SOBRE PALESTINA / HANNAH ARENDT
Edició de Thomas Meyer
Thomas Meyer, després de publicar l’any 2023 Hannah Arendt, una biografia intel·lectual, edità l’any següent Sobre Palestina/Hannah Arendt en el que queda palesa la posició de la pensadora sobre l’estat d’Israel.
Recull el llibre dos textos: La política exterior estatunidenca i Palestina, de 1944 i, un resum de l’informe de l’Institute for Mediterranean, Informe sobre El problema dels refugiats palestins. Un nou enfocament i un pla per a una solució, de 1958, del qual Arendt fou una dels 16 ponents.
Tot i la complexitat de la qüestió, l’Informe; que comença detallant la situació i clarificant els conceptes font de litigi; d’una manera força instructiva pels lectors actuals desconeixedors de molts dels topants geopolítics que intervenen en la qüestió palestina -que no son pocs-; veu possible una solució que ha de començar, abans de res, resolent el destí del milió de refugiats palestins. Segueixen 23 punts que se consideren necessaris per a la resolució del conflicte i, que com és notori, no s’ha compliren.
Segueixen sis annexos que tracten punts específics, destacant el quart que permet als lectors d’avui aconseguir una comprensió més acurada del conflicte. Es tracta del debat entre Yekutiel Hugh Orgel, agregat de premsa de l’ambaixada israeliana a Washington i Fayez A. Sayehh, cap de l’oficina de la delegació dels Estats àrabs a Nova York. Exposen cadascun d’ells la seva particular representació del conflicte seguida d’una rèplica. Aquesta exposició obliga al lector a deixar de banda opinions prefabricades ,moltes vegades sustentades més en apriorismes ideològics i tergiversacions interessades que sobre el coneixement dels fets. És apta l’annexa per a tos aquells interessats en reflexionar sobre una tragèdia que dura 77 anys.
L’informe, impecablement racionalista, funda l’optimisme obviant el que anomena aspectes no rellevants del conflicte. Deixar de banda el factor humà, segons el parer d’aquest empedreït, és el que impedí que fos pres en consideració per les parts. Si l’enconament continua a dia d’avui és, precisament, pels factors tan humans de injustícia, rancor, ràbia, odi, menyspreu… d’uns vers els altres que se retro alimenten.
La política exterior estatunidenca i Palestina no arribà a publicar-se i no ha estat fins al 2021 quan l’article ha estat redescobert i ara editat. L’autora situa el conflicte en el marc de la geopolítica mundial ressenyant la creixent importància de la zona com a subministradora de petroli i nus de comunicacions aèries i, de la política domèstica americana, tement que la tradició liberal del poble americà sigui segrestada per una visió miop del Departament d’Estat. La preocupació d’Arendt per a la edificació d’un estat israelià depenent d’una potencia mundial és fa palesa en aquest article.
Ara, els nets de la shoà estan perpetrant un genocidi emès en directe per les tv, davant la indiferència de la població mundial i el silenci còmplice dels seus governants. Als lectors que ens servim del pensament d’Arendt ens agradaria poder escoltar el que tindria que dir al respecte, ben segurs que les seves paraules ens ajudarien a trobar sentit al que ens envolta. Com digué Hans Jonas “Les coses semblaven diferents després de que ella les mirés”. Òbviament, no ho sabrem mai el que haguera dit sobre una qüestió que va ser fonamental tant en la seva vida com en la seva obra.
El genocidi sembla una senyal més que la societat moderna està entrant en una nova època convulsa després d’haver fracassat en el que demanava T. Adorno: “la exigència de que Auschwitz no se repeteixi, és la primera de totes en la educació”.
“…la principal finalidad del proceso de Eichmann —acusar y defender, juzgar y condenar al procesado— fue conseguida, si no fuera por la un tanto inquietante, pero prácticamente innegable, posibilidad de que en el futuro se cometan otros delitos de esta misma naturaleza. Las razones de esta siniestra posibilidad son tanto de carácter general como de carácter específico. Es propio de la historia de la naturaleza humana que todo acto ejecutado una vez e inscrito en los anales de la humanidad siga siendo una posibilidad mucho después de que su actualización haya pasado a formar parte de la historia. Jamás ha habido castigo dotado del suficiente poder de ejemplaridad para impedir la comisión de delitos. Contrariamente, sea cual fuere el castigo, tan pronto un delito ha hecho su primera aparición en la historia, su repetición se convierte en una posibilidad mucho más probable que su primera aparición. Las razones específicas que abonan la posibilidad de la repetición de los delitos cometidos por los nazis son todavía más plausibles que las que abonan aquella genérica repetición. La temible coincidencia del moderno y explosivo incremento de la población mundial con el descubrimiento de medios técnicos que, a través de la automación, darán a amplios sectores de la población el carácter de «superfluos», incluso desde el punto de vista laboral, y que, por medio de la energía nuclear, permiten hacer frente a esta doble amenaza, con instrumentos en comparación con los cuales las instalaciones de gaseamiento de Hitler parecen un juguete para el uso de niños con malas inclinaciones, debiera ser suficiente para inducirnos a temblar.
Se debe esencialmente a esta razón —la de que el hecho sin precedentes puede, al parecer, convertirse en un precedente que se repita en el futuro— que todos los procesos concernientes a «delitos contra la humanidad» hayan de ser considerados y estudiados aplicándoles unos criterios que, en nuestros días, son todavía «teóricos». Si en la actualidad el genocidio es una posibilidad de futura realización, ningún pueblo del mundo —y en especial el pueblo judío, tanto si es el de Israel, como si no— puede tener una razonable certeza de supervivencia, sin contar con la ayuda y la protección del derecho internacional. El éxito o el fracaso en el tratamiento de aquello que hasta el momento carecía de precedentes puede depender únicamente de las mayores o menores posibilidades de que dicho tratamiento pueda servir de precedente en los avances conducentes a la consecución de un derecho penal internacional”. (Eichmann en Jerusalén).
Thomas Meyer (ed.). Hannah Arendt. Sobre Palestina. Taurus. Pp. 282.