Plànol de Cala Rajada, amb indicació d’usos urbanistics

Començ aquesta darrera col·laboració en matèria urbanística parlant d’un fet que ha sortit a premsa recentment, perquè l’Ajuntament de Manacor aprovarà una urbanització de 77 xalets a s’Estany d’en Mas, zona abans coneguda pel ridícul nom de Cala Romàntica. Inclús l’Ara Balears parla de 300 xalets, ja que compta els d’una promoció veïna actualment en execució.

Pel que fa a sa Pedruscada, aquí a Capdepera, he llegit darrerament que no només es reduiran les altures de quatre a dues sinó que a més es redueix el nombre d’habitatges de 78 a 55, tot plegat sense haver d’indemnitzar la promotora. El que s’haurà aconseguit amb la suspensió de llicències decretada per l’Ajuntament el desembre del 2023 em sembla senzillament espectacular. Una jugada molt poc freqüent en urbanisme, arriscada, però que ha sortit bé.   

Tornant a s’Estany d’en Mas, sembla evident que a la bona gent que governa Manacor (Més Esquerra – PSIB) tampoc les deu fer massa gràcia haver d’aprovar un projecte d’aquestes característiques, però segons les notícies “els drets urbanístics de la propietat estan reconeguts i perquè una marxa enrere suposaria una indemnització milionària que el Consistori no podria assumir”.

Us sona, no? Exacte, ben igual que a Capdepera amb sa Pedruscada, o com en el seu dia a Deià amb la urbanització Petit Deià, entre molts altres exemples. En tots els casos és sòl urbà on les promotores ja han fet les oportunes cessions per a carrers i zones públiques. Per tant, en virtut de planejaments urbanístics desmesurats, ideats fa molts d’anys, les propietats havien adquirit uns drets i ara les opcions són poques: o deixar fer o comprar/expropiar/desclassificar. O bé forçar una reducció del projecte, com a Capdepera. És el que hi ha.

En anteriors col·laboracions ja vaig explicar una mica com veig tot això de sa Pedruscada, i com que la qüestió és al jutjat només queda esperar la resolució per a analitzar-la. Aquest darrer escrit sobre urbanisme el volia dedicar a exposar la necessitat de redactar un nou planejament que certifiqui el creixement zero en el nostre municipi.

El futur urbanístic

El planejament urbanístic de Capdepera és antic, consistent en les normes subsidiàries del 1986, i se n’ha de fer un de nou. El Consell de Mallorca fa temps que pitja, però cap equip de govern s’hi ha posat seriosament. L’actual va prometre passes al respecte, ara veurem. Es necessita un planejament modern adaptat a les necessitats actuals del nostre municipi que, sobretot, certifiqui el creixement urbanístic zero, més zones verdes, més mobilitat sostenible i algunes altres coses.

Creixement zero no significa no construir més en sòl urbà ja consolidat, és a dir, aquell que ja disposa de tots els serveis i llest per a edificar. Creixement zero vol dir no afegir nou sòl urbà o urbanitzable a desenvolupar al ja existent. Al llarg d’aquest escrit trobareu mapes urbanístics del municipi, que es corresponen amb les normes del 1986. Les coloraines de cada zona fan referència als usos: residencial, turístic, industrial, zones verdes, equipaments, etc. Ho trobareu tot més detallat a la web del visor del MUIB (Mapa Urbanístic de les Illes Balears): https://muib.caib.es/mapurbibfront/visor_index.jsp

Plànol de Capdepera, amb indicació d’usos urbanistics

El sòl urbà existent en el nostre municipi està consolidat en la seva major part. El que hi ha és un solar aquí i un solar allà pendents de ser edificats. Des del meu punt de vista, excepte algun cas puntual, no té gaire sentit desclassificar aquest sòl, ja que l’Ajuntament no té ni tendrà mai aquests diners per comprar o indemnitzar.

