El tercer concert del 37è Festival Serenates d’Estiu va oferir al públic una proposta tan singular com captivadora: el diàleg entre la flauta de Josep F. Palou i l’arpa d’Assumpció Janer, una combinació poc habitual als escenaris que va despertar des del primer moment l’interès dels assistents.

La vetllada es va iniciar amb la delicadesa de Syrinx de Debussy, interpretada en solitari per la flauta, una obra d’una gran exigència expressiva que va crear un clima d’intimitat i recolliment. A partir d’aquí, el programa va anar desplegant un ampli ventall d’estils i sonoritats, des dels colors impressionistes de Ravel, ritmes d’havanera, fins a les evocacions hispàniques de Bizet, la sensibilitat de Scriabin o el virtuosisme de Czardas de Monti.

Un dels grans encerts del concert fou la complicitat entre els dos intèrprets. L’arpa, d’una bellesa visual gairebé escultòrica, embolcallava amb un so càlid, transparent i ple de matisos les línies melòdiques de la flauta, creant una atmosfera de gran elegància i equilibri. Aquesta fusió tímbrica, tan refinada com suggeridora, va captivar un públic que potser descobria per primera vegada les enormes possibilitats expressives d’aquest duet

Els músics, amb una breu i amena presentació abans de diverses obres, van contribuir a acostar el repertori als assistents, facilitant-ne l’escolta i oferint algunes claus interpretatives que enriquiren encara més l’experiència.

També cal destacar els moments en què cada instrument va prendre protagonisme en solitari. L’arpa va lluir tota la seva versatilitat amb Barroco Flamenco de Deborah Henson-Conant, una obra d’enorme exigència tècnica que combina recursos clàssics amb ritmes i harmonies contemporànies que va ser rebuda amb especial entusiasme pel públic, mentre que la flauta havia obert la vetllada amb la intensitat poètica de Syrinx. El concert es va cloure amb Riba Jazz d’Alejandro Román, una peça fresca i desenfadada que aportà un brillant contrapunt final.

En una nit marcada per la calor intensa d’un dia especialment tòrrid, la música va aconseguir crear un espai de calma i serenor. El públic, atent i receptiu durant tot el recital, es va deixar portar per les melodies en el marc incomparable dels jardins de la Fundació Bartomeu March, a Torre Cega, un escenari que continua essent un dels grans atractius del festival.

Aquest tercer concert va confirmar, una vegada més, l’encert de la programació de Serenates d’Estiu, que aposta per formacions tal vegada poc habituals però de qualitat i per propostes capaces de sorprendre i emocionar. La combinació de flauta i arpa va demostrar que la subtilesa, el bon gust i la sensibilitat també poden convertir-se en els grans protagonistes d’una memorable nit d’estiu.