Amb un concert de gran intensitat emocional i exigència interpretativa, el 36è Festival Serenates d’Estiu de Cala Rajada va posar ahir el punt final a la seva edició de 2025, oferint un final de festa amb una de les formacions més icòniques del panorama de la música de cambra: el quartet de corda. Integrat per Josep Colomé i Sarah Hill als violins, Dani Sanxis a la viola i Nick Byrne al violoncel, tots ells músics de reconeguda trajectòria internacional i membres de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra.

El programa escollit reunia tres obres separades per context històric i geogràfic, però unides per un fil emocional comú: la mirada i la intensitat de la joventut, la frescor emocional i el contrast entre la llum i la tenebra que sovint habita les primeres etapes creatives. Aquest enfocament va permetre un viatge per paisatges sonors molt contrastats, però connectats en la seva essència.

El Terzetto en Do major de Dvořák, obertura del concert, va portar el públic a un ambient càlid, on la música semblava sorgir d’una trobada entre amics. Els intèrprets van saber transmetre la frescor i naturalitat d’aquesta obra, deixant entreveure la riquesa melòdica i rítmica del folklore bohemi de Dvořák.

Tot seguit, el Quartet núm. 1 de Xostakóvitx va oferir un canvi de registre profund. Malgrat el caràcter aparentment lúdic i “primaveral” que el mateix compositor li atribuïa, la interpretació va saber remarcar les ombres que s’intueixen sota la superfície: una tensió latent, pròpia d’una existència vigilada. Va ser una lectura refinada, amb una tècnica impecable i una gran capacitat per sostenir l’ambigüitat emocional de l’obra, especialment colpidora al segon moviment, amb un equilibri perfecte entre ingenuïtat i inquietud.

El punt culminant del concert arribà amb el Quartet op. 13 núm. 2 de Mendelssohn, una obra escrita amb només 18 anys però que ja revela una profunditat expressiva i una sofisticació tècnica remarcables. Obra escrita en plena joventut però que ja conté una càrrega emocional de gran profunditat. Aquesta peça, amarada de nostàlgia i d’un lirisme gairebé beethovenià, va brillar sota les mans dels intèrprets, que en van extreure tot el pathos sense caure en l’excés abordant aquesta peça amb una maduresa extraordinària, Va brillar amb especial intensitat la mestria del primer violí, Josep Colomé, que va guiar el discurs musical amb una autoritat serena, plena de lirisme i precisió amb el seu so càlid i ple de matisos.

L’adagi final, d’una intensitat lírica impressionant, va deixar la sala en un silenci copidor, trencat només pels aplaudiments finals, que van conduir naturalment a un bis, molt celebrat: el quartet va oferir una peça breu d’origen danès amb aires de música tradicional irlandesa: un final jovial i virtuós, carregat de vitalitat, que va posar el contrapunt ideal de lleugeresa i humor a un programa intens i exigent, tant per als músics com per al públic.

L’audiència, nombrosa i plenament atenta, va rebre el concert amb un respecte exemplar, en sintonia amb el caràcter íntim i concentrat d’aquesta proposta. Un final de festival que reafirma Cala Rajada com un espai únic per gaudir de les vetllades musicals estiuenques, amb una programació que aposta per la qualitat i l’excel·lència artística.