Documenta Balear, la nostra editorial de capçalera, acaba de publicar el segon volum de Felip Munar i Miquel Riutort.
Hi passegen els Tamborers de la Sala, Cases Santes, el Corpus a Pollença, Davallament a Esporles, Rubiols , Fira del Llonguet a es Pil·larí, sa Nit de sa Bubota s Santa Maria, Santa Rita, elaboració d’herbes, Sant Joan Pelós a Felanitx, Sant Pere a Palma, la Capta de Sant Marçal a Felanitx, Mª de Déu del Carme al Port d’Andratx, els Cavallets a Felanitx, Sant Roc a Alaró, Llits de la Mare de Déu, Cossiers de Montuïri, Fira del Glosat a Maria, Festa de sant Gaietà a Son Espanyolet a Palma, la Clavariessa, festes de la Vilanova a Esporles, Truc, la Beata a Santa Margalida, batalla de Moros i Cristians a Valldemossa, la Beata a Palma, la Sibil·la, Sant Sebastià a Pollença, Any Nou Xinès, Ensaïmada de tallades, Xeremiers….I de Capdepera, què hi ha res?
Idò la festa que parla de Capdepera és la de l’Alei-alei. Una festa recuperada l’any 2018 gràcies a l’empenta de Joana Colom i Pere Orpí i l’impuls d’uns col·lectius entre els quals hi ha l’Obreria de l’Esperança i l’associació cultural Cap Vermell.
El llibre a més de descriure i retratar cada festa també parla del seu valor: “Les festes, les tradicions, els costums, construeixen comunitat i identitat i, sense memòria, el present queda buit: aquest tipus de reculls eviten l’oblit i ens ajuden a entendre el món amb arrels i continuïtat”.
Diu Felip Munar que “una festa no és només un dia marcat al calendari ni una excusa per fer renou i divertirse. És un batec col∙lectiu, un moment en què una comunitat s’atura per reconèixer allò que la fa única. La festa és expressió viva: cançons, danses, menjars, rituals i símbols que surten al carrer per recordar d’on venim. Encén el foc de la memòria i reforça els vincles entre veïns, entre joves i grans, entre el passat i el futur. Quan el poble es reuneix per celebrar, no només comparteix alegria, sinó que reafirma la seva identitat”.
Per als gabellins, aquest llibre ens dona la distància necessària que tal volta necessitam per veure què és allò de Capdepera que trascendeix més enllà del Coll des Vidriers o del Coll d’Artà. I, quant a festes, és l’Alei-alei. Una festa a punt de ser declarada BICIM (bé d’interès cultural immaterial) i que ha arrelat amb saba nova mantenint l’essència ancestral.
I Felip Munar continua: “La tradició és el conjunt de festes, costums i creences que heretam. Però no és una peça de museu, sinó un llegat viu que es transforma amb cada generació. Mantenir una tradició no vol dir repetirla exactament com abans, sinó saber adaptarla sense trairne l’esperit. Quan una padrina ens ensenya a fer confitura com li va ensenyar la seva mare, quan un jove improvisa una glosa al bar del poble, quan tornam a sortir al carrer vestits de dimonis, la tradició es renova i continua bategant.
Festa, costum i tradició són tres formes de dir qui som. No són passat: són el pont entre el que érem i el que volem ser. En un món que canvia de pressa, mantenir vives aquestes expressions no és resistència nostàlgica, sinó un acte d’amor col∙lectiu. Ens ajuden a no perdre el nord, a saber d’on venim, i a trobar sentit en allò que compartim”.
És el que hem fet! En definitiva, un llibre de dos grans mestres, molt recomanable.
Per cert, sabeu quina foto han triat per a la contraportada? Mirau-ho!
