Retrat de quatre administradors de finques (i del seu col·legi)
Segona part, l’administradora Estefanía A.
La segona administradora de finques que es va fer càrrec de la nostra comunitat va estrenar-se amb la convocatòria d’una junta en la qual no va comprovar la morositat (va votar un morós) i ni tan sols si els assistents eren propietaris i per tant tenien dret a vot (va votar un que no era propietari).
Aquesta acta va ser impugnada per presumptes defectes formals insubsanables —absència de signatures del president i secretari, manca d’indicació dels votants a favor i en contra, etc.— i per acords presumptament contraris a la llei, incloent-hi – una vegada més (vegeu la primera part d’aquesta sèrie (1))– l’aprovació del projecte Next Generation sense la deguda informació. Aquesta impugnació segueix pendent de resolució.
Imatge 1: L’opacitat de les finances no hauria de permetre’s en les comunitats de propietaris
Aquesta opacitat de la primera convocatòria no va ser una excepció. L’evolució temporal detallada de l’estat de comptes individualitzat per a cada propietari tampoc es proporciona en la convocatòria següent, cosa que va ser motiu de reclamació per correu electrònic. La resposta de l’administradora va incloure acusacions d’hipocresia (m’acusava falsament d’haver convocat jo mateixa reunions sense llistat de morosos) i de «mirar amb lupa» provocant així jo mateixa, segons ella, els conflictes. L’administradora va actualitzar falsament la comptabilitat i me va imputar un deute sense justificació, el qual finalment resulta que corresponia a una quantia ja consignada. Per por de ser exclosa del vot, vaig realitzar una consignació judicial d’aquest deute controvertit. Contra tota lògica, el jutjat va entregar la quantia a la comunitat en lloc de mantenir-la dipositada mentre es resolgués la controvèrsia.
Imatge 2: Les acusacions d’hipocresia i de «mirar amb lupa» varen ser arxivades, però varen resultar intimidants
D’aquesta manera, la segona convocatòria canalitzada per l’administradora, va derivar en dos expedients judicials: el primer relatiu a la personació de l’administradora en el jutjat per reclamar l’esmentada quantitat, malgrat la natura discutida del deute. Actualment existeix recurs d’apel·lació contra l’auto que va ordenar l’entrega de la quantitat consignada. El segon és una impugnació de l’acta de la convocatòria: el motiu és que la comunitat, en lloc de complir la sentència ferma que ordenava reparar el baixant d’uralita, va acordar una mera consignació judicial econòmica. A més, l’acta torna a presentar els mateixos defectes formals presumptament greus: de falta firmes i de votants a favor i en contra. També s’alerta que el pressupost de l’empresa adjudicatària —propietat de dos veïns— no contempla mesures de protecció davant del risc per amiant.
En relació al que em varen semblar clares mostres de deslleialtat, vaig interposar també una reclamació davant del col·legi oficial CAFBAL, però una vegada més com de costum és arxivada sense ni obrir-se expedient disciplinari. Aquesta reclamació estava centrada en el tracte hostil i les acusacions d’hipocresia. Posteriorment s’ha sabut que la Sra. Estefanía A. forma part des de fa llarg de la comissió deontològica del seu col·legi.
Imatge 3: Restes de les obres per les quals la comunitat ha rebut uns 38000 € d’avançament. Entre les restes es pot observar una canonada d’uralita.
Ja a l’estiu l’administradora convoca una tercera junta on presentarà, entre molts altres acords, la seva dimissió.
L’acta d’aquesta junta serà també impugnada argumentant defectes formals insubsanables (falta de firmes). També es qüestiona la nul·litat de l’aprovació de l’execució projecte Next Generation, que estava en aquell moment judicialment impugnat. En la demanda es destaca l’existència d’un conflicte d’interessos: l’empresa adjudicatària de les subvencions és propietat de dos veïns presents a la junta. El projecte ja es coneix però és vague (absència de costos, subvencions i estalvis energètics individualitzats per habitatge), inclou despeses innecessàries i omet despeses necessàries. S’apunta a falsedat en el material de construcció (ceràmica vs. marès) que pot alterar els càlculs d’eficiència.
