“La música no és només una activitat o una afició per a mi: és una part essencial de qui som. És la meva forma d’expressar emocions i entendre el món que m’envolta”.

Elionor Martí Orpí, la petita de tres germans,  18 anys, violinista, fa de la música virtut. Allò que s’anomena “virtuosa”. És, sobretot, jove. Centennials. Així anomenen als de la seva generació. Nascuts a partir del nou segle. Ha crescut amb el mòbil a la mà, l’euro a la butxaca i el món a cop de clic. Pertany a l’anomenada generació Z. Són joves acostumats als estímuls ràpids. sembla com si els valors de la disciplina, paciència o sensibilitat no vagin amb ells. La seva facilitat per la música és escandalosa però fruit d’un treball constant i intens. Toca el violí o detecta una melodia ben igual com camina o menja…Començarem pels inicis:
– Com comences en el món de la música?
Des de ben petita la música ha format part de la meva vida. El meu padrí, ma mare, els  meus germans i cosins sempre han estat molt vinculats al món musical, així que podria dir que jo ja hi vaig néixer dins. Als tres anys vaig començar a tocar el violí, als sis el piano i als deu la trompeta. La música no és només una activitat o una afició per mi: és una part essencial de qui som. És la meva forma d’expressar emocions i entendre el món que m’envolta.

– Quin professor o quina professora t’ha marcat més en els teus estudis?
Na Xisca Assensio. Abans de tenir-la com a professora, no tenia clar quin era exactament el meu camí dins la música. Ella va saber veure en mi allò que jo mateixa encara no havia descobert. Em va ensenyar a creure en mi, a valorar la meva manera de fer música i, sobretot, a estimar el procés d’aprendre. El premi extraordinari que he rebut i aquest concert són mèrit seu també.

– Què fa que una persona que li agradi la música, després d’haver provat diversos instruments es decideix per el violí? Diuen que no és un instrument fàcil…..
El violí sempre ha estat per a mi un instrument molt especial. Inicialment havia de cursar el grau mitjà de piano, però des de ben aviat vaig sentir que la connexió amb el violí era més profunda i natural. Aquesta afinitat va fer que decidís canviar d’instrument, una decisió que, mirant enrere, ha estat clau en el meu camí. Tot i que no és, sens dubte, l’instrument més fàcil, el violí té un so molt íntim que permet demostrar l’essència de cada persona. Gràcies a ell he viscut experiències inoblidables, he conegut persones meravelloses i he après valors com la disciplina, la paciència i la sensibilitat.

– Quina és la música que més t’agrada interpretar?
Sense cap dubte, m’agrada interpretar música del Romanticisme. Trobo que aquest estil transmet molt bé les emocions i permet expressar sentiments que de vegades són difícils de posar en paraules, com la passió, la tristesa o la nostàlgia. Quan toco una obra romàntica, gaudeixo especialment de poder treballar els matisos i donar vida a les intencions del compositor, alhora que hi poso la meva pròpia interpretació.

– Que suposa per a tu ser Premi fi de grau del Conservatori de música de Manacor, premi a l’aprofitament acadèmic excel·lent en els ensenyaments artístics professionals de Música 2024-2025?
Per a mi és una oportunitat i un reconeixement immens. Aquest premi no reflecteix només el treball d’un any, sinó tot un camí ple d’esforç, constància i amor per la música. El meu jo de petita no s’ho podria creure. L’any passat, mentre cursava 6è de professional, també feia 2n de batxillerat, i compatibilitzar-ho tot va ser un repte molt gran. Per això, haver aconseguit aquest premi em fa sentir una gran satisfacció personal. És el fruit d’anys de dedicació, però també del suport de la meva família i professors.

– Has acabat el nivell mitjà i has de començar el nivell superior que equival a un títol universitari. És així? Quines perspectives tens?
Exactament. Ara mateix curso el Grau Superior de Violí i, al mateix temps, el Grau d’Educació Primària a la UIB. Sé que fer dues carreres a la vegada pot impressionar, però per a mi és una combinació perfecta: l’educació i la música són les meves dues grans vocacions. Crec profundament en el poder transformador de la música en l’educació. M’agradaria, en un futur, poder transmetre als infants tot allò que la música m’ha donat a mi.

– Formes part de diversos conjunts musicals? Quins?
Sí, actualment toco amb la Banda de Música de Capdepera, on toco la trompeta, i amb l’Orquestra del Conservatori Superior de Música. A més, aquest passat juliol vaig tenir
l’oportunitat de tocar amb l’Orquestra de la Petita Simfònica, una experiència que recordaré sempre per l’aprenentatge i la complicitat musical que s’hi va crear.

– Com es guanya la vida un músic, perquè només dels concerts no es viu…
És cert que viure exclusivament dels concerts és molt difícil, però un músic pot guanyar-se la vida de moltes maneres. La música és un camp molt ampli: es pot ensenyar, formar part d’orquestres o bandes professionals, treballar en projectes pedagògics, fer arranjaments o enregistraments, o fins i tot col·laborar en àmbits audiovisuals o teatrals. La clau està en ser polifacètic i saber adaptar-se a les diferents oportunitats que ofereix el món musical.

