Les varietats dialectals del català que parlam a les Illes Balears són riques i diverses. Mentre que els menorquins i els mallorquins feim el plural dels mots plans amb radical en –n com jove o home sense aquesta n: joves, homes, els nostres veïnats eivissencs afegeixen una –n en les formes de plural, i diuen: jóvens i hòmens. Aquesta consonant afegida no prové del no-res, sinó que forma part de l’arrel de la paraula. Pensem que paraules com jove i home recuperen aquesta n en fer diminutius o augmentatius: jovenet, homenàs, etc. Així, doncs, som nosaltres, mallorquins i menorquins, que hem perdut aquesta n del plural pel camí. Però aquest fenomen no és endèmic de les Balears, sinó que es dona arreu del territori de parla catalana. Mentre que la majoria dels dialectes del bloc oriental perden aquesta n del radical en formal el plural, els parlars valencians, nord-occidentals, eivissencs i del Camp de Tarragona, la mantenen. Alguns dels mots que es veuen afectats per aquest manteniment són, els ja indicats, jóvens, hòmens, i també d’altres com còvens (cove), òrfens (orfe), màrgens (marge), térmens (terme), imàtgens (imatge) o, com recull el titular d’aquest article, àsens (ase), entre altres casos. De fet, al municipi de Bunyola trobam el nom de la possessió de Son Térmens, un vestigi de quan aquesta forma de plural era la dominant, abans que perdéssim la n pel camí. En definitiva, ambdues formes del plural conviuen avui dia distribuïdes per la catalanofonia. No obstant això, en registres formals s’estén la forma sense n (homes, joves, etc.). Ara ja ho sabeu, però si encara teniu algun dubte, recordau que podeu posar-vos en contacte amb el GALMIC a través de WhatsApp, Telegram o correu electrònic, en trobareu tota la informació al nostre web (www.galmic.uib.cat).

Pere Garau,

Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC)

Universitat de les Illes Balears