Diumenge, 15 de març, va tenir lloc el lliurament del Premi Cap Vermell 2025. Enguany els premiats han estat els darrers casiners de Capdepera en Xiscu Vives de Can Patilla i Tomeu Flaquer de l’Orient.

Na Maria Vives i en Joan Genovard van presentar l’acte, recordant que els premis han superat el quart de segle d’història, arribant a la 26a edició. Enguany el guardó “vol reconèixer una trajectòria dedicada a la restauració, però també a la predisposició de servei i a la relació amb la gent de Capdepera”. En Xescu en Tomeu han aportat molt als gabellins, van saber fer d’un bar un punt de trobada, “perquè qui no ha quedat alguna vegada a Can Patilla o a l’Orient?”.

Tot d’una es projectà l’audiovisual preparat per Cap Vermell (elaborat per Pere Cortada, Miquel Llull i  Biel Flaquer “Barona”), on els protagonistes ens oferiren espipellades de la història particular i familiar i moltes anècdotes.

Acabat el visionament del vídeo els homenatjats  van ser convidats a pujar a l’escenari juntament als oradors que van intervenir.

Primer va parlar Josep Terrassa, president honorífic de Cap Vermell, va justificar el premi i ens va oferir una visió històrica, d’ençà que es va obrir el primer casino a Mallorca fins a la seva reconversió en els cafès i bars actuals. Aquesta interessant intervenció ja ha estat publicada (aquesta crònica s’ha endarrerit per problemes informàtics)

Seguidament en Jannick Wilken llegí un text remès per la batlessa de Capdepera, Núria Garcia, que excusà la seva absència i oferí unes paraules d’agraïment recordant el valor sentimental dels locals i punt de trobada.

Lliurats els premis per Josep Mascaró, qui rebé el Premi Cap Vermell 2024, els dos guardonats van dirigir unes paraules d’agraïment a la família, clients, amics i públic assistent. No faltà una emotiva recordança de Toni Flaquer “Netze”.

Acabat l’acte de lliurament del premi, presentaren l’anuari 2025, que recull en format paper un resum dels esdeveniments publicats al llarg de l’any final. Amb unes paraules d’agraïment a les persones que han col·laborat en l’organització de la festa, se convidà el públic assistent a pujar a l’escenari on s’havia recreat un espai semblant als dels casinus on poder degustar un beure i un bon cafè servit per un dels darrers casiners.

Aquí el vídeo i el text que llegí el regidor:

Bona tarda a tothom,
Primer de tot, vull demanar disculpes per no poder ser avui aquí amb vosaltres en un moment tan especial. M’hauria agradat molt poder compartir aquesta estona al teatre, però tot i la distància, em fa molta il·lusió poder dedicar unes paraules a dues persones i a dos llocs que formen part de la memòria de tants de nosaltres.
Quan pens en Can Patilla o en l’Orient, no pens només en dos bars del poble. Pens en moltes tardes i vespres compartits, en partits de futbol a la tele entre amics, en taules de cartes, en concerts de Jazz bonissims, en converses que començaven amb qualsevol excusa i que acabaven allargant-se sense pressa. Pens en rialles, en històries repetides mil vegades, i en aquell ambient que feia que sempre t’hi sentissis com a casa.
Segur que molts dels qui sou avui aquí també hi podríeu afegir les vostres pròpies anècdotes: una partida que es va allargar més del compte, un partit viscut amb nervis, una celebració improvisada o simplement un cafè ràpid a primera hora del matí.
Tot això forma part de la vida quotidiana d’un poble. I durant molts anys, aquests moments han tengut casa seva en els bars que han estat autèntics punts de trobada.
En Xiscu Vives, “Llissa”, de Can Patilla, i en Tomeu Flaquer, “Torreta”, de l’Orient, han estat molt més que els responsables d’aquests llocs. Han estat, sense fer renou, els qui han obert la porta cada dia perquè el poble es trobàs, parlàs, compartís i visqués.
Gràcies a ells —i a les seves famílies— avui podem guardar a la memòria mil petites històries. Històries que no sortiran als llibres, o si, però que són les que realment construeixen la vida d’un poble.
Per això, aquest Premi Cap Vermell 2025 no és només un reconeixement a dues persones. És també un homenatge a tota una manera d’entendre els bars: com a espais de convivència, de cultura popular, d’amistat i de comunitat.
Ara que aquestes institucions familiars gairebé han desaparegut, és un bon moment per recordar-les, reivindicar-les i donar-los les gràcies.
Xiscu, Tomeu, gràcies per tantes estones compartides, per tantes històries viscudes i per haver fet de Can Patilla i de l’Orient dos llocs que formen part de la memòria de Capdepera.
Enhorabona pel Premi Cap Vermell 2025.