El passat diumenge, 2 de novembre de 2025 a les 19 h tingué lloc a l’auditori del Cente Cap Vermell el recital poètic i musical La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera a càrrec de Joan Gelabert, M. Magdalena Gelabert i Miquel Mestre, acompanyats al piano per M. Antònia Gomis i amb el suport tècnic de Joana Riera Gomila, sota la direcció de Miquel Mestre.

Després de la presentació de Joan Cabalgante, que contextualitzà l’obra; el so de dos corns donà el sus a la posada en escena que combinà música i imatges, rapsòdia i emoció produïda per les paraules acompanyades de les notes del piano. El muntatge donà forma al poema èpic bellíssim escrit per Miquel Costa i Llobera, titulat  La deixa del geni grec. Fantasia de les Coves d’Artà, tot aprofitant que enguany se celebra el 125 aniversari de la publicació d’una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana de Mallorca, que beu de la influència del món grec, sobretot la poesia èpica d’Homer i l’Odissea, així com també de la poesia francesa i de la figura de Jacint Verdaguer. L’aniversari també coincideix amb els 150 anys de “Lo pi de Formentor”, poema cabdal del poeta pollencí.

El públic assistent pogué gaudir de l’emoció i la transcendència d’aquesta obra clàssica i actual alhora. Hem de recordar que La deixa del geni grec va guanyar els Jocs Florals de Barcelona l’any 1902, l’any que Costa fou proclamat Mestre en Gai Saber a Sant Martí de Canigó. Posteriorment, el compositor Antoni Massana la convertí en òpera amb el nom de la protagonista, Nureddunna, l’any 1947. L’excel·lència i l’exquisidesa de l’obra han fet que ultrapassàs les nostres fronteres i es convertís en una obra poètica cabdal de la literatura europea.

La deixa del geni grec narra el drama que pateixen un grup d’aventurers grecs que arriben a les costes de Mallorca. En tocar terra són fets presoners per la Tribu de l’Alzina, els darrers foners de les Balears. Els captius són traslladats al bosc sagrat on seran sacrificats. En aquest moment, el jove Melesigeni canta el seu adéu a la vida. El cant és tan bell que encisa la sibil·la de la tribu, Nuredduna que se n’enamora i el salva d’una mort segura. Nuredduna, neta del summe sacerdot i jerarca de la tribu, és apedregada en càstig pel seu acte amorós i de desobediència. La deixa del geni grec conté el gran símbol de Mallorca i s’hi observa la dualitat entre els indígenes i els colonitzadors. La simbologia i el missatge del poema es poden transportar a l’actualitat i no caduquen, són les traces d’una obra clàssica que perdurarà al llarg del segles. El suport de les imatges també és important dins l’obra que es presentà amb una fotografia final de la inscripció lloberiana que hi ha dintre de les coves d’Artà i que diu així: ” Per un batec de l’ànsia amb que ton cor expira/daríem les centúries de calma que tenim”.