De sòl urbà no consolidat, és a dir, aquell pendent de transformacions urbanístiques (obrir carrers i voravies i/o implantar els serveis bàsics) hi hauria la zona d’Es Pelats, Costa de Canyamel i Son Moll de Baix, on per la quantitat d’edificacions que ja hi ha tampoc tendria massa sentit desclassificar-ho. A més també tendria el seu cost econòmic per a les arques municipals. Allò que ventura sí que es podria reduir del planejament del 1986 seria qualque zona per a equipaments privats.

Plànol de Canyamel, amb indicació d’usos urbanistics

Per tant, l’ideal seria que totes aquestes zones de coloraines que veis en els mapes no creixin en el futur, i la millor manera de garantir-ho és fent un nou planejament que certifiqui aquest creixement zero. En tot cas, la norma 6 del Pla Territorial de Mallorca en vigor fixa el nou sòl urbà i urbanitzable, destinat a ús residencial, turístic o mixt que els diferents municipis poden classificar en el seu planejament.

Per al municipi de Capdepera aquest nou sòl, a afegir al que ja hi ha, no podria superar les 7,67 hectàrees. A parer meu, si s’ha d’emprar part d’aquest possible creixement, hauria de ser només per a implantar habitatges de protecció oficial. Res més.

Plànol de l’urbanització Costa de Canyamel, amb indicació d’usos urbanistics

Per cert, en el Pla Territorial aprovat pel Consell de Mallorca l’any 2004 aquest nou creixement permès era de devers 1.500 hectàrees per a tota l’illa, mentre que a la darrera versió, més recent, en són 637. Ho dic perquè en algunes coses els governants han guanyat seny.

A banda de l’adaptació a la normativa actual en matèria urbanística o territorial, que en tot cas ja és d’aplicació en la major part, un planejament urbanístic ha de regular i preveure multitud de coses, que no explicarem aquí completament per la seva complexitat.

Plànol de Sa Font de sa Cala i Cala Provençals, amb indicació d’usos urbanistics

En el cas de Capdepera hi ha aspectes que no faria falta tocar massa, com ara la classificació i usos del sòl urbà existent, excepte qualque cas concret, com ara no permetre determinats usos o negocis a algunes zones (usos turístics, discoteques, pubs, etc.) o augmentar les zones verdes. Tampoc faria falta tocar per ventura els sistemes generals per a vies i comunicacions -excepte les de mobilitat sostenible-, o infraestructures per a serveis bàsics tipus aigua o enllumenat. En aquest aspecte sí que caldria donar dues voltes al tema del sanejament, incloses les depuradores, insuficient per atendre el nombre de residents a l’estiu.

En allò on sí que s’hauria d’incidir més és en la qüestió de les energies renovables i en la protecció d’elements patrimonials, tot i que està en tramitació el PERI de la zona del Castell i que el Catàleg de Patrimoni es traurà prest a licitació. També cal determinar sòl concret destinat a habitatges sotmesos a protecció pública; les mesures i infraestructures per a la consecució d’una mobilitat sostenible (a part de les que ja s’han començat a fer), inclosos aparcaments dissuasius a les entrades dels nuclis urbans; o l’increment dels sistemes d’espais lliures i zones verdes públiques (mitjançant expropiació si és necessari, amb un calendari de pagament).      

Plànol de Son Moll, Sa Pedruscada i Es Caregador, amb indicació d’usos urbanistics

Hi tendria cabuda un hipotètic decreixement, pel que fa a reducció de l’edificabilitat i del sostre de població o de places turístiques? Si no ha de suposar una càrrega financera en forma de deute inassumible evidentment s’ha de plantejar. Per exemple, l’Ajuntament no té competència per atorgar llicències o places turístiques, però sí per prohibir o limitar en el planejament els usos turístics a determinades zones o barris.

En qualsevol cas, tot això que us cont, és a dir, el futur urbanístic del municipi, de tanta importància per a la ciutadania, l’hauríem de decidir entre tots en un procés participatiu de màxim nivell. No com fa 40 anys, on sembla que només hi participaren els polítics i els qui hi tenien interessos concrets.