LA DONA D’ESPART

Juan Manuel Navarro Alfaro

            Avui vull parlar-vos d’un llibre que m’ha donat una doble satisfacció: per una banda poder haver escrit la seva versió catalana, i per l’altra conèixer el seu autor, Juan Manuel Navarro Alfaro. L’obra en qüestió es titula La dona d’espart i és un extens poemari de gairebé tres-centes pàgines, que poetitza el controvertit tema del càncer que pateixen les dones.

            Primerament, la capacitat lírica de l’autor ja venia demostrada en obres anteriors com pugui ser El afilador de estrellas. Poeta granadí, activista i compromès, és d’aquells que entenen la poesia, no només pel caire de l’ornamentació estètica, ans també com a denúncia social. Hereu de la poesia castellana dels 70, a la qual pertanyen noms tan emblemàtics com a Pere Gimferrer, Leopoldo Ma Panero o d’altres. Ha sabut guanyar-se el públic de les Illes, amb aquesta nova deferència cap a la llengua catalana. El llibre ve carregat de poemes de gran intensitat i amb una imatgeria aclaparadora, que toca diferents aspectes de la malaltia: des de la por, fins a l’estigma i la tendresa. Perquè Navarro és un gran coneixedor del patiment d’aquestes dones, que ha observat bé, des de la talaia de la seva feina a l’Hospital de Manacor. En aquest sentit, crida poderosament l’atenció el preàmbul del llibre, realitzat per Eduard Gifre Casadevall, cap de la unitat de cirurgia de l’Hospital de Manacor. Sense menystenir el magnífic pròleg de l’escriptor i col·lega Antonio Enrique.

            Seguidament, la gestació d’aquesta traducció va començar al bar l’Orient de Capdepera,  testimoni silenciós de tertúlies literàries i altres saraus, gairebé com el fitxatge de Messi en un torcaboques de paper. Aquest pic ha donat com a producte una obra de pes sobre la qüestió, amb versos tan contundents com aquests:

No tan sols els mars

toquen la riba,

també la solitud

de la teva vida,

quan hi arriba.

            El domini del llenguatge poètic de Navarro és tan gran, que es permet una metàfora rere l’altra, encadenada, per a mostrar l’horror rere les bambolines sanitàries, però també la bellesa humana de la dona que lluita per no ser abatuda pel dolor cancerigen de quimioteràpia i proves mèdiques. Però no us penseu que és un poemari morbós i gratuït, ans el contrari: cada símil de cada poema està treballat a consciència i el resultat final és un brodat literari d’esplèndida bellesa, on fins i tot la qüestió divina s’erigeix com a redemptora del suplici, tot i que no sigui l’única:

Déu és al teu ventre.

Enterrat en les runes del teu colon,

sota un blau de cèl·lules podrides,

que han caigut, deixant el teu cos com una ruïna,

devastada.

            Finalment, cada vers és un endinsament, cap a la vivència femenina de la fatalitat, però també cap a l’esperança alada, que es manté viva en cada pàgina. No cal dir que rere aquest llibre hi ha la col·lecció de Cap Vermell, sense cap discussió ni cap suborn. La lectura d’aquesta gran obra no decebrà ningú, perquè és un llibre pensat i repensat, fins al punt del coneixement vivencial d’alguns casos. La paraula acompanya, dona escalfor i recer. Jutgi el lector la versió que us presentam. Però bé val la pena detenir-se en cada vocable:

Només ets la teva vida.

Què importa tota la resta?

Joan Cabalgante Guasp

Agraïments: Maria Àngela Melis Vila i Paco Galian Costa.

NAVARRO Alfaro, Juan Manuel: La dona d’espart. Editorial Documenta Balear. Col·lecció poesia de Magatzem Can Toni. 2026.