El verb ostentar pot significar mostrar o demostrar, com quan ens referim a l’ostentació que una persona fa de qualque cosa: La marquesa ostenta les seves riqueses sempre que pot, però també pot voler dir estar en possessió d’un càrrec i, per tant, ser sinònim de tenir. En aquests casos, podem dir que Vance ostenta la vicepresidència dels Estats Units d’Amèrica, que Galmés ostenta la presidència del Consell de Mallorca o que Brussel·les ostenta el títol de capital europea. Amb aquest significat el verb ostentar sempre fa referència a una posició, un càrrec o un títol. Retornat a la nostra marquesa ostentosa podríem formular una oració com La marquesa ostenta el títol d’ençà de la mort del seu pare.

Ara bé, un ús que no és propi de la llengua catalana i, per tant, no és recollit per la normativa, és l’ús del verb ostentar com a sinònim de tenir quan no es fa referència a un càrrec, una posició o un títol. Així, en aquests casos hem de recórrer a verbs com tenir, posseir, disposar de o gaudir de segons el context. Són usos inadequats afirmar que *El parlament ostenta la potestat legislativa, *Tots els ciutadans ostenten els mateixos drets o, per seguir amb el fil, *La marquesa ostenta les facultats per decidir. En aquests casos el verb ostentar no pot significar res més que demostrar o mostrar i, com hem indicat, cal recórrer a uns altres verbs: El parlament té la potestat legislativa, Tots els ciutadans gaudeixen dels mateixos drets o La marquesa disposa de les facultats per decidir.

Amb això, volem destacar un error corrent que de vegades ens passa per alt. Ara, amb la fitxa d’aquesta quinzena, sabeu què podem ostentar i què no, i no és que hàgim volgut fer cap lliçó d’humilitat. Igualment, si encara teniu algun dubte, recordau que podeu posar-vos en contacte amb el GALMIC a través de WhatsApp, Telegram o correu electrònic, en trobareu tota la informació al nostre web (www.galmic.uib.cat).

Pere Garau

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC)