Al llarg de la història, un dels esdeveniments que han impressionat més els nostres avantpassats ha estat veure desaparèixer el sol en ple dia. Durant mil·lennis, aquest instant es va associar amb la fi del món o bé com un presagi de catàstrofes de tota casta, tant naturals com polítics o institucionals , com la caiguda de reis, imperis i tota casta de règims.

 Els eclipsis, apocalíptics

-Vell Professor, per què els eclipsis van lligats a por, terror i destrucció?

– Com vos acab d’anunciar, les pertorbacions còsmiques, incloent els eclipsis, formaven part del relat apocalíptic de la fi del món. La visió de sant Joan Evangelista a Apocalipsi, el darrer llibre del Nou Testament, inclou la descripció d’un esdeveniment còsmic que es pot interpretar com un eclipsis -el darrer i definitiu- i s’interpreta com un senyal del poder de Déu i la confirmació de la profecia de la fi del món: “I vaig mirar quan va obrir el sisè segell, i heus aquí hi va haver un gran terratrèmol; i el sol es va posar negre com a tela de cilic, i la lluna es va tornar tota com a sang;” (Apocalipsi 6:12)

A més a més, profetes de l’Antic Testament, però també els Evangelis, com el de Sant Mateu, pronostiquen l’eclipsi com un dels senyals de la fi del món, o, si més no, com a advertiments i senyals de Déu: “I immediatament després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà, i la lluna no donarà la seva resplendor, i les estrelles cauran del cel, i les potències del cel seran commogudes”.(Mateu 24:29) En aquest passatge, Jesús -segons l’evangelista- descriu els senyals celestials que seguiran al període de tribulació, els quals alguns interpreten com a referències a pertorbacions còsmiques, incloent eclipsis. El període de tribulació és el temps just abans de la Segona Vinguda, quan tots al món patiran penúries, persecució, desastres, fam, guerra i patiment.(1)

-Estam ben arreglats!! Però, pel que fa als eclipsis, no tot ha estat relacionat amb la fi del món.

-No, el segon bloc d’auguris eclipsials fa referència al canvi de règim o de domini polític d’status quo, podríem dir. En aquest sentit, hem d’esmentar el que va passar a Constantinoble l’any 1453, un episodi que va contribuït enormement a definir el simbolisme que els eclipsis tenguern a Europa, com a presagi de mort, guerres i destrucció. Durant el setge otomà de la primavera de 1453, un eclipsi parcial de Lluna va ser interpretat pels sacerdots de l’Imperi bizantí com un mal auguri. Tot just uns dies més tard, les tropes del soldà turc Mehmet II conqueriren la capital bizantina, donant origen a l’actual Istanbul. Mira per on… l’’emblema del nou soldà era, precisament, una mitja lluna.(2)

-Miri, professor, què hem trobat a Viquipèdia: “La resistència de Constantinoble va començar a decaure quan es va estendre el desànim causat per una sèrie de mals presagis. La nit del 24 de maig hi va haver un eclipsi lunar, recordant als bizantins una antiga profecia que la ciutat només resistiria mentre la Lluna brillés al cel…”

-Sí, molt bé, podem estar ben entretinguts amb aquests temes ‘esotèrics’ i de superstició…

Per altra banda, l’anomenat ‘eclipsi de la crucifixió’ (o les tenebres de la crucifixió) és un episodi descrit als evangelis canònics (Mateu, Marc i Lluc) en el qual el cel es va enfosquir completament durant unes tres hores a mitjan dia durant la mort de Jesús a la creu. Des d’un punt de vista científic i astronòmic, és inversemblant que aquest fenomen fos un eclipsi solar real, ja que la crucifixió va tenir lloc durant la pasqua jueva, una festivitat que se celebra sempre coincidint amb la Lluna plena, moment en què la Lluna es troba a l’extrem oposat de la Terra respecte al Sol i no pot bloquejar-ne la llum. Després de discussions i estudis, els teòlegs cristians definiren l’episodi com un miracle, un presagi o un fet sobrenatural.

