
Mentre realitzaven la conversa amb les dues monitores de l’escoleta (), va fer acte de presència el president del club i aprofitaren per parlar una estona amb ell de la marxa del club en general. Ara fa un any i tres mesos (ho du ben comptat!) que agafà les regnes del club, una tasca que requereix dedicació i constància. Com ell diu “Si ets aquí no és ni per doblers ni per res, sinó perquè realment t’agrada, perquè t’ho sent i et surt de tu mateix”.
– Com arribes a la presidència del club?
– En un principi ho duia en Llorenç i no sé si va desconnectar un poc o en un modent donat no estava prou motivat, però la qüestió és que no es va veure amb coratge per seguir i a una Junta va dir que dimitia. Jo conec des del jugador del club més petit al més gran, estic tot el dia al poliesportiu i jug d’ençà que tinc cinc anys. Pràcticament, he tingut a tots els entrenadors… Així que xerrant, xerrant vaig decidir-me. Feia falta qualcú que es posés al davant.

– Et sents recolzat per la Junta?
– Mira, si no em sentís acompanyat no m’hagués ficat en això. Ara tenim una junta bastant “grossa”, en comparació a altres anys, Hem establit molt bé la feina que fa cada un i entre tots es du tot millor. Cada persona de la Junta fa la seva feina i això és molt important.
– Quants d’equips teniu enguany?
– Tenim l’escoleta i iniciació, que són els que no fan competició. Després tenim un premini, dos minis, dos infantils, cadet masculí i cadet femení, júnior masculí i sèniors. Enguany hem assumit l’escoleta en l’organigrama del club, però van en una competició a part.
– Pel que fa als tècnics i entrenadors, en teniu prou?
– És cert que d’entrenadors és del que més justs anem. Ara tenim una generació que és la dels i les cadets, amb molt d’al·lots i pareix que d’aquí traurem més d’un perquè sembla que són molt vàlids per ajudar. De fet, ja tenim un parell que ajuden a les escoletes, a preminis i minis. Sembla que a poc a poc es van implicant més. La nostra idea era fer el curs de nivell zero i que els júniors participaren per treure qualque entrenador, però enguany tots els júniors menys un se n’han anat a estudiar a fora i les nines igual. Tenim aquests anys complicats. Potser hem tingut unes generacions anteriors un poc deixades, en el sentit que han jugat i prou, i ara tornem a tenir un parell de generacions (de cadet capa baix) que possiblement se’ls podrà treure més.
El fet és que anem justs, és un tema complicat perquè n’hi ha poca gent amb el nivell 1 o 2 per poder entrenar els equips més grans.

– Un altre problema dels clubs modests és que quan un jugador començava a despuntar marxava a altres equips més grans, encara es donen aquestes situacions?
– Crec que ara passa menys, però passa. Nosaltres ara estam intentant implantar una nova metodologia i és que des de ben petits els nins i les nines aprenguin per ells tots sols. Abans tocava practicar entrades i posaves dos cèrcols i a pràcticar. Ara no, la nostra intenció és crear-li aquesta necessitat perquè ell tot sol descobreixi com fer aquesta entrada. És una metodologia molt més exigent amb els entrenadors, però pensem que està funcionant molt bé i els grups es fan com a més homogenis. Cada infant va al seu ritme, però ells tots sols van descobrint coses.
– Què ens pots dir del tema econòmic? Doblers sempre falten!
– De doblers anem més o manco bé. Tenim el just per gastar i sobreviure. Si no fessin el Mercat Medieval o les Festes ho notaríem. Ara tenim un entrebanc, l’Ajuntament ens han apujat mil euros de subvenció, però no ens aporten fruita i ajudes específiques pels esdeveniments i no ens basta. Per exemple tens un campus i abans donaven fruita per cada dia … Just en fruita per quatre dies, per setanta al·lots tens una despesa al voltant dels dos-cents euros. I a altres esdeveniments passa el mateix, o si hem de fer trofeus pels infants els hem de comprar nosaltres. Ara aquestes despeses les paguem de la mateixa subvenció. La despesa resulta ser superior a l’increment de la subvenció.
Trobam que s’hauria de tenir més cura i donar suport més els equips esportius del poble. Ara hem hagut de pujar 50 euros la quota. Just l’equipatge de cada al·lot ens ha pujat 10 euros. Tot ha pujat molt. Dels 450 euros de fitxa lleves devers dos-cents de l’equipatge, i altres 80 de la fitxa federativa, a més l’assegurança, el pagament dels arbitratges (que també han pujat molt), renovació de material, etc.
– Entrem en un tema una mica conflictiu, és cert que els esports d’equip aixequen passions entre l’afició, però de vegades (afortunadament poques), la grada cau en l’insult i la crispació… Inclús en els pares dels esportistes dels equips de categories inferiors! Com ho teniu al bàsquet?
– Nosaltres treballem perquè hi hagi respecte. Al bàsquet és diferent, d’entrada no hi ha marcador fins als minis, per tant, el marcador és secundari, els nins i nines venen a jugar. També des de fa uns anys es va posar una norma que a partir d’infantils ha d’haver-hi un delegat de camp. El delegat a la mínima que hi hagi un insult a la grada ha d’actuar. Si no s’actua l’àrbitre pot decidir no continuar amb el partit i té dret a expulsar al públic. Nosaltres això dels pares i mares ho tenim molt clar, si arriba una multa al club per l’actitud d’un pare/mare li redirigim la multa. Si per un malentès o una discussió ens arriba ho podem entendre, però si hi ha mala educació o insults no es pot permetre.

– Quin equip és el vostre referent?
– Nosaltres ens fitxem molt en Sa Pobla. Sa Pobla ha fet una feina espectacular, especialment de promoció. Té una quantitat d’al·lots petits increïble. És cert que s’aprofiten de tots els pobles del voltant, però així i tot… A nosaltres ens agradaria créixer més des de baix, tenir una bona base d’infants.
– Els equips ja estan conformats des de l’inici de temporada, no poden haver-hi incorporacions?
– Es pot fitxar fins a desembre. I si són equips dels “petits” durant tota la temporada.
– Vols afegir alguna cosa?
– Crec que ens hem mogut molt com a club. I ja que hi som m’agradaria que hi haguessin més nins i nines petites jugant a bàsquet.
Encara parlàrem de bàsquet durant una bona estona, de les dificultats del club, de la renovació de la pista, de les velles glòries del bàsquet gabellí i del món i la bolla. De fet, quedàrem per retrobar-nos una altra vegada per conèixer de primera mà la feina que fan entrenadors i jugadors de les diverses categories.