Com hem comentat, dia 23 de gener se presentà la donació d’Arguments i documentació de la festa de Sant Antoni. Us oferim un vídeo del parlament d’en Pep Vila i na Núria García, així com la intervenció dels Sonadors de Jotes i Mateixes.

Text de la interesant intervenció de Josep Vives “Vila”:

Bones tardes a tothom,

Ha estat per jo una cosa fàcil i senzilla aquest fer aquesta donació a l’Arxiu Municipal. Però, en canvi, m’ha estat difícil fer la presentació, perquè hi havia tantes coses per dir, fer i pensar que no sabia per on començar.

És ben sabut que Sant Antoni és una festa gran, grandiosa; una de les més importants del calendari festiu del poble de Mallorca.

Sant Antoni és cultura, és gastronomia, és germanor, és un sentiment religiós, un sentiment devocional, però sobretot Sant Antoni és respecte; o almanco per jo. Un respecte molt especial cap al nostre poble i cap als nostres avantpassats, amb el pensament d’on venim i cap on anam, que és una pregunta molt mala de contestar i mala d’encertar.

Sant Antoni també és renou de canya fel·la arrossegant pel carrer. Sant Antoni és saludar aquell vell amic que trobes almanco un pic a l’any i amb el qual passau uns moments plegats. Sant Antoni és música amb la millor banda, la de Capdepera, la nostra.

Sant Antoni poden ser moltes de coses i per a cada persona és una de diferent, però amb la que coindirem és amb la de paraula-origen-identitat, un origen identitari que ens marca i representa des de fa segles, en concret del segle XVII. Així, l’any 1692 es dona la concessió a la capella del Castell de Capdepera el dret de poder gestionar dita capella de Sant Antoni de Viana; és a dir, el que seria la fundació de l’obreria, que perdura fins al dia d’avui.

L’obreria de Sant Antoni de Viana és l’entitat viva més antiga que segueix en actiu del nostre poble, ja que el 1858 el nostre poble s’independitza definitivament d’Artà. És a dir, que primer fórem santantoniers que gabellins.

De ben jovenet vaig tenir el privilegi de formar part de l’estructuració de l’Obreria, ja que havia estat un dels desitjos més importants de la meva vida. La meva passió per Sant Antoni me va dur més enllà que uns quants dies de festa; em va dur a conèixer la vida del sant i a visitar països arreu del món relacionats amb les obres antonianes. com ara: la Univeristat de Sant Antonio Abad (Cusco, Perú); un antic convent a Guatemala, al poble de Chichicastenango, ara convertit en un hotel; un hospici al poble de Noli, a Itàlia; i més llocs relacionats amb les entitats antonianes arreu del país.

A la meva estada a l’obreria férem presentacions de llibres, exposicions, taules rodones, sempre amb la idea de construir uns bons fonaments sobre la festa de Sant Antoni a Capdepera. Mai he deixat de banda la idea que Sant Antoni no és just un passacarrers amb dos homes vestits de dimoni i una banda de música fent voltes pel poble.

Amb aquest mateix propòsit vaig fer la meva donació a l’Arxiu Municipal de Capdepera pensant que tota la vida, o almanco per jo, ha de tenir un què i un per què. Tenir uns orígens i una identitat ens farà ser un poble fort.

Per això, la meva donació a l’arxiu municipal, de la meva col·lecció particular d’arguments, programes i altres paperums santantoniers l’he feta amb la mera intenció que sigui la primera pedra de l’arxiu de la nostra festa, on amb el temps hi puguem trobar fotografies antigues i actuals, retalls de premsa, etc. perquè qualsevol estudiant o curiós en aquest tema tengui un lloc on anar a cercar i recercar.

Aquesta feina l’he començada jo i, per ventura, no era la persona més apropiada, però qualqú ho havia de ser.

Vaig a explicar breument què és argument i què s’hi pot trobar en els arguments cedits. No puc xerrar d’aquesta part més teòrica sense fer referència a alguns autors experts en el tema com Antoni Vives, Jaume Guiscafrè i l’incombustible Mn. Antoni Gili, lectures que vos recoman.

Un argument són un conjunt d’unes 150 gloses a través de les quals s’expliquen els fets més detsacats passats al llarg d’un any al poble. Té una estructura fixa formada per vuit versos i amb rima consonant a-b-b-a-a-b. També el seu contingut és fix i també té una tonada fixa (anomenada codolada). Per tant, és un text que pot ser llegit individualment, però també pot ser escoltat a través del cant. I, per tant, té una dimensió escrita i oral. Sol tenir unes parts fixes: demanar protecció al sant, demanar permís a les autoritats, la relació amb el temps (agricultura i ramaderia, festes i altres esdeveniments), i la demografia, política i repàs a l’actualitat.

Si féssim una comparativa entre els arguments cedits (dels anys ‘60-’70) i els actuals, segurament trobarem en els primers encara una forta presència del sector primari; tot el contrari dels actuals, en què el sector primari ha passat a un segon terme. També, segurament, cada argument reflecteix les influències de cada moment.

No es pot xerrar d’arguments sense referir-nos als qui els escriuen, els argumentaires, tant de llavors com d’ara. Són: Jaume Llaneras, Sebastià Maleter, Jaume “Parreta” i Jaume Fuster, que podem trobar en aquestes vitrines. I els actuals, que en els darrers anys han estat: Pere Orpí, Biel Garau, Joan Genovard i Joan Cabalgante.

Si algú té una aportació més sempre serà benvinguda. Deman perdó si m’he deixat algú.

Ja per acabar la meva petita intervenció, vull tenir dins la memòria en aquest vespre Miquel “Bessó” i l’estimadíssim i insubstituïble Llorenç “Mestrès”.

Moltes gràcies als assistents per haver vengut. M’ha fet il·lusió preparar aquesta petita exposició oral, que he tengut la mateixa sensació que tenia des de petit, quan jugava amb una canya fel·la a fer de dimoni, encara que a jo sempre m’ha fet il·lusió fer de Sant Antoni. Deu ser que li tenc molta simpatia, al sant, i molt d’afecte.

Moltes gràcies a tots i esper trobar-nos d’aquí un any, l’any que ve, aquí o a un altre lloc, amb altres temes relacionats amb Sant Antoni.

Molts d’anys i visca Sant Sant Antoni!