Registre de dades sobre eclipsis històrics

Els eclipsis, especialment els solars, no només són uns fets espectaculars, enigmàtics i fascinants, sinó que, a més, serveixen per a assenyalar i fixar fets històrics en dates que no sempre estan ben documentades o que estan en contradicció amb les cròniques oficials.

Sembla que el primer fenomen d’aquesta naturalesa registrat a les Balears va ser l’any 603, quan les illes formaven part de l’Imperi bizantí. I, que curiós, també es va produir un 12 d’agost. Sabem que l’any 1177 la Mayurqa andalusina, musulmana, aleshores en mans dels almoràvits, va viure un eclipsi total. Trenta anys més tard, 1207, en època almohade, va poder observar un eclipsi anular, de quatre minuts de durada, devers el migdia.

-Alguna informació d’aquests eclipsis tan antics, Vell Professor?

-No, en tenim molt poca, d’informació… i la poca que tenim no ve precisament de cròniques històriques, sinó per deduccions astronòmiques.

-Ja ho pot dir, professor: El NASA Eclipse Web Site és el catàleg oficial de la NASA dedicat a registrar milers d’anys d’esdeveniments astronòmics. Aquest web emmagatzema les bases de dades predictives i històriques més completes del món sobre fenòmens celestes. Aquesta base de dades conté el “Five Millennium Catalog”, un registre complet recopilat per l’expert Fred Espenak que cobreix des de l’any -1999 fins al +3000.

-Bo és saber-ho… que no ens agafin desprevinguts…

Jaume I i l’eclipsi del 3 de juny de l’any 1239 (Montpeller)

Però, sí que tenim prou informació de l’eclipsi Mediterrani del 3 de juny de 1239, gràcies al Llibre dels fets o Crònica de Jaume I. A finals de maig d’aquell any 1239 Jaume I va abandonar el setge de Xàtiva i va sortir des de València en una galera que el va conduir fins a prop de Montpeller. Recordau, esforçats alumnes, que aquesta ciutat ara és francesa però, aleshores formava part de la Corona d’Aragó.

-I més tard, de la Corona Mallorquina…

-Així és, entre 1276 i 1349. Bé, resulta que Jaume I va arribar a Montpeller el 2 de juny de 1239 i totd’una, l’endemà, va tenir l’oportunitat de presenciar un gran eclipsi que, com hem dit, el Llibre dels fets relata amb aquestes paraules: «Entràrem a Montpeller un dijous, i el divendres, entre el migdia i l’hora nona, hi hagué el major eclipsi que mai s’hagi vist del record dels homes d’ara, car la lluna tapà tot el sol i hom podia veure molt bé set esteles en el cel!»(3)

Un eclipsi d’aquestes proporcions fou reportat per diversos testimonis, des de Portugal fins als Balcans. En els Annals de Coimbra es parla d’un prodigi «com no s’ha vist des de la Passió del Senyor […] hi va haver realment nit entre l’hora sisena i l’hora nona» i es descriu el fenomen dient que «el sol es va tornar negre com la pega». L’eclipsi va durar tant que va generar una gran torbació a tot arreu. El cronista franciscà Salimbene da Parma, que el va veure des de Lucca, explica el següent:

«Va haver-hi un eclipsi de sol, que es va enfosquir d’una manera horrible i terrible. I tots els homes i les dones tenien moltíssima por i corrien desesperats pels carrers, amb molta tristesa i desesperació, i molts es van confessar i van fer penitència pels seus pecats. I els que estaven barallats feien les paus amb els seus enemics. I Manfred de Cornazzano, de la ciutat de Parma, que era llavors el podestà de Lucca, va agafar la creu amb les mans i va travessar la ciutat en una processó, acompanyat dels franciscans i d’altres clergues i religiosos. I ell mateix predicava la passió de Crist i feia possible que els qui estaven enfrontats es reconciliessin».

-Uep, Vell Professor, no se’ns ha escapat que el rei diu que es varen veure set estrelles. Quines eren?

-Ah, bona observació. Jo., és clar, no t’ho sabria dir, però comptam amb la feina dels especialistes. Així, afirma Marta Peracaula: “Referint-se al moment de la totalitat, Jaume I afirma que «hom podia veure molt bé set esteles en el cel». Aquestes corresponien a sis estrelles brillants i al planeta Saturn, i potser també a Venus, que aquell dia estava molt a prop del Sol i de la Lluna. Les constel·lacions a les quals pertanyien les estrelles són ben conegudes i destaquen especialment en els cels hivernals de les nostres latituds. Entre elles hi trobaríem Sírius, de la constel·lació del Ca Major; Proció, del Ca Menor; Pòl·lux, dels Bessons; Capella, de l’Auriga; Aldebaran, del Taure; i Betelgeuse i Rigel, d’Orió.” (4)

Encara durant el regnat de Jaume I, el 25 de maig de 1267, nou anys abans de la mort del rei conqueridor, un altre eclipsi total va travessar Mallorca, Sicília i el sud de la península Itàlica.

De Ramon Llull a l’eclipse de 1539

-Ramon Llull, coneixia el fenomen i la paraula?

-Sí, és clar, no només en obres astronòmiques, sinó també en la meravella literària del Llibre d’Amic e Amat, que podem datar cap a l’any 1276: «Eclipse fo en lo cel, e tenebres en la terra; e per açò l’amic remembrà que pecat li havia llongament absentat son amat de son voler…»

-Umm… professor, podria explicar-ho un poc més, que m’he eclipsat!

-Fora bromes! Aquest versicle fa referència a com un eclipsi i la foscor recorden a l’«amic» (l’ànima humana) que el pecat l’ha separat temporalment de l’«amat» (Déu).

-Entesos… Ha tornat la llum…

-Per als alumnes suspesos en anàlisi de textos!

Mem si recuperam una bona nota amb aquesta informació, sobre Cristòfol Colom i l’eclipse de 1504, a Jamaica, ni més ni menys: “Parece ser que Cristóbal Colón debe su vida a un eclipse de Luna. En 1504 Colón, después de sufrir el motín de buena parte de su tripulación, llegó a Jamaica escaso de víveres y objetos de trueque. Ante la “escasa colaboración” de los indígenas, recordó que llevaba consigo unas efemérides astronómicas y predijo con 3 días de adelanto que el Dios cristiano iba a mostrar su enfado sobre el cielo haciendo desaparecer la Luna. El 29 de febrero de 1504, efectivamente, la Luna se ensombreció y los jamaicanos, asustados, se echaron a los pies de Colón y le concedieron todas sus peticiones.” (6)

–Bé, Jamaica queda un poc enfora de l’òrbita mallorquina… però, sí, anau millorant la nota.

-Atenció… ara sí que tenim un eclipse a Mallorca, poc documentat… però evident: El 18 d’abril de 1539 es produí un eclipsi de sol, sembla que a les 10:30h; el cronista explica clar i llampant com es pogué observar des de la plaça de Cort -de les Corts- i com molts sortiren de les escrivanies -les Corts, mira per on- per tal d’observar tal fenomen: “dit eclipsi fonch vist y assenyaladament per molts hòmens qui les hores eren en la plaça de les Corts y qui eren exits de les scrivanies de la dita plaça, spantats de tal visió …vist en suhito ésser lo dia com la nit.

I passaven els anys… i no hi havia eclipsis de sol totals a Mallorca. L’eclipsi del 18 de juliol de l’any 1860 es pogué observar des de Mallorca i Eivissa, però només parcialment, per tant, tengué pot ressò científic i entre la població, a les nostres illes. En canvi, segons l’Agència EFE, “la primera sèrie de fotografies d’un eclipsi total de sol es va obtenir a Rivabellosa (Àlaba) el 18 de juliol de 1860, avui fa 166 anys. Va ser aconseguida pel científic anglès Warren de la Rue, d’una de les trenta expedicions de científics d’onze països que van arribar a Espanya per veure l’eclipsi.” (7) Gràcies a aquestes fotografies, es demostrà de manera definitiva que les protuberàncies o “flamades” pertanyien al Sol i no eren un efecte òptic provocat per la Lluna.

