El passat 14 de juliol, en el Racó de les Àncores, presentàvem el llibre Sigués qui vulguis ser de Francisco Javier Vaca Reyes; el títol pot desorientar perquè sembla l’anunci d’un consell personal de l’autor i respondre al seu desig de dotar-ho de valor pedagògic. El llibre va adreçat fonamentalment als nins/es de finals d’educació primària, una edat en la qual la fantasia es combina amb la realitat. Un objectiu fonamental en educació és aconseguir que cadascun dels infants desenvolupi les seves capacitats fins allà on sigui possible; l’autor, en la seva total entrega a l’educació del fill, ha creat un llibre on els protagonistes són un grup d’amics que viuen i gaudeixen de la vida com una gran aventura, treballant sempre al límit de les seves capacitats. 

Tot i això, l’autor no pretén alliçonar ningú sinó crear acció, explicar aventures, és a dir, vida, i que sigui el mateix recorregut vital dels valents amics el que permeti treure ensenyances, cosa que el lector de seguida descobrirà i gaudirà si entra a formar part de la colla d’amics. Tot el protagonisme és per a Ser Javier i els seus companys, uns aventurers que decideixen amb una llibertat envejable i disposen d’una total capacitat de decisió; uns valors que, evidentment, no es corresponen amb aquells que eren propis de l’Edat Mitjana sinó amb els nostres, en els d’avui en dia.

En el capítol dedicat a les dunes de Sa Mesquida (llibre I) els protagonistes desenvolupen una estratègia per aturar una incursió de pirates sarraïns que acabaven de desembarcar. La descripció de cadascuna de les accions que emprenen està adobada amb la ingenuïtat pròpia de la infantesa, on tot és possible i sempre surt bé; tot succeeix talment com si pare (l’autor) i fill (Ser Javier) s’haguessin posat d’acord sobre allò que convenia que passàs; una estratègia narrativa que els docents desenvolupam per estirar el fil d’una narració de manera compartida amb els alumnes i engrescar-los en una trama feta a la seva mida. El pare ambienta el relat aportant informació sobre l’època medieval i el fill hi contribueix enllaçant aventures. 

Aquells que ens preocupam i treballam per a donar continuïtat i desenvolupar la cultura illenca agraïm a l’autor que, essent de cultura castellana, s’hagi preocupat per conèixer el nostre passat, que utilitzí la llengua d’aquí per expressar-se i que tot plegat sigui divulgat amb tant de coratge; fullejar el llibre és un goig perquè no ha estalviat recursos ni feina per fer-ho atractiu i sortir a camí de futurs i nous lectors. Tant de bo la seva quimera es vegi recompensada. 

No vull que en Javier ho interpreti com un retret si dic que el llibre té poc d’Història. Un historiador té una tasca prou definida: aprofundir en un tema del passat implica delimitar el temps i l’espai, analitzar el context i documentar els fets per explicar-ho fidelment. Res d’això trobareu en el llibre i em sembla molt bé que sigui així, perquè allò que persegueix l’autor és engrescar nous lectors, narrant un ampli ventall d’aventures i trets culturals nostrats prou interessants i desconeguts pels nouvinguts i per la majoria de joves. 

Com que no hi ha límits d’espai ni de temps tot és possible; entre un capítol i el següent el salt històric pot ser de segles. Malgrat la senzillesa de la narració i l’ús d’un vocabulari propi de les narracions orals el lector comprovarà que al darrere hi ha molta lectura de temàtica històrica.

El llibre comença amb el Rei en Jaume a les platges de Salou (Tarragona), disposat a iniciar la conquesta de Mallorca, i acaba quan es perd la darrera esperança de conservar les Illes com un regne enmig del mar, quan Jaume IV mor abatut a un indret proper a Sòria. Capítol rere capítol les aventures sorgeixen pels indrets més variats: la pesca de la llagosta en aigües properes a Cala Gat, els tarongerars de Sóller, la caça amb falcó, la Sibil·la o el beat Ramon Llull. Tot allò que pot interessar a encuriosits lectors hi té cabuda en forma d’aventura trepidant. 

El decorat històric està present a cadascuna de les pàgines del llibre i explicat de manera versemblant, és a dir, informada i seguint una lògica. Transcric uns paràgrafs: “En temps del Rei Sanç l’illa va patir una forta sequera … Va ser llavors quan Ser Marcos va contar que a les terres extremenyes, on havia nascut i viscut abans de partir a les croades, es conreaven grans extensions de cereals i sempre hi havia un excedent que venien al Regne de Portugal … Els aventurers protagonistes aprovaren el pla i de seguida embarcaren en dos vaixells que els esperaven en el Port Verd (Son Servera) … Ràpidament, arribaren a la desembocadura del Guadalquivir, remuntant el riu fins a Sevilla. Una vegada dins terres extremenyes els aventurers es dividiren en grups; uns s’encarregarien de comprar blat a les planures del Guadiana, uns altres anirien més lluny a cercar ordi, un tercer grup arribaria fins a les Vegas Bajas i, finalment, va quedar Ser Marcos el qual demanà permís per visitar la seva família, ja que els pares i padrí vivien a Barcarrota”. El llibre també guarda alguna llicència sentimental.

El paràgraf pertany al llibre III i es comprova que el relat ja no respon a una quimera infantil sinó al desenvolupament d’uns coneixements històrics adquirits gràcies a nombroses lectures. Quan segles enrere es donaven a les nostres Illes períodes de sequera i de fam s’organitzaven eixides cap a territoris propers, com Sardenya i el nord d’Àfrica, per a comprar-hi blat i altres aliments; nosaltres formàvem part de la mediterraneïtat i no se’ns hagués ocorregut arribar fins a Extremadura a comprar queviures. Segles enrere, quan els romans controlaven el Mediterrani (Mare Nostrum), el transport de mercaderies es realitzava bàsicament per la mar; des de les ciutats costaneres construïren una xarxa de camins que penetrava cap a l’interior del territori on anaven a cercar les mercaderies que necessitaven. Francisco Javier coneixedor de la “Ruta de la Plata”, un camí romà que partint de Sevilla, port marítim, arribava fins a Lleó travessant Extremadura, la incorpora al llibre, cosa que li permet crear un vincle entre la cultura paterna i la d’acollida. 

Un altre aspecte important relacionat amb l’Edat Mitjana són els valors que comparteixen els joves aventurers agrupats entorn de Ser Javier; són actituds i valors propis dels cavallers medievals: fidelitat al Rei, audàcia, coneixement del medi, anticipació i una completa identificació amb la voluntat reial, cosa que feia impensable la traïció i l’engany. Alhora apareixen valors més moderns; com la tolerància, la compassió i la llibertat d’escollir el camí que més convenia. La divulgació dels valors esmentats forma part de l’aportació pedagògica del llibre i apuntalen la intenció de l’autor: Sigues qui vulguis ser.

Josep Terrassa Flaquer