Divendres 17 d’abril tengué lloc a l’Arxiu Municipal amb la presentació de la Guia de l’Arxiu Rafel Blanes Tolosa(1) i la taula rodona sobre el port i el ferrocarril, amb la participació de Antoni Mercant (PortsIB), Ramón Molina (AAFIB) i Isabel Moll (UIB).

Un fons documental que, com diu Isabel Moll, «la seva riquesa supera al seu volum». De fet, Cap Vermell publicarà en posteriors articles alguns documents que són vertaderes joies de l’esdevenir de Mallorca. La major part de la documentació se situa entre 1920 i 1924, tot i que les coordenades cronològiques són 1916-1941. Els documents són proves de les gestions realitzades per Blanes, no només per crear una línia de tren, sinó també pel port de Cala Rajada, el Camí d’Artà a S’Ermita i la construcció d’un embarcador a Aubarca.

Els documents, segons va explicar Massanet, són bàsicament cartes i còpies originals. Hi ha recopilacions documentals amb cartes de sortida i resposta, esborranys, notes indicatives per fer constar les instàncies als alcaldes de la comarca. La documentació testimonia el paper de Blanes i també la implicació dels ajuntaments per arribar al tren.

A l’arxiu també es mostra que Blanes va realitzar múltiples gestions per aconseguir un port refugi de Cala Rajada, va ajudar en la tramitació i amb les seves grans xarxes de contactes va moure influències. Hi ha una carta donant les gràcies a Blanes per les gestions fetes per a l’aprovació del projecte del port.

Massanet va ressaltar que «el període d’aquesta documentació és un moment convuls en la història d’Espanya. Tots dos projectes estaven íntimament lligats i la seva intenció era millorar les comunicacions per mar i terra».

Maria Massanet inicià la taula rodona amb la qüestió de si hi havia una burgesia a Mallorca a principis de segle XX i amb aquesta pregunta mostrar el context de l’època.

Isabel Moll contestà, tal com diu a la guia, «és clar que sí». Els canvis a l’economia mallorquina són impensables sense la presència d’un col·lectiu burgès. La producció agrària s’adapta a la demanda internacional (vi, patata), es desenvolupa un sector manufacturer (calçat, obra de pauma) i sorgeix una rellevant xarxa industrial. Calien empresaris. Aquí, apuntà la necessitat de la recerca sobre l’empresariat de Mallorca.

També explicà el procés de colonització de la costa, com el port de Manacor o Felanitx o les colònies de Sant Pere o Sant Jordi. El cas de Cala Rajada és diferent: De 1905 a 1920, la majoria dels caps de família passen de dedicar-se de l’agricultura a la pesca, i de 1900 a 1935, la població passa de 91 censats a 389, és a dir, es triplica (2).

Ramón Molina apuntà que a principis de segle XX Balears era la quarta regió industrial de l’Estat, després de Catalunya, País Basc i Astúries.A principis del segle XX, Cala Rajada era una zona aïllada i mal comunicada, però amb una gran importància per als militars per la seva posició estratègica. Al projecte original del tren, des de Palma arribava fins a Cala Rajada. El 1912 els ajuntaments van demanar la prolongació, però Defensa no hi va accedir. Es requeria la conversió en una línia estratègica que servís a les necessitats de Defensa Nacional. Ramón Molina mostrà el plànol de l’itinerari de tren, explicà la distinció que feia la Llei de Ferrocarrils secundaris i estratègics de 1908 i afirmà que possiblement l’errada fou sol·licitar que el tren de Cala Rajada se sol·licitàs com a estratègic.

En resum, la modernització de social i econòmica sorgeix des d’una ideologia més liberal, que exigeix la modernització social i que té el progrés com a visó de futur. També s’esmenta que les carreteres de Mallorca eren molt dolentes, d’aquí la necessitat del tren.

Es plantejà la necessitat en aquell moment de la «diplomàcia corporativa», Rafel Blanes Tolosa era un gran aconseguidor. Antoni Mercant destacà que encara ara les dificultats de desbloquejar determinats assumptes administratius que encara ara són així en temes de determinades competències. I que la idea d’ajuntar port i tren era una idea brillant. Producció i transport. Fins i tot es plantejà el muntatge d’una indústria conservera a Cala Rajada pel potencial pesquer que hi havia.

Finalment, des del públic, es plantejà el rol de Joan March dins tot aquest procés i si vertaderament interessava als traginers de Capdepera el tren. Des de la taula no es considerà aquest fet i també es volgué desacreditar la xerrameca que sempre han corregut per Capdepera sobre el tren: «Com que Rafel Blanes (pare) sols va fer arribar el tren fins a Artà pel fet que era artanenc o que no interessà a la burgesia de llavors». Els papers ho desmenten radicalment.

Aquesta guia reforça el valor del nostre patrimoni local i la importància de preservar la nostra memòria històrica. La taula rodona fou un acte que plantejà nous interrogants sobre la nostra història, com ha de ser.

_____________________________

(1) Rafel Blanes Tolosa (1877–1975), banquer, empresari i gran defensor del ferrocarril, fou una figura clau en el desenvolupament del Llevant i en la modernització de Mallorca. La seva visió i xarxa de contactes varen ser determinants per impulsar infraestructures que marcarien el futur del territori.

Banquer i empresari. Llicenciat en dret per la Universitat Complutense. Gran defensor del tren, que considerava el mitjà de transport ideal per a les illes, impulsà la construcció de la línia Manacor-Artà (1921) i presidí la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca entre 1923–1948. A mitjan dècada de 1950, amb la crisi de la Companyia, gestionà la incorporació a l’estat de la xarxa ferroviària mallorquina. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Balears, membre de la Cambra Agrària i vocal de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca i Eivissa. Obtengué la medalla al Mèrit del Treball i és fill il·lustre d’Artà.

L’empresari Rafel Blanes Tolosa fou el principal promotor de la línea de Llevant i la seva intenció inicial era prolongarla fins al port de Cala Rajada.

Era descedent d’una nissaga d’empresaris que havien augmentat i consolidat el seu patrimoni amb la seva estada a Puerto Rico vinculats al mon del tren, emprenadors i visionaris.

Cala Rajada a principis del s. XX es una zona aïllada i mal comunicada. Els diferents Consistoris intenten comunicar per mar i per terra amb Palma, per això l’objectiu es aconseguir un port refugi a Cala Rajada i una línia de tren que comuniqui amb Palma. Donat les múltiples gestions que s’han de fer per poder aconseguir els permisos l’ajuntament contacta amb l’enginyer i empresari Rafel Blanes Tolosa per que les ajudi amb la tramitació i també amb la seva gran xarxa de contactes mogui influencies per que tot arribi a bon fi.

(2) Flaquer, A, Massanet, M, Rechac, G: “El teixit comercial de Cala Rajada (1882-1940)”.  IV Jornades d’estudis locals de Capdepera. Documenta Balear 2024.