Des de fa dotze anys se celebra a Canyamel el Festival Internacional de Piano, sota la direcció artística d’Òscar Caravaca i Dina Parakhina. Ells són els encarregats de proposar els pianistes que conformen una de les cites pianístiques més singulars de Mallorca, que omple la Torre de Canyamel amb la música de pianistes de gran prestigi.

Parlem amb Òscar Caravaca, pianista mallorquí que actualment viu a la Xina i que manté projectes a Mallorca, com ara el Festival Internacional de Piano de Canyamel, tot un referent musical a l’illa.

– Des de quan ets el director del Festival de piano que se celebra a Canyamel?

– El Festival Internacional de Piano ja fa dotze anys que es realitza, vam aturar un o dos anys per la COVID. Així, en el 2013 vam començar un projecte educatiu a Sa Torre, amb unes classes magistral que acabaren en la realització d’un Festival més sòlid i de caràcter internacional.

Jo, en aquells temps, treballava amb Dina Parakhina, que també és directora artística del Festival. Dina era professora en el Royal College de Londres i va sorgir la idea d’organitzar una classe magistral aquí, a Canyamel, a Mallorca. Va anar molt bé i ella va quedar molt impressionada amb la Torre de Canyamel. Una conversació va anar a una altra i comptant amb la bona predisposició de la Torre (he de dir que sempre ens han recolzat i han cregut en el projecte).

Així va néixer el Festival de Piano, festival que sempre ha anat a més en un sentit literal. Amb artistes que, en un primer moment, ens resultava impensable que accedissin a tocar a Sa Torre. Ha arribat a tocar el mateix Arcadi Volodos. Cada any tenim joves talents que més endavant toquen a les sales més prestigioses del món. Jo visc a la Xina i molts d’artistes es troben en el mercat asiàtic, com el cas de George Harliono que estan en el top, i l’hem tingut aquí.

Moltes vegades t’adones del nivell quan estàs en contacte amb el circuit i veus el que hi ha a altres bandes. Et trobes exposat a la bombolla. A Mallorca es consumeix cultura, però de vegades fora del circuit internacional.

– A més dels concerts del Festival teníeu un vessant educatiu?

A sa Torre sempre hem cregut en el suport als joves talents, però també cream una plataforma educativa. Això és una de les coses que no es veuen. El projecte és un festival internacional de piano, aquest és el nostre nom, però també realitzem de manera altruista el suport als joves mitjanant classe magistral, de projectes educatius, work-shops… i això sempre es desenvolupa de forma paral·lela. Enguany no s’ha pogut fer per problemes d’agenda, però hi ha hagut onze edicions en les quals sí que s’ha fet. Això implica que, de vegades, tenim trenta o quaranta persones que venen del Japó, Rússia…  De molts de països. Enguany per exemple tenim d’Albània, Rússia, Xina i Regne Unit.

Les classes magistrals es feien en un principi a Canyamel i per temes logístics decidírem moure’ns a Cala Rajada, al Centre Cap Vermell. Aquí poden accedir sense agafar el cotxe.

El tema de fer o no les classes magistrals, no és un tema que ens pugui definir. Que ho haguem de publicitar. És una cosa que feim de forma altruista, treballant des de dins perquè hi creim.

Cada any  miram quins artistes podem incloure, que ha estat entre nosaltres i que està despuntant. Que ha estat formant-se amb nosaltres. Enguany, per exemple la pianista russa va estar amb nosaltres fa tretze anys. Ha tingut una carrera molt sòlida des de llavors, despuntant. Això és part del nostre treball, fer un seguiment des de molt baix: formar-los, estar amb ells, fer un seguiment i després que puguin repetir l’experiència.

– Es pot dir que heu participat en la formació d’alguns pianistes alguns pianistes que ara formen el circuits internacionals?

-Això és un treball dels professors, especialment amb Dina. Ella fa un treball molt sòlid. De vegades és com una mare amb els seus alumnes i la relació amb pares i mares. Sempre hi ha un seguiment, uns contactes. Hem de dir que tenim una llista d’espera amb peticions per venir a tocar i això ens permet fer una selecció comptant amb aquest seguiment que hem fet.

-Quins criteris que seguiu per triar els pianistes que participen en el Festival?

