Fa una setmana, diumenge dia 14 de setembre, 30 estudiants d’arreu del món varen visitar Capdepera. Eren estudiants de català d’universitats internacionals que venien a Mallorca per participar a l’Estada Lingüística d’Estiu de l’Institut Ramon Llull. Aquesta estada els permet conèixer la cultura i aprendre les particularitats lingüístiques de llengua catalana del territori que visiten. En fan altres a València, Girona o Andorra.
Són dues setmanes en què participen a conferències, projeccions audiovisuals o visites culturals. Enguany, una de les excursions més celebrades va ser la visita al castell de Capdepera, que va comptar amb una actuació de la colla de xeremiers dels gegants de Capdepera, un poc de ball de bot i l’explicació de la història de la llata (amb mostra en directe gràcies a na Maria Llissa). Varen venir acompanyats del guia cultural Tomàs Vibot, que els va explicar les llegendes que envolten el castell i dades històriques tan importants com el Tractat de Capdepera.
Jo mateixa, Carme Sureda, he pogut ser professora d’aquesta Estada, juntament amb en Marc Lladó. Els estudiants no només fan visites, sinó que cada dia tenen classes de català a la Universitat de les Illes Balears. Poder participar en aquesta Estada i fer-los de professora és realment engrescador i esperançador. Veure persones de tot el món (Xile, Mèxic, Estats Units, Canadà, Itàlia, Regne Unit…) amb aquesta inquietud i ganes d’aprendre sobre la nostra llengua i cultura és una injecció d’il·lusió que em costarà oblidar. Tanmateix, sortir de l’aula era un xoc que ni ells ni jo mateixa suportàvem.
Pareix mentida que hi hagi gent que estudïi català a Romania i que aquí hi hagi persones que fa anys i panys que viuen a Mallorca no puguin pronunciar-ne ni una paraula. És indignant que duguem els alumnes a menjar plats mallorquins i no trobem ni una carta en català. És trist que poca gent els xerri en català o que als mallorquins els costi explicar que el mallorquí és, simplement, un dialecte de la llengua catalana, com ho és el català central.
Aquesta Estada ha estat un regal, però també és, una vegada més, veure que vivim en una terra subordinada que ha de suportar el pes de polítiques que no tenen en compte els que viuen a l’illa.
He acabat aquesta Estada pensant que els estudiants saben molt més de Mallorca i de les Illes Balears que molta gent que viu aquí. Per una part, és molt satisfactori poder ensenyar la nostra realitat i la història i cultura d’on som. Per una altra, m’entristeix pensar que aquesta realitat queda abandonada a un racó per gent d’aquí a la mínima que veuen que ve algú de fora.
Com a professora d’aquests alumnes només deman una cosa. No canvieu de llengua entre vosaltres, xerrau català arreu (tot i que de vegades impliqui fer un esforç per fer-se entendre), ensenyau els conflictes i les mancances que existeixen i, alhora, estimau això que tenim aquí i tot el que ve d’enrere, que és d’una riquesa incalculable. Sempre s’ha dit que “qui perd els orígens perd la identitat”, seria molt trist no poder explicar ca nostra en la nostra llengua i quedar reduïts a un producte turístic de l’estat, no ho trobau? Hi som i hi serem!
Carme Sureda Alzina