Miquel Llull, Bibliotecari del Golea

Aquest estiu de casualitat, com sempre, a la meva llibreria favorita de Soest vaig trobar un llibre aparentment innocu dels germans Mann: Erika i Klaus, dels quals ja n’havia parlat en aquestes infra-cròniques.

Però amb aquest llibre encara els estim més.

El llibre, publicat el 1931 [el meu és evidentment una edició facsímil del 2004 i també en tenc una de digital del 2019 sense il·lustracions dibuixades però amb moltes fotografies] porta un munt d’il·lustracions de diversos artistes, entre ells Walther Becker (1893-1984), Rudolf Großmann (1882-1942) i Henri Matisse (1869-1954).

Sembla una més les cròniques del «cosmopolitisme» d’aquells anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Artistes que cerquen la llum de la Mediterrània i la seva cultura també, per tal d’inspirar-se en paisatges físics i humans encara no tocats per la «modernitat» i, per tant, no contrafets. Ah, i que la vida sigui barata.

Els alemanys tenen un bon esplet d’antecedents i, segurament, el més conegut és el mateix Goethe amb el seu Italienische Reise.

Després dels artistes bohemis, però, arriben els rics i comencen a comprar cases i vil·les, i també el capital per a construir-hi hotels per tal que l’alta mesocràcia i la petita i gran noblesa puguin gaudir d’aquella «llum».

I entre tots formen una massa amorfa que atrapa el paisatge i el transforma, el converteix en una munió d’edificis que tapen la mar i comença la gran bouffe, amb casinos amb ruletes, màfies, restaurants, souvenirs i tutti quanti. Res que no coneguem a Mallorca. I els artistes bohemis comencen a pensar que hauran de partir d’allà per a allunyar-se dels fantasmes que els han perseguit fins aquell paradís ja perdut per sempre. Potser aniran al Congo, o potser a Mallorca.

Com ja podeu suposar, hi ha molts de detalls al llibre que no puc enumerar, però darrere la capa de glamur que sense dubte produïa la Rivière en aquells anys, els autors, a més, hi veuen un futur terrible que, amb el temps, afectarà a tota la costa Mediterrània i les seves illes meravelloses. És a dir, una destrucció «pacífica» produïda per aquells que diuen estimar-la tant.

La Rivière no només era «francesa», també era «italiana» i els autors hi troben una gran diferència entre una i altra. La francesa, que és molt més «cosmopolita» amb Sanary en el seu centre, i la italiana, molt més conservada i conservadora, amb excepcions com San Remo, encara aguanta la seva personalitat amb les seves coses bones i les seves coses dolentes.

Els autors declaren que a vegades tenen dificultats per a entendre els locals, ja que, diuen, parlen un francès diferent del de París. Ni se’ls ocorre pensar que potser parlen una altra llengua, l’occità, i passen de puntetes sobre aquest tema, com fan la majoria d’alemanys, sempre amatents al crit d’«una llengua, un estat» [cosa que no passa ni amb l’alemany], perquè és molt més senzill que acceptar la diversitat lingüística, com també és més senzill l’autoritarisme que la complexitat democràtica, com demostrarà poc després, 1933, la caiguda poc edificant de la República de Weimar, amb la qual molts dels artistes i escriptors alemanys hauran de partir d’Alemanya. No per cercar la llum aquesta vegada; sinó per salvar la vida.

I els locals, els indígenes, què en sabem d’ells, que ens en conten els autors?

Idò els indígenes, com sempre, queden enlluernats per aquell glamur, per tota aquella demostració de riquesa, de poder adquisitiu. És a dir, en realitat el glamur no és el dels artistes, sinó que és pel de la riquesa que se senten enlluernats. Pels palaus, per les ruletes, pels hotels de primera categoria…

I acaben convertint l’hospitalitat en un negoci, un negoci que ara sabem que els devorarà a la mateixa velocitat que devora el paisatge i la seva cultura i la seva llengua.

Capdepera, 26 desembre 2025

Infra-Cròniques alemanyes

1. Die Soester Fehde
2. La «sobrassada» alemanya
3. «Ein Kettenraucher der Liebe»: Klabund en un minut
4. Els corbs de la ciutat
5. Bombes sobre Soest [i el món]
6. Else Lasker-Schüler: cercant una ciutat per tot arreu
7. Franz Blei revisitat
8. Terror judicial
9. Klaus Mann cavalcant «Der Vulkan»
10. Die Erbauer der Pyramiden / Ein Mann auf Krücken
11. El miracle Klemperer
12. Els jueus de Soest
13. Un Trànsit complicat i inexplicable cap a l’exili
14. Arthur Segal a Cala Rajada
15. La llengua de Soest
16. Palestina a Capdepera
17. Emma Goldman