Recordareu que l’any 2016 s’encetava una forta polèmica per la publicació de l’Ortografia de la llengua catalana: els accents diacrítics passaven a ser molt manco dels que eren. Amb aquesta modificació, alguns dels clàssics diacrítics com ós, móra o bóta perdien l’accent. La polèmica va estar servida durant bastant de temps, però ara, quasi deu anys després, el canvi està més que consolidat. Actualment, la llengua catalana compta amb només quinze casos d’accent diacrític, resumits en la taula següent:
| Mots amb accent diacrític | Mots sense accent diacrític |
| bé, béns (riquesa; adverbi) | be (me, segona lletra de l’alfabet) |
| déu, déus (divinitat) | deu, deus (xifra, verb deure, font) |
| és (verb ser) | es (pronom) |
| mà (extremitat) | ma (possessiu) |
| més (quantitatiu) | mes (període, conjunció, possessiu) |
| món (la Terra) | mon (possessiu) |
| pèl, pèls (vellositat) | pel, pels (contracció per + el) |
| què (pronom relatiu tònic; interrogatiu) | que (conjunció, pronom relatiu àton) |
| sé (verb saber) | se (pronom) |
| sí (adverbi d’afirmació) | si (conjunció, pronom, nota musical) |
| sòl, sòls (el terra) | sol, sols (astre solar, verb soler, adverbi, nota musical) |
| són (verb ser) | son (possessiu, fet o ganes de dormir) |
| té (verb tenir) | te (infusió, pronom feble, nom de la lletra) |
| ús (utilització) | us (pronom feble) |
| vós (pronom tònic) | vos (pronom feble) |
Els plurals d’aquests mots, com mostra la graella, també presenten l’accent diacrític si coincideixen en forma, per exemple pels – pèls o sols – sòls. Els mots derivats a partir d’un mot amb accent diacrític no presenten aquest accent, com és el cas de rodamon, subsol, adeu, marededeu o contrapel. Sí que conserven l’accent els derivats formats amb guionets, com en pèl-llarg, déu-vos-guard, mà-llarg, etc.
Finalment, cal assenyalar que l’accent diacrític pot ser usat en altres mots de manera extraordinària: en parelles homògrafes en enunciats en què és possible més d’una interpretació del mot i es pot produir una ambigüitat no desitjada que no resol el context comunicatiu. Aquests casos es donen, especialment, en expressions puntuals o enunciats aïllats com etiquetes, titulars o casos particulars com transcripcions de textos orals, textos metalingüístics o dialectals (per exemple en cafè mòlt natural o troben óssos al cementeri municipal). En aquest mateix sentit, es pot usar l’accent diacrític en casos diferents dels del requadre en la grafia de determinats topònims que inclouen mots com Cós, Cóll, Bóta, Ós, Móra, etc. Igualment, aquests casos són, com hem indicat, casos extraordinaris i poc freqüents en què es recorr a l’accentuació diacrítica per evitar un possible malentès. Si encara teniu algun dubte, recordau que podeu posar-vos en contacte amb el GALMIC a través de WhatsApp, Telegram o correu electrònic, en trobareu tota la informació al nostre web (www.galmic.uib.cat).
Pere Garau
Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC)