Infra-cròniques alemanyes (16): Palestina a Capdepera

Der Tatlosen jeder / hilft neu einem Täter.

Miquel Llull, Bibliotecari del Golea


Les circumstàncies han volgut que no sigui a Capdepera dia 31 de juliol, dia en què se celebrarà una marxa contra el genocidi perpetrat per Israel a Gaza i també, afegiria jo, a Cisjordània.

També aquest dia les mateixes circumstàncies fan que em trobi a Alemanya i m’hagin dut a recomençar aquestes Infra-cròniques amb aquest article.

Fins ara ens queixàvem –alguns– que la República Federal mantenia una posició o massa ambigua o massa condescendent amb les malifetes israelianes. Ara, sembla, que això ha virat, no sé si del tot en la posició correcte, però en tot cas ha virat, i a Alemanya ja es pot parlar més obertament d’aquesta guerra d’extermini protagonitzada per un exèrcit d’ocupació contra homus, dones i nins famolencs i desarmats. En tot cas, la pròpia història alemanya els ha fet tapar els ulls, si més no fins ara.

Com ja he dit altres vegades, el que passa a Gaza em recorda massa al Gueto de Varsòvia i el que passa a Cisjordània té massa similituds amb la Sudàfrica dels bantustans. I no ho puc obviar.

Amb tot això, l’acusació d’antisemitisme sempre està a punt de sortir de les boques sionistes; no poden consentir de cap manera que comparem Varsòvia i Gaza, perquè malgrat que les circumstàncies són diferents, el setge a mort és el mateix. Però si ens volen convèncer que estam equivocats ens ho hauran de documentar molt detalladament. No pens que ho puguin fer. Però si fos així, rectificaria de molt bon grat.

Ara bé, tenim la gran sort de saber que, efectivament, existeixen lobbys jueus –als Estats Units i a d’altres països– que donen suport a la guerra d’extermini; però també sabem que hi ha lobbys jueus internacionalistes que de cap de les maneres se senten representats per aquesta ignomínia d’estat que és Israel. Així que, d’antisemitisme, res de res.

Per altra banda, i ja per acabar, sé que avui es llegiran poemes de poetes palestins i d’altres llocs, i jo hi vull contribuir amb un poema d’Arno Reinfrank (1934-2001), un escriptor alemany, demòcrata i antifeixista, que esper, sigui on sigui, em perdoni si no troba adequat el seu poema en aquest context. Però és que: «Els qui no fan res / ajuden un nou botxí».



Dachau - Auschwitz - Treblinka

Jeder Luftzug erinnert an Folter.
Azurene Weiten
verschweigen die Leiden.
Jeder Luftzug erinnert an Folter.

Alle Blumen bezeugen die Morde.
Die Gräser der Fluren
verdecken die Spuren.
Alle Blumen bezeugen die Morde.

Jeder Falter ein Flöckchen aus Asche.
Kein gaukelndes Schweben
kann Mördern vergeben.
Jeder Falter ein Flöckchen aus Asche.

Allen Kieseln wohnt inne ein Feuer.
Der Tatlosen jeder
hilft neu einem Täter.
Allen Kieseln wohnt inne ein Feuer.

Arno Reinfrank (1934-2001)

* * *

[Dachau – Auschwitz – Treblinka

Cada alenada recorda la tortura.

Blaus horitzons

amaguen els patiments.

Cada alenada recorda la tortura.

Totes les flors testimonien els assassinats.

Les herbes dels camps

tapen les petjades.

Totes les flors testimonien els assassinats.

Cada papallona és un floc de cendra.

Cap joc de mans enlaire

pot perdonar els assassins.

Cada papallona és un floc de cendra.

A cada mac hi ha un foc interior.

Els qui no fan res

ajuden un nou botxí.

A cada mac hi ha un foc interior.]