– I la composició?
La composició sempre m’ha cridat molt l’atenció. És una branca de la música que m’encisa perquè et permet crear des de zero, donar forma sonora a les teves emocions. Tot i això, vaig decidir centrar-me en la interpretació, perquè és on realment sento que puc expressar-me amb més llibertat i connectar amb el públic d’una manera directa i sincera.

– I a casa que et diuen?
A casa sempre m’han recolzat en totes les decisions que he pres. És cert que el camí d’un músic és llarg i ple de reptes, però mai no m’he sentit sola. Han estat al meu costat en els moments d’incertesa, de nervis abans d’un concert o d’esgotament durant els estudis. Gràcies a ells he après que l’esforç i la passió sempre donen fruit.

– Com veus el panorama musical de Mallorca?
Crec que Mallorca té un panorama musical molt actiu i amb molt de talent. Hi ha molts joves músics amb iniciativa i ganes de créixer, i també professors que hi dediquen molta passió i professionalitat. És cert que encara falta més suport institucional i més espais on la música clàssica pugui tenir visibilitat, però el nivell musical i humà que hi ha és molt alt. Tenim una
base molt bona, i si es continua invertint en formació i oportunitats, el futur pot ser molt prometedor.

– Creus que a Mallorca hi ha un nivell musical alt?
Sí, absolutament. Tenim músics joves amb un nivell excepcional i moltes iniciatives locals que fomenten la cultura musical. És molt enriquidor veure com des de pobles petits surten grans talents que, amb esforç i dedicació, arriben molt lluny.

– Diumenge dia 12 fas un concert com a solista al Centre Cap Vermell, que ens pots avançar?
És un concert molt especial per a mi, ja que no tots els músics tenen l’oportunitat de tocar com a solistes. El repertori que he triat té un gran valor sentimental: em transporta als meus anys de professional, una etapa que guard amb molt d’afecte i felicitat. Serà un concert molt emotiu, que espero poder compartir amb el públic des de la sinceritat i la il·lusió.

– Ser capaç d’adaptar-te a qualsevol estil és tal volta la característica més important d’un músic?
Adaptar-se és molt important, sens dubte, perquè la música és diversa i cada estil requereix un llenguatge propi. Però també crec que és essencial que cada músic tengui la seva pròpia personalitat i sigui capaç de fer seva l’obra que interpreta. No es tracta només de reproduir notes, sinó de transmetre una essència pròpia, una veu interior.

– A Andreu Riera sempre l’hem sentit a dir que «si un dia no assages no passa res, si una setmana no assaig ho not jo i si estic dues setmanes sense assajar ho nota el públic». Per ser músic s’ha de ser molt disciplinat?
La disciplina és fonamental dins la música, però no només consisteix a estudiar moltes hores, si no a fer-ho amb consciència i concentració. És millor una hora d’estudi intens i atent que moltes hores sense direcció. La constància, la paciència i la reflexió són igual d’importants que el temps que s’hi dedica.

– Com et planifiques una setmana de treball?
Intent mantenir una organització molt clara. Dividisc els dies entre el temps d’estudi del violí, les assignatures del grau, els assajos d’orquestra i els moments d’oci i descans. Planificar-me bé m’ajuda a evitar l’estrès i a gaudir més de cada tasca.

– Tu que veus distints tipus de gent, la música és un do, una habilitat amb la qual s’hi neix o es pot treballar?
Crec que hi ha persones que neixen amb una sensibilitat especial per la música, i això pot facilitar-los el camí. Així i tot, estic convençuda que el veritable talent es construeix amb treball, constància i dedicació. La música és un procés de creixement personal que requereix temps i compromís, i qualsevol persona pot avançar-hi si hi posa passió i perseverança.

– I d’allò que parlen de la relació entre matemàtiques i música?
És una relació molt interessant. La música i les matemàtiques comparteixen estructura, ordre i proporció, i per això sovint van de la ma. Ara bé, la música té també una part expressiva i emocional que la fa diferent: no tot es pot explicar amb números. Al final, és l’equilibri entre la part racional i la part artística el que la fa tan especial.

– Quina relació tens amb na Carme Alzina, què és violinista com tu?
Na Carme Alzina i jo sempre hem tingut una molt bona relació. Des de petites coincidíem a orquestra i als concerts de l’escola de música. A més, les nostres padrines sempre han estat molt bones amigues. Amb el temps hem continuat coincidint en concerts de la Coral Gabellina, dirigida per Elionor Gómez Quintero. Compartir escenari amb ella sempre és un plaer i un aprenentatge.

– Per acabar ens falta parlar dels teus projectes?
Ara mateix el meu objectiu és continuar formant-me com a violinista i seguir creixent tant a nivell personal com musical. De cara al futur, m’agradaria poder compaginar la meva carrera artística amb la docència, perquè crec que educar a través de la música és una manera molt bonica de compartir el que m’apassiona. El meu propòsit és transmetre aquesta passió a les noves generacions i ajudar-les a descobrir tot el que la música pot aportar.

– Idò moltes gràcies i molta sort. Vols afegir alguna cosa?
Només donar les gràcies a totes les persones que m’han acompanyat en aquest camí: la meva família, professors, amics i companys de música. Sense ells res d’això no hauria estat possible. La música m’ha ensenyat que darrere cada nota hi ha una història i la meva encara acaba de començar.

– Moltes gràcies. Un plaer parlar amb tu! Fins diumenge al Centre Cap Vermell!