El Club de lectura dedica la seva tertúlia a comentar el llibre “Dilluns ens voldran” de Najat El Hachmi.
Divendres 13 de març arribà el torn del club de lectura a la biblioteca de Capdepera. Aquesta vegada el llibre escollit va ser Dilluns ens voldran. Gràcies al cicle Confluències de Sindicalistes sense fronteres de la mà de Juliana arribà aquesta obra de Najat als lectors del club.
Primerament, Juliana, representant del sindicat, va realitzar una introducció sobre el què es pretenia amb el club d’aquest vespre, des d’una mirada transversal cap a l’aventura que es narra en el llibre sobre el món musulmà, concretament de dues joves que intenten viure a una doble pressió: la de les imposicions de la seva cultura i religió i els prejudicis de la societat occidental. Mentrimentres, els tertulians ens podíem servir una mica de te amb herba-sana, mentre les paraules s’anaven succeint i les noves lectores es presentaven.
Seguidament, els testimonis començaren a parlar, des d’aquell que havia viscut a Ceuta i Melilla, fins a la que tenia els pares marroquins. La polèmica va estar servida quan es comparà la Mallorca dels pobles d’antany amb la situació d’aquestes dones. Alguns pensaven que hi havia similituds, com quan per exemple hi havia molta repressió cap a les dones en la vestimenta i en deixar-les sortir, i d’altres pensaven que eren mons ben distants. Una altre aspecte controvertit fou el del turbant i del burka, es considerava que el turbant mantenia la identitat, mentre que el burka la llevava. Aquí també una altra tertuliana discrepava amb ironia mentre deia «meam si ara ens haurem de tornar a posar el «rebosillo» per tenir identitat!». Fos com fos, el tema va donar molt de per si, amb una història que fins i tot es podia representar com d’amor lèsbic i que deixava entreveure que la dona musulmana també cerca petits espais de llibertat en contra de la bombolla repressora de la societat actual. D’altra banda, també s’analitzaren les relacions familiars, els comportaments i altre aspectes socials que es manifesten en el llibre de Najat, amb gran destresa. L’autora, que nasqué a Vic, va guanyar el premi Nadal amb aquest llibre, tot i que també n’ha escrit d’altres com puguin ser «Jo també soc catalana» (2004), o L’últim patriarca (2008) que rebé el premi Ramon Llull. En el llibre es pot veure el seu entorn si l’entenem com a autobiogràfic: barri humil, amb normes familiars i la religió musulmana).
Finalment, la majoria de gent coincidí que es tractava d’un bon llibre i que havia afavorit a conèixer millor una situació que és molt present també ara a Capdepera. Juliana convidà a participar a tothom, fins i tot un sector que es manifestà més còmode només amb l’escolta del que es deia a la lectura, i és veritat que de vegades escoltar és més plaent que no pas dir. Després es celebrà el tradicional sopar, aquesta vegada amb plats tan suculents com un peix amb ametlles i tampoc faltaren els dàtils, les truites de pebres i les taronges confitades amb xocolata per acabar d’arrodonir-ho. Tota una experiència que ens obrí la gana i l’interès per una autora valenta que es capaç de llançar-nos missatges com aquests: «Per escriure cal tenir una certa esperança en el futur i optimisme».
Joan Cabalgante Guasp
