Una visió pessimista, com la meva, albira un col·lapse de la nostra societat, per la pèrdua dels valors més elementals que han regit la nostra convivència

No fa massa escoltava una entrevista a Josep Maria Fericgla, Doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona. Explicava Fericgla que la humanitat funciona en eres i que ara som a prop del final de la nostra, que va començar amb la industrialització i que presumiblement acabarà devers el 2050, amb l’esclavitud digital i el domini de la intel·ligència artificial.

Definia aquesta persona els elements comuns als ocasos de totes les civilitzacions que han existit, i un d’aquests elements és l’absència de principis morals acceptats per tothom. I efectivament, si revisam l’actualitat és fàcil observar com trontollen molts dels principis elementals en que la societat occidental ha cimentat la seva convivència i desenvolupament en el darrer mig segle.

Fins fa uns anys era impensable trobar gent que justificàs un genocidi perpetrat en directe; o persones orgulloses de ser racistes i homòfobes; o personatges defensant a cara descoberta postulats negacionistes de la ciència; o promocionant un consum il·limitat dels recursos naturals. Ara, a llocs com Argentina, EEUU o Colòmbia directament fan presidents a pallassos que promouen tot això. I aquest virus també ha arribat a Europa.

Però hi ha senyals potser més banals, del dia a dia, de la decadència de la nostra societat, com per exemple l’incivisme, en totes les seves cares, també a Mallorca, Capdepera i Cala Rajada. Incivisme entès com el rebuig a les normes bàsiques de convivència i que es pot mostrar de molt diverses formes: renou, infraccions viàries i de tràfic, pintades, destrossa del mobiliari urbà, enderrocs tirats a fora vila, residus deixats on no toca, lloguer turístic il·legal, etc.

I evidentment, l’incivisme estrella: embrutar. Embrutar o tirar fems a carrers, carreteres, solars, boscos, penyasegats i a qualsevol lloc imaginable. La gran plaga d’una societat sense rumb ni brúixola ètica, directament engolida per una turba de bàrbars. Bàrbars que no ens enganem, alguns són d’aquí de tota la vida, altres venguts de fora i també turistes.

Amb això de la brutor n’hi ha que diuen que hi ha massa gent a Mallorca o que falten més papereres i més grosses. Però això només explica una petita part del problema. Aquí estam parlant de brutor (llaunes, papers, plàstics…), acabada de llançar, amb o sense papereres a prop, llançada a qualsevol lloc del carrer, al costat de les carreteres, a les zones verdes, en rústic, a les muntanyes, a les coves, a la mar, etc. Per tot. No són descuits. Són accions conscients, fetes a posta, perquè sí. I és un fenòmen que cada any va a més.

L’incivisme, a la societat occidental, com a mostra de la pèrdua de valors morals essencials, segurament té una casuística variada. En el cas de Mallorca i del nostre municipi, com a altres llocs, molts dels incívics són locals, nascuts i crescuts aquí, educats en democràcia. Per què de cada cop hi ha més persones incíviques? Per què no tenen cap valor de respecte envers el seu entorn o la resta de persones amb qui conviuen? Què hem fet malament fins arribar en aquest punt?

Alguns ho apuntaran a la laxitud en l’educació, a la manca de disciplina a les famílies o a la pèrdua general de valors. I segurament tenen raó.

La meva teoria, no obstant, és que hi cal afegir una altra causa, comú a altres llocs del món, i que és la societat profundament individualista i egoista que estam permetent. És la febra neoliberal que ho enverina tot, on l’individu està per damunt la societat. Si demanam a la IA què vol dir l’individualisme neoliberal ens diu que transforma la societat en convertir cada persona en una empresa d’ella mateixa, i que aquest model defensa que l’ésser humà ha de ser autònom, competitiu i responsable únic del seu èxit o fracàs, allunyant-se dels vincles col·lectius i de la protecció social de l’Estat. Els qui promouen aquest model s’autodenominen llibertaris.

Crec que hi ha poc a afegir. Cap vincle amb la comunitat, cap preocupació pel benestar del col·lectiu i administracions vistes com una espècie d’enemic que pretén retallar la llibertat individual. És precisament el que defensen alguns gurús de l’extrema dreta: evitar que les administracions i les escoles puguin transmetre uns valors ètics i morals comuns, un discurs que s’extén per les xarxes socials i arriba als més joves.

Els valors, per a part de la societat, han canviat. Allò que abans estava bé, com la cura dels espais públics o del medi ambient, o la reducció de la contaminació, per posar uns exemples, ara per a alguns és una imposició “comunista”, un intent de retallar la llibertat individual. Per a comprovar-ho basta llegir les propostes de formacions d’extrema dreta o passejar-se una mica per les xarxes socials. Una de les justificacions dels incívics conscients sol ser: “Ja ho farà net l’Ajumtament, que per això pagam imposts”.

Observ la ingenuitat amb que alguns governants, inclosos els gabellins, intenten posar remei a la plaga d’aquest incivisme: crides a la bona conducta i a la col·laboraciò ciutadana, inclosa aquesta idea, no sé si proposada pels tècnics, de que posar per exemple més papereres i punts d’aportació és un fracàs del sistema i que no ajuda a que el ciutadà millori els seus hàbits sostenibles. Tot això pot funcionar a societats civilitzades i amb un fort compromís col·lectiu, o inclús podia funcionar a la Cala Rajada dels anys 90 o de principi de segle. Però aquestes estratègies no serveixen per a res a la societat actual.

Pens que una altra causa de l’incivisme, més local, és que aquelles societats que veuen créixer la seva població de forma incontrolada en poc temps tenen problemes per a integrar tothom en allò que diríem unes normes comuns de convivència. Les Illes Balears han passat dels 850.000 habitants l’any 2002 als 1.250.000 l’any 2025. En tan sols 23 anys.

Tots venguts atrets pel creixement descontrolat del turisme i la construcció, i per fer les feines que els mallorquins no han volgut fer. Perquè l’efecte crida més potent és aquest, és a dir, la gran quantitat de llocs de treball de poc valor afegit que ofereixen aquests sectors. No les paguetes que diuen alguns.

Són incívics els nouvinguts? La majoria no, per suposat, però basta que ho sigui una petita part perquè el problema encara es faci més gros. No és el mateix fer respectar unes normes bàsiques de convivència en un poble de la part forana que ha patit pocs canvis socials i demogràfics, on tothom es coneix i on les relacions i el benestar de la comunitat són un bé primordial, que fer-ho en un nucli turístic que ha triplicat la població en 40 anys, sense cohesió social, amb gent vinguda de tots els punts del món, on molts hi són de pas, sense sentit de pertinença i on els interessos de la col·lectivitat no són una prioritat.

I si a tot això hi afegim el turisme incívic que patim a l’inici de la temporada turística ja tenim el cóctel perfecte. I al tanto, perquè de cada cop seran més incívics els turistes, ja que la pèrdua de valors morals també la pateixen les societats d’on venen. Bona part del fems a les voreres de la carretera que du a sa Font de sa Cala, per exemple, puc assegurar quo no l’ha tirat la gent que viu aquí.

En resum, una visió derrotista i pessimista, com la meva, albira un col·lapse de la societat occidental, també de la mallorquina, per la pèrdua dels valors més elementals que han regit la nostra convivència en els darrers 50 o 60 anys. L’incivisme només n’és un element, però el més visible en les nostres comunitats. No sé si tot plegat es pot revertir, sincerament. Potser el millor és deixar que arribi el final de la mostra era i que en comenci una altra.

Pere Fuster Nadal