Imatge 4: Publicitat de les ajudes Next Generation en un autobús
Així i tot, la comunitat dona una passa següent que és aprovar pressupostos d’obres, sense donar-los a conèixer abans de la junta, cosa que és susceptible de ser considerada abús de dret. Es qüestionen també vessaments per a gestions administratives duplicats, un d’ells a favor de la mateixa administradora que dimiteix. El pressupost de substitució del baixant d’uralita novament no contempla mesures de protecció davant del risc per amiant.
En aquella junta poso damunt la taula l’existència de goteres que el tècnic de l’Informe d’Avaluació de l’Edifici no va fer constar. Els amigables copropietaris suposadament assessorats per la col·legiada em conviden per escrit que solucioni el problema derruint l’estança on hi ha les goteres, la qual és perfectament legal. És més greu tenint en compte que el projecte que es va aprovar d’amagat es dedica en gran part a reparar els seus sostres lliures, de la mateixa antiguitat que el meu.
Imatge 5: Plaques solars. Mentre uns habitatges obtenen ajudes per a aïllants d’alta qualitat i plaques solars, dintre del mateix edifici es deixen goteres i filtracions sense reparar
Uns mesos més tard presento davant del col·legi CAFBAL una segona reclamació contra les accions i omissions de la professional. Aquesta segona reclamació detalla nou pressumptes incompliments disciplinaris incloent liquidacions errònies, destrucció de documentació comunitària, falta de desglossament de comptes individualitzats, modificació de liquidacions anteriors ometent despeses aprovades, i la personació en judicis per a reclamar deutes que estan controvertits. El resultat és novament l’arxiu sense tramitació.
Image 6: Goteres. El meu sostre amb goteres pot ser una metàfora de determinades institucions, les quals no tenen un pam de terra ferma
En resum, en els nous mesos que va gestionar la comunitat aquesta segona administradora es varen perpetrar les conductes d’ometre reparacions importants de la meva vivenda que avui segueixen perjudicant la meva salut, i, sense prejudici dels resultats dels judicis pendents que hauré d’acatar, la meva vivència és de la de múltiples violències, a destacar la violència administrativa, l’ambiental i la simbòlica.
L’associació Sílvia G és una associació sense ànim de lucre que defensa la convivència veïnal pacífica i l’eliminació de barreres ambientals que deterioren l’accessibilitat. Si havent llegit aquest article, vostè es sent identificat/da amb allò exposat, pot contactar a l’Associació Sílvia G. mitjançant el correu electrònic: associaciosilviag@pm.me
Nota d’actualització de l’article «Reclamacions contra professionals col·legiats: paper banyat!» (2): No sé si és a causa que ara és obligatori un «MASC» abans d’anar als jutjats, que Direcció General de Consum admet reclamacions contra professionals col·legiats. Així, recentment n’he presentat una contra una arquitecta, que s’ha tancat malhauradament sense acord1.
Agnès Torres i Bonet
24 de juliol de 2026
Referències:
(1) Primera part d’aquesta sèrie: https://capvermell.cat/collaboracions/retrat-de-quatre-administradors-de-finques-i-del-seu-collegi-cafbal
(2) Article «Reclamacions contra professionals col·legiats: paper banyat!» https://capvermell.cat/collaboracions/reclamacions-contra-professionals-collegiats-paper-banyat/
Nota al peu:
1. «MASC» és l’abreviació de «Mitjà adequat de solució de controvèrsies». És un procediment que és obligatori abans de la via judicial segons la nova Llei Orgànica 1/2025 de 3 de març de 2025. Per a gestionar els MASC contra professionals col·legiats l’organisme apropiat no és el Col·legi Oficial, sinó Direcció General de Consum.
Crèdits de les imatges:
Fotografia 1: Autor Cottonbro. Publicada a Pexels sota llicència lliure.
Fotografia 2: Autor Shvets. Publicada a Pexels sota llicència lliure.
Fotografies 3 i 4: de la mateixa autora del text
Fotografia 5: Autor Ulleo. Publicada a Pixabay sota llicència lliure.
Fotografia 6: Autor Topeasokere. Publicada a Pexels sota llicència lliure.
