Fa una trentena d’anys vaig veure uns ramaders que lluitaven contra la pesta porcina tirant porcs vius dins un forat i pegant-los trets d’escopeta. Això, les vaques boges i un número del còmic Paté de Marrano em van empènyer a deixar la carn. El metge em va advertir, molt seriós, que havia de menjar molt de peix. Llavors, vaig iniciar una travessia pel desert, amb una mica de por. El llibre de Lucía Martínez és ideal per començar aquest camí en pau (no, el peix tampoc és imprescindible).
Només la dieta mediterrània acumula més estudis científics que la vegetariana. I Martínez en fa un repàs per desmuntar mites absurds enquistats fins i tot entre sanitaris (nutridinosaures). Demostra que la dieta vegana, com a mínim, és tan saludable com l’omnívora. Pel que fa a possibles mancances –aquesta por ‘cunyadista’ que tenen alguns no vegetarians–, aquesta dieta només s’ha de suplementar amb vitamina B12. És curiós perquè als omnívors també se’ls suplementa: abans, les vaques pastaven i, d’aquesta manera, aconseguien la B12 que generaven bacteris damunt l’herba. En la producció industrial, ja no hi ha contacte amb l’herba i la B12 se’ls afegeix al pinso.
Les raons per deixar de menjar animals no humans són principalment ètiques. Però Vegetarianos con más ciencia també explica que és positiu pel medi ambient i la salut.
Paul McCartney deia que si les parets dels escorxadors fossin de vidre, ningú no menjaria carn. Si amb una bolla de vidre poguéssim veure les repercussions sobre el planeta que ja patim (Glòria, Juliette), molts també deixarien de condemnar els animals a una vida de tortura i una mort de terror. Serà per convenciment moral o necessitat, però estic convençut que un dia deixarem enrera l’especisme així com intentam superar el racisme o el masclisme.
Per Miquel Piris