti al rival. Tan mateix dilluns haurem de seguir tots amb les nostres vides, haurem de conviure com ho fèiem abans i haurem de pagar les nostres hipoteques.
Un que mira