L’eclipsi del 30 d’agost de 1905

Un dels eclipsis històrics visibles a Mallorca més ben documentats és el que va esdevenir el 30 d’agost de 1905, a migdia. Com diu el divulgador cultural Francesc Rotger: “Un altre mes d’agost, però aquest de fa 121 anys, Mallorca es va convertir en focus d’atracció internacional per un eclipsi total de Sol, amb la presència de sis col·lectius científics de quatre països i de tres-cents turistes italians que es desplaçaren expressament a l’illa per assistir a aquest fenomen excepcional. Les Illes Balears quedaven dins la zona terràqüia dins la qual seria possible la contemplació de l’eclipsi: des del Canadà fins al mar Roig, passant per l’Atlàntic, la península Ibèrica i el nord d’Àfrica. A l’Arxipèlag, la franja de visibilitat se situava entre Mallorca i Eivissa. I va ser Mallorca l’escenari elegit pels científics estrangers per estudiar sobre el terreny aquella meravella de l’univers”(8)

Segons reporta Joan March Noguera, del Regne Unit arribaren a Mallorca tres expedicions científiques. Una d’aquestes, la Solar Physics Committe, era encapçalada pel físic i astrònom Joseph Norman Lockyer, fundador de la prestigiosa revista Nature. S’instal·laren al Gran Hotel de Palma. El campament d’observació del grup de Lockyer es va situar al Camp d’en Serralta, a prop de Son Espanyolet, a Palma, en terrenys propietat de Ferran Truyols.9

L’expedició de la British Astronomical Association, que també s’allotjà al Gran Hotel, decidiren fer les observacions des de la mateixa terrassa de l’establiment.

-No es complicaren la vida!

-No, ho tenien a una passa!

Sembla que dues de les tres úniques dones de l’expedició, Catherine Stevens i K. L. Hart Davis, decidiren traslladar-se a Cas Català per observar l’eclipsi.

El tercer col·lectiu britànic eren ‘els escocesos’, un grup d’astrònoms aficionats, amb material cedit per l’Observatori Reial d’Edimburg. Triaren un lloc d’observació excepcional: les terrades i les torres del castell de Bellver, que pogueren fer servir gràcies les gestions de l’ex-batle de Palma Enric Sureda.

A més de les tres expedicions britàniques, n’hi hagué una altra, la suïssa, dirigida pel prestigiós geodesta i professor de la Universitat de Ginebra Raoul Gautier, que dirigia des del 1889 el prestigiós Observatori de Ginebra, un dels principals centres europeus dedicats a l’astronomia de precisió, la cronometria i la geodesia.(10) Segons March Noguera, comptà amb la col·laboració d’intel·lectuals mallorquins: el professor de Belles Arts i també aficionat a l’astronomia Jordi Anckerman i els docents de l’Institut Balear Joaquim Boitia i Sebastià Font, a més del català Eduard Fontserè. Instal·laren el seu observatori a les cases de la possessió de Santa Ponça, també propietat de Ferran Truyols.

El contingent italià va ser especial: tres-cents turistes amb ganes de viure aquella experiència arribaren al port de Palma des de Gènova. Hi havia alguns científics, Francesco Faccin i Giuseppe Lais, que feren l’observació des del campanar de l’església de Sant Felip Neri, de Palma.

Finalment, alguns científics alemanys arribaren també a Mallorca i triaren com a espai d’observació el consolat del seu país, ubicat a Can Formiguera, a l’actual carrer de la Portella de Palma. S’allotjaren també al Gran Hotel, i, com diu Francesc Rotger, “tingueren l’agradable sorpresa que el propietari els va donar la benvinguda en el seu idioma –veritablement, un avançat al seu temps”. (11)

Una altra de les estacions d’observació s’instal·là en el Seminari Conciliar (actual Casa de l’Església del carrer del Seminari); era dirigida pel pare José Algué, responsable de l’Observatori de Manila.

