Xiroi Disco Pool IV
Retorn al futur
Fa un parell de dies que intercanviam desenes de notes de veu amb en Toni. Em bombardeja amb dades, fotografies i vivències. Així com amb altres persones que he entrevistat per a aquests articles els he anat darrere per aconseguir una o cap foto, amb ell és tot el contrari. Després d’una vintena d’articles sobre Cala Disco, aquest retrobament és de luxe, va rodat.
Acab de sortir de la feina i enfil el camí cap a ca nostra per l’autopista. Escolt l’audiollibre “Hamnet”. Fa un temps que no em ve de gust escoltar música en conduir i he avorrit un poc els podcasts de La Ruïna i Nadie Sabe Nada. Ja hi tornaré quan descobreixi al monstre Marc Rebillet i m’hi enganxi en bucle.
El Waze diu que avui em torbaré mitja hora més de l’habitual: demà és dia primer de maig i hi ha operació sortida. Mentre faig cua, veig que m’ha entrat un missatge nou d’en Toni. M’ha enviat un link de drive i aquest text:
-I sa darrera MUSICOTA que serà sa que més t’agradarà… ja veuràs… pots passar tot a qui vulguis.
L’etiqueta és la portada del single “Tainted love”, de Soft Cell. És una sessió de tres hores i mitja que comença amb crits i una fanfàrria de trompetes. Ràpidament entra la veu de Bono amb “Sunday bloody sunday” i “Pride (in the name of love)”. No sé si és la suggestió o realment els baixos del cotxe sonen més profunds. He tornat a escoltar “Pride” desenes de vegades, fins i tot la cant amb la guitarra, m’encanta. Però que m’arribi així, m’ha agafat de nou, subjugant-me a un torrent d’imatges imparable. Tot indica que he iniciat un nou viatge temporal. Per sort, duc el cinturó de seguretat posat.
Beach Party l’any 1987 amb Toni Travolta amb camisa negra i gorra de mariner fent feina a primer pla. En Pau Morey em va deixar un disc dels Beach Boys per aquesta ocasió que va acabar sent presa del sol dins el meu cotxe, ben arruat.
L’autopista i els cotxes que hi fan cua, desapareixen. Començ a veure parets blanques amb estucat arreu. Un estroboscopi em rebenta les pupil·les i not una suau olor barreja de clor, verdet, perfum, aftersun i suor neta. El meu Toyota s’ha convertit en un Delorean DMC-12 que em transporta directament al 12 de juliol de 1986. Som el fucking Marty Piris McFly.
80s – WHITE & POP Vol 1 – DJ Toni Garriga (In Private).mp3
Mentre sonava Depeche Mode, Yazoo, ABC, Madness, Simple minds, INXS, Propaganda, Prince, Michael Jackson… Amb els ulls clucs la major part del temps, no podia deixar de ballar encara que volgués, cantant sense saber massa què deia la lletra.
Horabaixa, quatre d’abril
un tret sona al cel de Memphis.
Lliure finalment, et van treure la vida,
però no et van poder treure l’orgull.
En nom de l’amor.
U2-Pride (in the name of love)
Bono cantava sobre el quatre d’abril de 1968, el vespre que assassinaren Martin Luther King a Memphis. Quasi dues dècades després, ballàvem i cantàvem a Cala Rajada en honor del líder del moviment no violent pels drets civils i contra la discriminació racial als Estats Units.
Abans de fer un concert a Phoenix, Arizona, la banda va rebre amenaces de mort. Advertien a Bono que si intentava cantar “Pride (in the name of love)”, no arribaria al final de la cançó.
Ja a l’escenari cantant-la, Bono va notar que la por el començava a paralitzar i va posar un genoll en terra tancant els ulls. Quan els va obrir, no podia veure el públic. Davant d’ell hi havia Adam Clayton, el baixista, protegint-lo amb el seu cos. Pride! Orgull!
Bono a la gira d’U2 “The Joshua Tree”, l’any 1987.
A Xiroi ja són més de les cinc de la matinada. Per descomptat, en arribar “Sultans of swing”, jo i el meu colega feiem “air guitar” rient i celebrant a Sant Knopfler. Jo també havia nascut al moment just per gaudir de tot allò abans no arribàs el House i l’Acid. Maleït Acid! Ingenu, pensava que Modern Talking era el pitjor que podia passar.
Estic temptat d’anar al final de la sessió que m’ha passat en Toni per veure si hi ha “Walk on the wild side” de Lou Reed, el tema amb el que posava punt final a la nit a Xiroi aquest DJ. Però no és una sessió real. És molt millor: és una sessió privada que se fan els DJS per a ells mateixos i els seus amics. A més, dura més de tres hores i les cintes de cassette màxim duraven hora i mitja.
Al cap de tres hores i trenta minuts el que sona és “Take me to the river” de Talking Heads. Però si fos la gravació d’un directe, el que sonaria seria Lou Reed cantant “And the colored girls say: Doo do doo do doo”. Llavors, me n’aniria a dormir cansat, però carregat d’endorfines, dopamina, serotonina i oxitocina. Tot això sumat a una baixada de cortisol hauria de fer replantejar-nos seriosament la reobertura de discoteques com Xiroi per una qüestió de salut (emoticona d’aclucada d’ull).
Espera, encara tenc forces per anar a berenar a Can Patilla. Què faré avui? Un pamboli? O un tassó de llet freda amb dues ensaïmades calentones, acabades de treure del forn que hi ha just davant? Ja ho veurem! Això sí, anant a dormir a les set o les vuit, demà estaré ben podrit.
Tant de bo haguessin inventat el tardeo als vuitanta.
Rock Classics Mix – Vol 1 – DJ Toni Garriga (In Private).mp3
A davall tens dues sessions més “in private” de música blanca gentilesa de Toni Garriga a qui també he d’agrair totes les fotos de Xiroi d’aquest article. És com el bibliotecari visual i musical d’aquesta mítica discoteca. Ah, aquí sí que apareix la cançó de Lou Reed.
Selección Platino Vol. 1 – DJ Toni Garriga (In Private).mp3
Selección Platino Vol. 2 – DJ Toni Garriga (In Private).mp3
I, finalment, en sintonia amb el subtítol d’aquest article, tres bandes actuals que han retornat el so dels vuitanta al segle XXI.
THUS LOVE – In Tandem (Official Video)
Riki – “Earth Song” (Official Video)
Night in Athens – Words Unspoken (Official Video)
Miquel Piris