L’amor és enrevessat d’Arnau Serra desfà en aplaudiments el públic gabellí

Des de dijous 19 de març fins a diumenge 22, el Taller de Teatre dirigit per Arnau Serra presentà al públic gabellí la comèdia L’amor és enrevessat, amb la qual es bateren rècords de taquilla. L’elenc actoral va jugar un paper importantíssim en el desenvolupament de l’obra amb personatges carismàtics i humorístics que despertaren la rialla d’un públic entregat.

Primerament, la «comèdia coral d’embolics» és una aposta d’Arnau per una peça ja treballada anteriorment, fet diferencial de les obres anteriors, que eren originals. En aquest sentit la companyia arriscà la posada en escena i encertà de ple. A diferència de l’obra anterior, ja no hi havia tantes entrades i sortides esvalotades, sinó que l’obra es desenvolupa tranquil·lament a un escenari dividit en dues cases diferents, com si els dos hemisferis cerebrals d’Arnau treballassin per separat en perfecta sincronia. Aquesta disposició de l’escenari, molt ben decorat (sofàs de pell reclinables, quadres a les parets, cortines i portes…) és un model que ja ha aparegut en diferents obres de teatre, com puguin ser  Talley’s Folly de Ladford Wilson, The Gingerbread Lady de Neil Simon o sense anar tan enfora Majorica del nostrat i enyorat Xesc Forteza. Aquesta disposició de l’escenografia simultània es coneix com a split-stage per mostrar dos ambients diferents.

Seguidament, aquesta vegada es veié la divisió generacional entre els actors: per una banda i a la casa de la dreta hi havia na Valèria (Clara Ginard) i na Mireia (Magdalena Navarro), que s’arrisquen per un amor lèsbic que sorprendrà la mare, representada magistralment per Magdalena Albertí, qui des del primer moment va fer riure el públic i se’l posà a la butxaca, amb una caracterització molt ben treballada, des de les ulleres amb muntura «retro» fins a les sortides i expressions que despertaren la simpatia i ompliren l’escenari en cada moviment que feia. També hi aparegueren Clara, protagonitzada per Estrella Serrano que juntament amb Maria Mir en l’imponent paper de Júlia, han de patir la infidelitat de Javi (Jaume Torres) en un triangle amorós que encara fa més enrevessada la situació. També compareix Pilar (Paqui Vicens) qui desesperadament cerca un tresor que li deixà el seu cínic i difunt marit. Aquesta part de l’elenc actoral és la més jove i dinàmica, amb moviments molt coordinats i que representa també les noves formes d’estimar enfront a les convencionals.  D’altra banda, el personatge de Raquel (Ani Muñoz) es llueix amb aquell parlar tan característic del peninsular, que bé ens pot recordar el personatge «Seferino» de Joan Bibiloni, de l’esmentada Majorica.

Posteriorment, a l’altra casa, un sopar d’amics representats pels actors més veterans de la companyia, acabarà per rematar el vodevil en infidelitats i drames, ens referim a les relacions entre els personatges encarnats per Esperança Morey, Suso Reixach, Mónica Viejo, Ana Vivancos, Nicole Serapio i Tolo Alzina serà un obrir i tancar portes al més pur estil Noises off de Michael Frayn, Pel davant i pel darrera, els vodevils de Feydeau, o fins i tot Miles (de Miles Gloriosus) de Carlos Sobera. Segones núvies hawaianes compareixeran a escena amb una entrada d’allò més còmica per part de Pau (Suso Reixach) i Iris (Maribel Frontera), amb els «aloha» incòmodes, quan hom s’ha equivocat del tipus de festa. També és totalment despresa la representació de Jordi (Massimo Pasqui) qui no s’estarà de perseguir la seva ex, fins i tot a davall de la taula, ella serà el detonant del conflicte a l’obra, car anuncia en públic que espera un fill de Jordi. Converses sorpreses rere les cortines, acubades amb seguici per part de les afectades, coreografies originals (ideades, no ho oblidem, per Maria Antònia Gomis), tot molt ben conjugat per part d’Arnau Serra, qui aconseguí la fórmula adequada perquè aquests tipus de comèdia quallin dins del poble. Ja hem parlat en ocasions de les preferències d’Arnau pel drama i no per la comèdia, però està comprovat que s’ha instal·lat còmodament en aquest darrer gènere i a més, el públic li respon. Públic, d’aquí, de Capdepera, el seu poble. Seria interessant, que aquesta obra pogués sortir a altres llocs per veure la reacció d’un públic aliè als personatges, però això són figues d’un altre paner. També crida molt l’atenció l’aposta pel format «videoclip» si em permeteu l’expressió, que presenten principalment (amb bona selecció musical en castellà) Paqui Vicens i Nicole Serapio, amb l’assessorament vocal de Bàrbara Femenies.

Finalment, cobren especial rellevància dos actors «frontissa» que compareixen a l’obra: Fede (Joan Genovard) i Raquel (Ani Muñoz) que aportaran tota la seva veterania perquè la peça cobri força còmica i hi hagui una temperança equitativa de situacions. De la segona ja n’hem parlat i de Joan Genovard cal dir que la seva empenta al teatre l’ha portat a treballar l’ofici gairebé com un professional que té una experiència notable (no oblidem les representacions que també ha fet amb el premiat dramaturg Manuel Serrano) i actua amb molta maduresa tant a les escenes de la tirallonga del bany com a la de mestre de cerimònies també al final de l’obra per tancar-la. Ambdós són l’alma mater del teatre arnauenc.  I és que el teatre de n’Arnau t’agrada o no t’agrada, com L’or del blau de Miró o la Consagració de la primavera d’Stravinsky. Tot sigui qüestió de gustos! Llarga vida al Taller de Teatre!

Joan Cabalgante Guasp