La premsa mallorquina, talment com ara, va fer un ampli desplegament per explicar aquell fenomen amb tota casta de detalls, amb gràfics detallats perquè els ciutadans entenguessin bé de què anava la cosa. El diari La Almudaina va publicar un número extraordinari, que gairebé va exhaurir. A Inca, segons informava La Almudaina, molts dels veïns se situaren a llocs elevats, com campanars i terrats, per assistir a l’espectacle. A Muro, els que s’havien passat el dia anterior “ennegrint vidres” per mirar el Sol amb precaucions, es lamentaven per la presència dels niguls… finalment, tot va anar bé.

En aquest sentit, diu el periodista Jaume Mateu Verdera: “Hubo expediciones científicas extranjeras, hoteles completos, comercios cerrados, tranvías tomados por asalto y una población entera provista de cristales ahumados para poder mirar al cielo.” (12)

El físic alemany Hans Geitel relata com la multitud que esperava l’eclipsi va quedar en silenci: “L’obscuritat augmentà ràpidament. Encara era visible una línia lluenta de llum a la cara oriental de la Lluna quan ja aparegué el seu disc obscur envoltat per l’aurèola de la corona”. L’obscuritat no va ser completa: a l’horitzó, encara quedava una certa claror. En reaparèixer el Sol, “la tensió del poble, sense alè, es va desfer en forts crits i aplaudiments”.

La Última Hora va seguir aquell espectacle de la natura al campament britànic, a Son Espanyolet: _“[Els assistents] estan en el més profund silenci. A poc a poc avança la mossegada, només resta un dèbil fil d’or. En tornar a mostrar-se el Sol, la llum fereix la nostra vista i de totes les boques s’escapa una exclamació. El moment solemne havia acabat”, relatava.

El diari La Almudaina resumia: «No quedaba criatura que no se preparase para observar el eclipse».

-Idò, què te pareix, secretari!.

Gaspar Valero i Martí, 12 d’agost de 2026

Notes:

1 Ogirenko, V.: as.com/us/actualidad/que-dice-la-biblia-sobre-los-eclipses-profecias-poder-presagios-advertencias-y-senales-divinas-n, 13 de març de 2025

2 Santiago Torrado: “Mateix dia, segles de diferència”  

3 Jaume I: Crònica, 305  

4 Marta Peracaula i Xavier Renedo: “Jaume I: un rei davant l’eclipsi”. https://www.nuvol.com/llibres/jaume-un-rei-davant-eclipsi-497613, 09/08/2026

5 Llull, Ramon: Amic e Amat, 206  

6 https://www.divulgacioncientifica.org/modules.php?name=News&file=article&sid=1035

7 https://efe.com/ciencia-y-tecnologia/2026-07-18/eclipse-sol-2/  

8 Francesc M. Rotger: “L’eclipsi total de Sol del 1905 a Mallorca: científics i fàbriques sense fum.” Arabalears, 07/08/2026

9 AMENGUAL, A; PONS, G. X., y MARCH, J. Conferències de les Jornades de Commemoració i estudi de l’eclipsi total de sol a la Mallorca de 1905 / March Noguera, J. et al.: 2Alguns articles dels diaris de 1905 sobre l’eclipsi total d’aquell any”. Monografies Societat Hª HistoriaNatural de les Balears, 2005.  

10 Santiago Torrado: “Mateix dia, segles de diferència i un equip de científics ‘top’: breu història dels eclipsis totals a Balears”. elDiario.es, 02-08-2026  

11 Francesc M. Rotger: “L’eclipsi total de Sol del 1905 a Mallorca: científics i fàbriques sense fum.” Arabalears, 07/08/2026  

12 Mateu Verdera, Jaume: “Así vivió Mallorca el eclipse total de Sol de 1905”.Diari de Mallorca, 07-08-26