Hem vist de rampellada per les xarxes que les Galletes Artàsanes, de la família Navarro, han anat al Marroc en una cursa solidària… demanaven material escolar, portaven galetes… i per aclarir-ho hem parlat amb dos dels protagonistes, n’Emilio i na Maria Navarro, germans que amb en Guillem Batle anaren al CHATARRAS RAID. Una cursa ben particular de l’1 al 8 de novembre…

– Explicau-nos, què és aquesta cursa?

– Això va començar fa un any que ens va pegar per aquesta curolla. No teníem cotxe ni res. I ens hi posàrem. Has de tenir un cotxe vell, matriculat abans del 2009 i els totterrenys abans del 2005, això sí, amb ITV passada i tot en regla.

-El CHATARRAS RAID s’anuncia com el raid, més divertit, esbojarrat i espectacular que recorre el Marroc…

– Sí, no guanya el més ràpid sinó el qui ho fa amb el recorregut més curt. Són sis etapes que van de Tànger fins a Marràqueix… També hi ha una classificació que es fa per votació de la resta de participants. És una aventura diferent que també té un vessant solidari.

-Contau-nos com ho féreu…

-El vessant solidari del raid és aportar material escolar a una comunitat marroquina. Nosaltres férem una crida per les xarxes. Volíem aportar 50 quilos de material i n’aconseguirem 72 en deu dies. També duguérem 25 quilos de galetes a un banc d’aliments de Conil de la Frontera (Cadis) on passàrem les verificacions.

-Quin fou l’itinerari?

-Partírem cap a Dénia, d’allà cap a Conil de la Frontera, Algesires i Tànger. Allà comença el raid i podeu veure les etapes. Hi ha de tot. Són entre 200 i 300 quilòmetres cada dia. No és una cursa per a especialistes, ho pot fer tothom, en teoria. Hi ha dos grups els domigueros i els tronaos. Nosaltres érem dels tronaos. Ja que hi anàvem, a lo grande! Hi ha de tot: carretera, pista forestal, muntanya, arena…L’organització te dona un quadern de ruta i tu has de fer les etapes. No hi ha GPS. No veus el camí sols les rutes amb fletxes i tu has de fer l’itinerari. Has de passar per diferents punts que et validen el pas.

-I el muntatge?

-Tu portes la tenda de campanya. L’organització munta el campament: banys, dutxes i menjar: sopar i berenar. La resta t’ho procures tu…com a bons mallorquins galetes i sobrassada no en va faltar.

Hi ha cinc categories i cada dia surt primer una categoria diferent. No surt tothom a la mateixa hora. És un raid de 200 cotxes, no massa gran.

-I acabàreu?

-Sí, el tercer dia lliurarem el material escolar i el quart se’ns va rompre la politja del cigonyal. I ens va tenir cinc hores aturat.

-Com ho arreglàreu?

-En Guillem ho va desmuntar i ho vàrem dur a un mecànic del poble més proper que ens la va soldar. I va durar fins que arribàrem a Mallorca. Aquí va dir pus. Però, hem de dir que tenguérem ajuda d’altres participants i de l’organització… no quedes tirat. Hi ha ambulàncies i cotxes per remolcar.

Aquest dia no poguérem acabar l’etapa. Férem un escape. Agafar la carretera i arribar al campament. Aquest dia no puntuàrem.

-I com quedàreu classificats?

-Aquest dia no puntuàrem, però no quedarem darrers, mitja taula (ha, ha, ha -rialles-). Tampoc és el més important.

-I que n’heu tret de tot plegat? Bona experiència?

-A part de divertir-te i passar-ho molt bé. Coneixes una cultura diferent de la nostra, comparteixes solidaritat amb els companys de cursa. Hi ha molt bon ambient. Tothom s’ajuda.

També molta pols, molta pedra,… tota una aventura… Hi ha un dia que pots anar per pista o fer tu la pista.. Nosaltres anàvem amb un Opel frontera del 2001. Va aguantar…

-Hi tornaríeu?

-D’aquí a uns anys, tal volta. És una experiència guapa, però fas molts quilòmetres. Nosaltres en férem 5000!! I el vessant solidari de tots els participants està molt bé. Això sí, triau un cotxe que tengui aire condicionat, s’ha d’anar amb les finestres tancades.

-Feia calor?

-Sí… i tant de bo que no va ploure!!!

-Per cert, és molt cara la inscripció?

-Devers 2000 €

Les fotos són precioses. El dia a dia el podeu recuperar a Galletes Artàsanes.

Moltes gràcies!