Dia 10 d’octubre, en Jaume Servera, Toni Muñoz i Cati Artigues, van dirigir una visita al sistema dunar de Cala Mesquida per a descobrir els seus grans valors naturals i observar l’evolució des del 1956.
Durant la visita se comentà l’efecte de la instal·lació de cordes i passarel·les i com han afavorit la recuperació de les dunes, després d’anys de pressió humana sense mesures de protecció.
Per a completar la informació publicada a Cap Vermell al voltant del sistema dunar de Cala Mesquida hem parlat amb Jaume Servera, professor de l’UIB que ha estudiat l’evolució de les dunes.
– Quina valoració feis de la feina de recuperació dunar a Cala Mesquida al llarg de més de 15 anys ( va començar el 2009).
– Com a valoració global és positiva. Cal tenir present, que si a l’any 2009 no s’hagués fet la intervenció que es va dur a terme, segurament el panorama que a dia d’avui observaríem seria desolador, dramàtic pel que és el sistema natural platja-duna de sa Mesquida.
– La realitat és que abans la zona més interior era plena d’arena i ara es buida a que es degut.
– Si! Recordo el moment en que el canal de deflació que desemboca en el lòbul de la duna parabòlica coneguda popularment com el Munt Gros presentava una gruixa d’arena solta que progressivament era transportada terra endins, fet que ajudava a mantenir un cert equilibri d’aquesta duna malgrat la pressió a la que era sotmesa per les constants visites lúdiques tradicionals que rebia de la mateixa població autòctona.
Però bé, per respondre amb claredat la pregunta des d’un punt de vista tècnic, crec que el primer que cal aclarir és que els nostres sistemes platja-duna litoral a les Illes Balears gaudeixen d’unes particularitats que els fan una mica especials als de la resta de la Conca Mediterrània. Sens dubte, que la singularitat més destacable és l’origen i les característiques dels sediment, de l’arena blanca que els conforma, aquesta està formada majoritàriament per partícules que són les restes esquelètiques (bioclasts) que viuen a les praderies de Posidonia oceànica o en els mateixos bancs d’arena submergits front a la mateixa línia de costa. Pel cas de sa Mesquida aquests bioclasts representen el 80% front al 20% que són litoclasts i d’altres elements de la composició de l’arena del sistema.
Tot plegat, aquesta circumstància, fa que els nostres sistemes platja-duna tinguin unes entrades d’arena en el seu balanç sedimentari anual molt ajustades a les seves necessitats per a mantenir un equilibri natural. Per què ara es buida d’arena la part interior, respon a tot un seguit de processos antròpics que es varen iniciar en el anys 90 del segle passat i que varen dur el sistema a perdre més volum d’arena que el que podia incorporar anualment, per tant perdre funcionalitat de tot el sistema subaeri. El resultat més important fou una progressiva degradació de l’equilibri, entre els seus dos factors principals: abiòtics (sediment-arena) com biòtics (vegetació majoritàriament la del primer cordó dunar). La desprotecció que progressivament la situació va generar sobre l’impacte que tenia el vent en el sistema, feu que parts interiors perdessin localment l’arena, que es va transportar terra endins. Aquesta situació va provocar un desplaçament morfo-dinàmic zonal forçat, que en el 2009 va acabar amb la intervenció en el sistema de les mesures de restauració que, a dia d’avui, es poden observar a tot el front del primer cordó dunar on s’ha recuperat una part important d’aquest primer cordó dunar (foredune).
Tal vegada el que potser crida més l’atenció als coneixedors de la contrada, és perquè avui el corredor interior del Munt Gros segueix sense un gruix d’arena com el que tenia abans. La raó és molt senzilla, perquè fins que el primer cordó dunar no estigui ben desenvolupat, en formes dinàmiques i volum sedimentari d’acord amb la disponibilitat d’entrada de nou sediment en el balanç anual i el propi règim eòlic, la quantitat de sediment que es transferirà cap el camp dunar interior semi-estabilitzat serà mínima, fins que tot el perfil longitudinal del sistema no estigui morfològicament equilibrat.
– A la vostra publicació de la revista Geomorphology deis que la capacitat d’expansió de les dunes cap a l’interior sovint es veu limitada per diversos factors, com ara l’avanç de la vegetació llenyosa –especialment el Pinus halepensis a Cala Mesquida. Aquesta invasió biològica podria impedir una major propagació cap a terra endins, malgrat l’augment del volum de les dunes… Son el pins la causa?
– Jo crec que cal aclarir dos aspectes importants. Un primer, he de dir que sense vegetació arbòria, com ara el pinar, segurament no tindríem cap camp dunar a les Illes Balears. La simbiosi entre els diferents factors: règim de vent, tipus de sediment i tipus de vegetació, donen lloc a un perfil aerodinàmic del propi conjunt del sistema, que va des de la mateixa línia de costa fins a la darrera duna més interior. Tot plegat la presència de vegetació, amb multitud de capacitats i adaptacions especialitzades, sigui del port que sigui, té el rol de poder dissipar la major energia eòlica i retindre i protegir el sediment arenós del substrat. Així tenim, com exemple la mateixa presència del pi, que just al darrera del primer cordó dunar, on estan exposats a condicions més dures de vent i salinitat, adopten formes més rastreres (els coneguts pins barraquers) mentre que quan ens fèiem cap a l’interior els exemplars van guanyant progressivament alçada, perquè el vent ja ha estat frenat, deformat i desviat a nivells superiors.
El segon aspecte a comentar, malgrat que els meus coneixements botànics són molt limitats, és que no m´atreviria a dir que la presència del Pinus halepensis es tracta d’una invasió biològica. En canvi si que crec que la seva presència ajuda a estabilitzar progressivament el substrat arenós dels sectors de dunes mòbils i semi-mòbils, i cap a la part més interiors permet estabilitzar i preservar de l’erosió els cossos dunars.
– La revitalització del sistema dunar, es fa bàsicament fomentant el creixement de la vegetació que reté sediment i mitiga l’erosió. La cobertura vegetal i la recolonització amb l’ *Ammophila arenaria* fuciona a peu de platja però és possible que faci una barrera que li permet avançar cap a l’interior, buidant la part interna?
– L’Ammophila arenaria (el borró) és possiblement la planta insígnia del que anomenem primer cordó dunar –foredune-, que es troba immediatament a continuació de zona coneguda com a platja alta. Malgrat tot, dintre la platja alta i el primer cordó dunar hi ha moltes altres espècies que es presenten molt estratègiques en la dinàmica sedimentaria i molt especialitzades en sobreviure en un ambient on el substrat és completament mòbil, molta salinitat i amb poca aigua dolça. Tornat al borró, el fet que les restauracions de camps dunars es fonamentin en la sembra d’Ammophila és perquè les seves qualitats i el seu paper dinàmic a l’hora de retindre sediment i protegir-lo del vent és insubstituïble per cap altre espècie de vegetació.
No ha estat només a Cala Mesquida que s’ha utilitzat la sembra de borró, gairebé arreu del món quan s’ha hagut d’actuar per restaurar impactes sobre aquest primer cordó dunar sempre s’utilitza el borró i, en moltes ocasions altres espècies més secundàries en aquesta funció dinàmica. Fins i tot hi ha hagut autors que han establert criteris per avaluar l’estat de conservació del sistemes dunars tenint en compte l’estat de salut i cobertura de l’Ammophila arenaria al primer cordó dunar. El que l’interior s’hagi buidat, imagino que et refereixes al corredor que puja cap el Mut Gros, això no té res a veure amb la feina que fa el borró actualment, sinó tot el contrari, està relacionat amb l’impacte antròpic al que es va sotmetre el primer cordó dunar i que, precisament va degradar fins a l’extrem de quasi fer desaparèixer l’Ammophila arenaria i tota la comunitat vegetal on es trobava. Amb conclusió el borró no té cap responsabilitat amb el que passa a l’interior del camp dunar -són figues d’un altre paner-.
– Altres sistemes dunars tenen més diversitat de vegetació, es fa comptes introduir més varietats vegetals (cards,..etc)?
– La qüestió és que jo no tinc cap capacitat de decidir sobre el que s’ha de fer a Sa Mesquida i, per tant, del que es farà o no, no en tinc coneixement. El que si et puc dir, es que jo hi vaig esser far poc temps i, amb gent molt entesa amb la vegetació dunar, vàrem poder observar un nombre important de varietats d’espècies pròpies d’aquests ambients. Sense cap dubte la recuperació de la diversitat vegetal i la morfologia dunar passa pel civisme dels usuaris i visitants d’aquesta platja, ja que malgrat la corda de limitació d’accés a les dunes estigui massa situada a la part alta de la platja, avui reduint la zona a protegir, hi ha moltíssimes pistes a l’arena de gent que no fa cas a les indicacions i transiten per l’interior de les dunes.
– El pla de restauració del 2009 està fet contemplant la idiosincràsia de Cala Mesquida, platja oberta al Nord, amb forts vents o s’ha aplicat accions estàndards que han anat bé a altres indrets?
– Fent referència al pla de restauració de 2009, jo crec que es varen utilitzar unes tècniques adients a la idiosincràsia de Cala Mesquida. Malgrat tot, quan temps enrere vaig visitar per primera vegada amb la implantació de les mesures correctores ja realitzades, recordo haver observat alguns detalls i decisions tècniques, que possiblement hagués baratat. Jo crec que, en conjunt, el que es va realitzar al 2009 està d’acord amb les condicions de la naturalesa d’aquest sistema platja-duna, i és cert que aquestes tècniques s’han utilitzat en nombroses restauracions de sistemes dunars arreu del món i que en ocasions cal ajustar els paràmetres de com es fa inicialment si els resultats no són els esperats. Per mi és evident que la restauració a Cala Mesquida de forma general ha funcionat, no obstant, el que cal retreure a les autoritats responsables és no haver comptat amb un seguiment més acurat i un major manteniment i control de la zona. Sens dubte tot plegat hagués redundat en una major qualitat dels resultats obtinguts.
Moltes gràcies Jaume per les teves respostes.
Aprofitem per a recordar els consells que des del Parc de Llevant demanen a la població durant la visita a la zona dunar de Cala Mesquida:
«Què hi podem fer nosaltres quan anam a la platja? Respectar la zona d’exclusió darrere les cordes, no entrar-hi, llevar-nos l’arena dels peus a la platja i no posar la tovallola damunt les plantes que retenen l’arena i fixen les dunes.
Petits gests que protegeixen un patrimoni natural extraordinari i fràgils com els sistemes dunars!de Cap Vermell recordem».
Per a més informació sobre el tema: