Aquest passada tardor assistírem a una exposició insòlita al carrer de les Pedres. L’artista, Andreas Weihl (Marburg, 1955) hi exposava una part del seu treball en què les emocions i els gestos es transformen en pintures visuals a través d’una connexió directa amb el ball i el ritme.
Aquesta transformació no neix d’una planificació racional, sinó d’una experiència física i emocional on el moviment és el protagonista.
A continuació, i segons la conversa que tenguérem amb ell, detallarem alguns dels aspectes de la seva tasca artística actual.
Afirma que totes les pintures són creades ballant i que, sense l’acte de ballar, no pot ni dibuixar ni pintar. El dibuix és, per tant, una manifestació del moviment corporal.
La transformació visual està guiada per la música. L’artista utilitza estils molt diversos que van des de Shakira i la música sud-americana fins a Johann Sebastian Bach o John Cage, passant freqüentment pel zumba. Cada ritme genera gestos diferents que es traslladen a la pintura.
La tria del color no prové de pensaments premeditats, sinó que és una expressió emocional vinculada al moviment. El color és vist com una part inherent de l’acció de ballar i no com una decisió intel·lectual prèvia.
Les pintures es descriuen com una cosa que ha «crescut» a partir del moviment i dels gestos fets al ritme de la música, convertint el rastre físic de l’artista en una obra visual.

En resum, el llenç es converteix en un registre del moviment emocional de l’artista. És com si la música fos un corrent elèctric que fa moure el cos, i el contacte d’aquest cos amb la superfície pictòrica fos el que deixa l’empremta visual de l’energia i l’emoció viscudes en aquell instant.

Andreas Weihl serà l’il·lustrador de l’Anuari Cap Vermell 2025.

Vegeu aquesta entrevista feta per Cap Vermell i aquest article de Sofia Mono publicat a Mallorca Zeitung.