L’Esperança. Una reflexió des de l’educació emocional

per Rafel Bisquerra

“Perdre l’esperança és el pitjor que et pot passar en aquesta vida”. 

 

«L’infern és viure el patiment sense tenir esperança de superar-lo»



“L’esperança és una emoció que no s’ha de perdre mai de vista. L’esperança, la il·lusió, l’entusiasme i l’optimisme s’han de mantenir sempre. Perdre l’esperança és el pitjor que et pot passar en aquesta vida. Fixa’t què et dic: E-l p-i-t-j-o-r d-e t-o-t. Permete’m que recordi com Dante Alighieri, en el seu passeig pel paradís i pel purgatori, arriba a les portes de l’infern. Hi troba la inscripció “Lasciate ogni speranza”, “Abandoneu tota esperança”.

L’infern és viure el patiment sense tenir esperança de superar-lo. Estic convençut que l’infern no és un lloc a les profunditats de la Terra: l’infern és un estat emocional on hi ha el patiment sense fi, insuperable. Per això penso que des de l’educació, des de les famílies i des dels mitjans de comunicació, sempre s’ha de transmetre un missatge d’esperança, d’il·lusió i de treballar amb entusiasme per poder-ho superar, malgrat tot”.

(*) L’artanenc Rafel Bisquerra (Mallorca, 1959) és director de la Red Internacional de Educación Emocional y Bienestar (RIEEB). Considerat un dels majors experts del món en educació emocional, és catedràtic d’Orientació Psicopedagògica, està llicenciat en Pedagogia i Psicologia, i és el fundador del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica). Des de mitjans dels noranta ha centrat la seva recerca en l’educació emocional i és autor d’una vintena de llibres.
Aquestes paraules que avui destacam el dia de l’Esperança nostra, estan tretes d’una gran entrevista el 26/10/2020 a la revista Catorze.cat i vos recomanam la seva lectura íntegra.