“Fets, no paraules”

Res non verba

Jeroni Alzina Mayol. Marit, pare, padrí, socialista, polític, amic i sobretot estimador del seu poble. Ell fou el primer que va confiar en una jove arxivera i en un arxiu que aleshores no era més que un magatzem de papers.

Va confiar en mi fins al punt de donar l’arxiu de la seva família al naixent arxiu municipal. Amb ell vaig dibuixar el primer organigrama d’arxiu familiar. Ell, que era regidor de l’ajuntament, s’asseia amb mi i m’explicava la importància de la conservació de la documentació de les famílies i la necessitat que no es disgregués entre els seus quatre fills que tant estimava.

Jeroni m’explicava, a poc a poc i amb la seva mitja rialla, qui eren cada un dels personatges que sortien als seus documents: Alguns dels quals jo havia sentit anomenar, d’altres dels quals no en tenia d’idea. Així, durant uns mesos, tots ells a poc a poc cobraren vida i participaren a una petita mostra a Can Piricus en una època en què no teníem ni vitrines. Tot estava per fer a l’arxiu municipal.

Fou regidor socialista al primer consistori del 1979/83, amb el batle Salvador Moll, i un altre cop el 1991/95, essent batle Antoni Muntaner. Mai fou un polític estrella. Era de l’antiga escola i creia en el retorn social, pràctica per desgràcia totalment en desús entre molts dels polítics actuals. Ell feia en lloc de parlar. Formà part d’aquell grups d’entusiastes que de manera altruista feren que el nostre municipi sortís de la foscor i iniciés el camí cap a llum democràtica. Tot amb bon talant, discreció, molta feina i molta il·lusió.

Entre altres coses s’havia de constituir l’arxiu, i gràcies a ell i al seu gest s’inicià el camí de les donacions que s’ha mantingut fins a dia d’avui i que tant ha enriquit el patrimoni documental del nostre municipi.

Gràcies per tant, Jeroni.

Que els Déus et guardin el camí.

Maria Massanet Gili

Arxivera

Canyamel, 14 de gener de 2026