Gustavo s’instal·la a Berlín l’any 1976. A partir de l’obra i les relacions artístiques fetes a la Künstlerhaus Bethanien (un antic hospital reconvertit en un centre cultural amb els programes de residència més antics i consolidats del món [1]) inicia una etapa de gran llibertat de creació, amb colors fosforescents i una simbologia que combina ulls, llàgrimes, llunes, ocells i morros entre d’altres. Tot plegat, juntament amb una incansable capacitat de treball, fa que Gustavo obrís les portes del paranimf artístic. Un any després, 1977, realitza els primers contactes als EUA (signa un contracte amb la Galeria Judith Posner de Milwaukee). Fa exposicions a Los Angeles, Washington, Milwaukee, Nova York i Las Vegas. I l’any 1980 signa el contracte d’obra gràfica per a Europa amb Edicions SCHOEN.
Fou amb aquesta mateixa editorial que l’any 1986 publicà una obra excepcional: SOLILOQUIOS FOSFORESCENTES. Una tirada de 300 exemplars numerada i signada de vuit poemes. Cada poema acompanyat de la seva serigrafia.
De tant en tant venia a Mallorca i recalava a Capdepera. El juliol de 1983, la revista Cap Vermell (núm. 31-[2]) va publicar un dibuix seu, dedicat, com a portada i una llarga entrevista. També realitzà amb Jaume Fuster, «Darrera la roca» una carpeta de tres poemes i tres serigrafies.
L’any 1990 tornà a Mallorca i s’establí a Capdepera. L’any 1995 va fer una serigrafia per als Darrers Dies de Capdepera (Carnaval). D’aquesta manera ajudà a l’impuls de la participació popular al municipi. La col·laboració amb entitats socials i amb els més necessitats és un constant al llarg de la seva vida.
Si l’aportació creativa de Gustavo a les arts plàstiques és gran, també excel·leix per les seves qualitats humanes i el seu compromís amb la societat. És per aquest motiu que l’Associació Cultural Cap Vermell li atorgà el PREMI CAP VERMELL 2012.
Ara que la societat mallorquina comença a reconèixer la seva vàlua artística i personal, l’Associació Cultural Cap Vermell vol agrair-li la seva col·laboració amb la nostra capçalera i diversos elements artístics, reeditant els SOLILOQUIOS FOSFORESCENTES, aquella obra d’autor, de culte, que publicà fa quaranta anys i així rescatar la seva ànima poètica. Deia Foucault que «la relació del llenguatge amb la pintura és una relació infinita».
Per què pinten els poetes i escriuen els pintors? És una pregunta de moltes respostes, amb variada bibliografia al respecte[3].
Per part nostra, sols volem donar a conèixer un vessant poc conegut de GUSTAVO, encara que sia per l’interès que ens ajudi a entendre el context d’una època o una ànima oculta de l’artista.
I que la gaudiu tant com nosaltres.
Associació Cultural Cap Vermell
1 https://bethanien.de/en/institution/
Associació cultural Cap Vermell