LAS ESFINGES
GRISÉLIDIS RÉAL
Se li diagnostica un càncer i, a partir del 27 de juny de 2002, inicia una correspondència amb Jean-Luc Hennig en la qual el va informant dels avatars de la malaltia: transfusions, quimioteràpia, anàlisis de sang, medicaments, recaigudes, períodes de millorança, estats d’ànim. Però el que sura per damunt de tot és la seva la vitalitat, el aferrar-se a la vida, tot i coneixent el final inexorable. La revolucionaria, l’activista continua fent plans, desplaçant-se des de Ginebra a Paris per manifestar-se davant el Senat, a Lió, Avinyó o Nantes per participar en conferències i col·loquis, ordenant el caos del seu arxiu i escrivint poemes en els intervals en que el càncer remet.
L’angunia i el pànic, la desesperació, les nàusees i vòmits, el taxol, el carboplati, la ciclopamina, les perfusions, el dolor, “tot és terrible, cada minut de vida se paga, i molt car” i les ganes boges de viure, els projectes fins al darrer moment.
Unes cartes que ajuden a conèixer la personalitat i caràcter d’una dona indomable, que posà per damunt de tot la seva llibertat, pagant un alt preu del que no se’n penedirà mai.
La darrera carta està datada a la habitació 104, Ginebra, el 26 de maig de 2005 i mor el 31 del mateix mes.
Sempre esprement cada segon del que li pogués quedar de vida, fastiguejant la burgesa, puritana i hipòcrita societat ginebrina, aconseguint-ho, fins i tot, després de morta al anul·lar-se l’ordre del Parlament de la Ciutat que prohibia el seu desig d’esser enterrada a Plainpalais, on foren traslladades les seves despulles el 9 de maig de 2009, davant la indignació de Jacqueline Berenstein-Wavre (ex-membre Consell Municipal de Ginebra, del Partit Socialista, que exclama «Cap dona hauria d’alegrar-se d’aquesta transferència, que no és més que l’apropiació de la prostituta, i de la prostitució en general, pels seus protectors masculins. Encara estem nedant en el patriarcat!»), de Maria Kodama de Borges i de molts d’altres que consideren un escàndol que una puta estigui enterrada a tan prestigiós cementiri al costat de figures de renom com Calvino, Jeanne Hisrch, Denis de Rougemont, Ernest Ansermet, Jean Piaget, Robert Musil, Alberto Ginastera o Borges. Si hi aneu, comprovareu que la seva és la tomba amb més flors del Cimetière des Rois.
SOM UNA PUTA
I els llisco les mans com una fruita de gel roent
Si, som PUTES
I els nostres cossos son els seus instruments
El SEXE es un òrgan màgic, en comunicació amb la terra, i orientat a la vegada vers la vida
I la mort.
En la seva civilització de reprimits i alienats, el convertim en una infermetat, un verí,
un mal, una obsessió.
Grisélidis Réal. Las esfinges. Edicions Bellaterra.Pp.348.