Als humans ens agrada molt simplificar les coses i, quan parlam o escrivim ens resulta habitual trobar sistemes per economitzar allò que volem dir. No és res nou, si consultam qualsevol text medieval el trobarem farcit d’abreviatures i sistemes enginyosos per estalviar espai, temps i paraules. Les sigles són un tipus d’abreviació que sol consistir en la selecció de la lletra inicial dels mots amb significat lèxic que componen un sintagma. Així, estam avesats a parlar de l’ONU per referir-nos a l’Organització de les Nacions Unides, o a parlar de la UIB, per dir la Universitat de les Illes Balears.

Tradicionalment, les sigles eren vistes com a mots immutables, que no admetien cap classe de canvi si no havien patit un procés de lexicalització. Una sigla lexicalitzada és la que esdevé un nom comú i, com a tal, perd les majúscules i s’adapta gramaticalment al seu context. Les sigles lexicalitzades solen ser sigles molt comunes que passen a designar realitats concretes, com el cas dels objectes voladors no identificats, els ovnis, que l’escrivim en minúscula i en plural, enfront de l’ovni, en singular. És una sigla lexicalitzada, originàriament OVNI, que, per mor d’aquesta inclusió en el lèxic comú i en el diccionari, passa a escriure’s en minúscula i a ser susceptible de flexionar. També n’és un exemple el làser, provinent de la sigla en anglès LASER (light amplification by stimulated emissions of radiation), o la sida, provinent de la sigla SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida). Això no obstant, les sigles no lexicalitzades, és a dir, que encara conserven les majúscules, no són, avui dia, elements invariables. És per això que actualment podem parlar dels PDFs, els USBs, els CAPs, les ONGs, els DNIs, o els PCs, sense temor d’incórrer en cap incorrecció.

Igualment, cal tenir present que no totes les sigles són susceptibles de formar el plural. Hi ha sigles que es formen a partir de sintagmes en singular i no tenen flexió perquè designen entitats úniques, com pugui ser l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, l’OTAN, o l’impost sobre béns immobles, l’IBI. D’altres es formen a partir de sintagmes en plural i tampoc flexionen, com els Emirats Àrabs Units, els EAU, o les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC.

En resum, les sigles que designen entitats comptables i que són formades en singular permeten la formació del plural afegint una essa minúscula a la sigla. Les sigles formades per un nucli singular que designa entitats úniques o les sigles formades per un nucli plural no admeten la formació del plural afegint essa.

Amb això queda clar que, si en volem més d’un, demanarem els PDFs i no *els PDF.

Però si encara teniu algun dubte, recordau que podeu posar-vos en contacte amb el GALMIC a través de WhatsApp, Telegram o correu electrònic, en trobareu tota la informació al nostre web (www.galmic.uib.cat).