– Un és tenir en compte el programa formatiu que han seguit. Un altre, òbviament són les agències que ens contacten i ens fan propostes (d’aquí el percentatge és menor). El que més hi ha és provinent del treball en equip, de Dina i el meu, de veure quins artistes estan despuntant en sales de concert internacionals, per exemple què artistes joves estan en cartellera en Londres, quins van estar l’any passat, quins destaquen en concursos internacionals, es valora tot i a partir d’aquí triam. També sabem que un vol des dels Estats Units, ens podria complicar la logística, per això treballam principalment en Europa amb un seguiment durant mesos a sales de concerts i concursos internacionals, i després veure com ens encaixa en la programació.

Enguany hem intentat que siguin quatre personalitats molt distintes, quatre escoles pianístiques diverses, el primer pianista molt explosiu i alhora molt íntim… cada una característica molt específica.

Cada any intentam donar-li una forma concreta. Un festival va ser la música de Chopin com a fil conductor, i a partir de la temàtica que tenim cercam que artista encaixa millor.

– Quina és la repercussió en l’àmbit de Mallorca, del Festival?

– Sempre hem tingut molt bona disposició, començant per Cultura de l’Ajuntament, amb en Yannick, que veritablement ha cregut en el projecte i gràcies a ell va estar garantit des del primer minut. A part d’això som conscients que programem en unes dates que no és beneficiós pels pianistes d’aquí, potser si fos a mitjan setembre amb el curs començat tindria més participació. Intentem fer-ho millor cada vegada i veure el que podem aportar nosaltres, com ara un concert al Centre Cap Vermell, però no és suficient. Potser necessitaríem algun tipus de conveni, alguna cosa més forta per poder atraure a pianistes i aficionats. Els melòmans sí que en venen, tenim el nostre grup de fidels que moltes vegades han vingut al projecte formatiu, pel que fa als pianistes d’aquí la resposta és més fluixa.

-Es dona el cas que amb una bona oferta musical la resposta del públic és molt fluixa…

De vegades quan no hi ha molta resposta de públic no és problema del pianista, ni del públic, sinó de la transmissió, del màrqueting o l’expectació que es pugui crear de l‘esdeveniment. Jo crec que aquest és el principal problema. Per què passa? Òbviament n’hi ha noms, hi ha idees que ja pertanyen en passat i que si no es reforcen amb un tipus d’estratègia. Per exemple tu poses a Bisbal, i tothom sap qui és, aquest tipus d’activitat necessiten sempre un extra. Al cap i a la fi és un problema de màrqueting i això requereix doblers. També cal tenir en compte les dates, el lloc… a Mallorca pensem en Capdepera i ens sona molt lluny. També compta el transport: a Londres tens un concert a seixanta quilòmetres i agafes el tren i vas i tornes després del concert i no et sembla llunyà. Dit això si l’intèrpret és conegut és una cosa i si no és conegut, o que té un  nom que no soni tant, necessita un extra en forma de màrqueting en Facebook, difondre vídeos promocionals, fomentar el compositor que toca (fer un homenatge a…) o copa de vi després del concert.

 – I no volem acabar sense parlar del futur. Què perspectives teniu?

– Aquest Festival és un engranatge de moltes coses, amb ajudes de l’Ajuntament, la propietat, persones externes amb voluntat de donar suport al projecte. Però tot ho focalitzem en Sa Torre. És un suport logístic i institucional, perquè ells són els qui mitjançant el Govern o el Consell tenen ajudes pels projectes que realitzen, entre els quals es troba el Festival. Ells són els qui faciliten aquesta possibilitat de pressupost que fa que es pugui continuar endavant. Després tenim les classes magistral i, com he dit, el suport de l’Ajuntament, perquè és difícil i només amb les entrades no basta. A més l’aforament és molt imprevisible un dia pot ser ple i altre per un motiu o altre no hi ha bona entrada o perquè fa molta calor, perquè coincideix amb un partit del mundial o qualsevol esdeveniment no previst.

–Ens han comentat que enguany no hi haurà concert al Centre Cap Vermell…

– No, perquè enguany no tenim projecte educatiu. Ara establim conversacions amb el regidor de Cultura, en Yannick per impulsar el projecte educatiu. Es tracta de no aturar-lo, enguany Festival i esperem que l’any vinent comptem tornar a la part educativa.

– Moltes gràcies per dedicar-nos una part del teu temps ara que estàs tan ocupat amb el Festival. Vols afegir alguna cosa?

– Gràcies a vosaltres pel vostre interès. Esperem que el públic gaudeixi dels quatre concerts programats, hem reunit quatre pianistes de gran nivell que han preparat quatre concerts excel·lents.