“L’entrenador del primer equip serà Carlos Torreblanca, i el seu germà Luis Torreblanca de segon”
“… que el poble torni a veure una altra vegada la il·lusió per l’Escolar, que el primer equip sigui un referent, que també siguin formadors de persones i crear uns valors…”
“En general, la directiva som un grup d’amics que vam créixer des de nins a l’Escolar, després vam entrenar i al final hem acabat dirigint-lo”…
Salvador Castro, 47 anys, amb l’experiència i la il·lusió necessària per assumir un càrrec on no es descansa. Fou un dels impulsors dels “veterans de l’Escolar” com a associació, per si esdevingués un cas d’urgència. Coordinarà un equip d’entusiastes que volen tractar als jugadors i jugadores de futbol com a ells els tractaren. Vol un club on tothom s’ho pasi bé i hi estigui a gust, és a dir, fer de la convivència i les relacions personals un valor tan important com el marcar un gol. Per això hem volgut compartir una estona amb ell i que ens transmeti la il·lusió d’un projecte que vol canviar dinàmiques… Salva:
– Com has trobat el club i com t’agradaria deixar-ho o quina dinàmica t’agradaria implantar d’aquí a quatre anys?
El club l’hem trobat amb la dinàmica que porta durant molt de temps. El club està molt enfonsat, però no pas perquè l’última directiva ho hagi fet fatal o l’altre ho hagi fet fatal o no, perquè al final són cicles i el que volem nosaltres és revertir aquesta situació. Projecte, nosaltres volem portar a l’Escolar… ja no et diré a tercera divisió, perquè tampoc ens interessi pujar tant, tant, tant, tan alt o tenir unes expectatives tant, tant, tan altes, però almenys que el poble torni a veure una altra vegada la il·lusió per l’Escolar, que el primer equip, per exemple, sigui un referent, que també siguin formadors de persones i crear uns valors i continuar, farem molt èmfasi en això, una mica la línia de com som nosaltres. En general, la directiva som un grup d’amics que vam créixer des de nens a l’Escolar, després vam entrenar i al final hem acabat dirigint-lo…
– Tu vas fer un vídeo quan es van convocar les eleccions amb tres punts, els recordem:
– Idò això, seguir la línia de fer millors persones, enfortir les estructures esportives i crear una dinàmica de social.
– Entre l’una i l’altra també hi ha una dinàmica econòmica…
– Sí, la dinàmica econòmica al final és un club de poble, és un club entre cometes social, perquè al final sí, la subvenció que et dona l’ajuntament és una ajuda, però és una ajuda per poder arrencar, perquè si tu et poses a mirar la quantitat de massa social que movem i tot doncs per a l’ajuda és insignificant. Si no fos per l’aportació de la gent que ens ajuda econòmicament com a espònsor, que fins i tot ja no és de diners, fins i tot ajudant-nos a fer esdeveniments desinteressadament, si no fos per això, això seria inviable.
– Paco Vega, l’anterior president, ens va dir que el pressupost de l’Escolar s’acostava als dos-cents mil euros anuals…
– Bé, jo encara el pressupost no t’ho puc dir perquè com el dia d’avui, no sabem ni els espònsors ni sabem tota la gent. Ens començarem a moure ara perquè el primer, el primer, el primer que hem de fer és crear el que és el club, la dinàmica esportiva, en el sentit de què per molts diners, per molt d’espònsor que tingui. Si no trobo un entrenador per als juvenils, un entrenador per als cadets, un entrenador per als infantils, doncs, de què em serveix que en tingui 200, tres-cents mil euros, cinquanta mil? Sí, perquè els vull.
És a dir, hem de fer una estimació amb els preus que hi havia altres anys…, és veritat que potser cent mil i busques les necessites, però és que s’han de pagar moltes coses, per exemple, als entrenadors. Però no és pagar, és una gratificació… ho fan perquè li agrada el futbol. És clar. Perquè si tu a mi em vols dir que un entrenador de futbol base cobrant… que cobra uns 150 euros al mes, que nosaltres volem pujar-ho, intentarem pujar-los a 200, que estem parlant de 50 euros més al mes, digues-me a mi qui ho faria per venir per 200 euros al mes, que són deu mesos al que és a això, perquè 2000 euros És una gratificació, més una altra cosa, però és clar, arriben a ser doblers…
– I com esteu plantejant el tema esportiu?
– Doncs mira, el tema esportiu el que… ho estem plantejant, perquè sigui molt més fàcil de coordinar, és fer un coordinador de les categories inferiors, i un coordinador de les categories superiors… de les de cadets cap amunt. Més que res, és perquè la feina del coordinador és una feina molt, molt, molt, molt gran, que durant molt de temps no s’ha fet, no s’ha pogut dedicar, com es podia dedicar, si hi ha hagut anys que sí, que s’ha pogut fer, hi ha hagut èpoques amb Paco, i això que estava, per exemple, Jaume Moll, que estava en exclusiva per a això, però tenir en Jaume és un privilegi massa gram, que és un tio que també forma part del club dels veterans, i sempre està en segona línia, sempre ha format part dels veterans…
També cal recalcar molt i és que és veritat que el que és la directiva actual, som X, els que siguem, però realment som moltíssim més, perquè necessitem advocats, ja tenim advocats, necessitem gent que estigui la federació, tenim gent que tenen amics que treballen a la federació, i tots són veterans, entens.
– I ja teniu noms?
– Ahir justament han estat tancant, encara no et puc donar noms, et puc donar massa noms, per exemple dels cadets, perquè és on juga el meu fill, jo hi participaré, que és Ángel Domínguez. L’entrenador del primer equip, ja es pot dir, perquè l’altre dia vam fer la presentació amb l’equip que serà Carlos Torreblanca, i el seu germà Luis Torreblanca, el fill de Torreblanca que era jugador, que era d’Arta, un mític, que va estar jugant al Barcelona. I després es repetiran molts entrenadors d’aquests anys del darrere, perquè el que ho ha fet bé, cal seguir amb ell, indiscutiblement, potser nosaltres, si hi ha alguna cosa que no ens agrada, ho polirem segons vegem, perquè al final, som nosaltres els que volem tenir una línia, i marca unes pautes, però el que ho fa bé ho fa bé i està bé fet.
El verd Escolar és un sentiment i ha de ser un sentiment. És un sentiment per a nosaltres, per què formam part de la història de l’Escolar, saps? I continuarem fent història a l’Escolar. Però és que els de darrere ho sentin, és que les categories inferiors, aquest sentiment, ho portin arrelat, saps? Volem inculcar-ho. Que l’Escolar, escolar ha de ser una altra vegada important. Hi ha, però, un element importantíssim, que és que l’Escolar també és un dels factors d’integració i de cohesió social més important del municipi.
– Aquesta temporada passada hi ha hagut 12 equips, penseu ampliar més equips?
– En principi sí, però és clar una mica relatiu, perquè sobretot en categories inferiors, això funciona per “quintes”. Per exemple, l’any passat hi ha hagut dos infantils, aquest any per exemple, en principi seguiran dos infantils que ja són de futbol 11, per exemple. Em sembla que l’aleví no sé si aquest any n’hi haurà, fins i tot per fer-ne tres, gairebé. És a dir, que és mal de preveure… Podem fer una previsió, pots fer una mica de… més o menys sobre el que aquest any passat, una línia, però és clar, després la gent, en saber que estem nosaltres té molta il·lusió i si tenia els fills a altres pobles idò vol tornar aquí, pel que fos, saps?
– I amb el futbol femení?
– El futbol femení doncs és una de les grans apostes que volem fer i ho volem impulsar moltíssim. De coordinadora, hem posat una coordinadora que és Susana Triguero, que ella ha estat jugadora, entrenadora i li faltava la faceta de coordinadora, i la veritat, el futbol femení és molt difícil d’aixecar. Però ara per exemple, la setmana vinent hem tingut la iniciativa de fer un campus femení gratuït, com a mínim vine a jugar, que provin l’esport, que vegin que el futbol no és només el rotllo d’anar corrent darrere d’una pilota, saps que hi ha més darrere del futbol, el rotllo de la companyonia, riure, passar-ho el bé, llavors el que volem és que les nines ho proven, perquè al final equip, però les al·lotes que estan jugant al primer equip d’aquí 3, 4, 5 anys deixaran de jugar! Aquí el que volem plantar és la llavoreta perquè les nines petites les hi entri el cuc del futbol i que comencin, per tal que hi hagi una continuïtat… com amb el futbol masculí.
És cert que ara tenen més referents al nivell institucional i a nivell estatal hi ha jugadores pilotes d’or. No té a què veure amb fa uns anys, el futbol femení ara viu una època dauradael que passa és que així i tot cal promocionar-ho molt cal promocionar-ho molt.
– Quin problema té l’Escolar que si la lliga acabés al febrer sempre estaríem als llocs d’ascens i després sempre els finals de temporada són horrorosos, com es pot canviar aquesta dinàmica?
– El que indiscutiblement te aquest problema només és el primer equip. Amb les categories inferiors aquesta il·lusió que té per jugar és infinita. Aquest problema l’hem parlat molt amb el primer equip i certament és vergonyós que arribi febrer i siguin tres o quatre persones entrenant a final de temporada. Nosaltres posarem totes les eines perquè quan hem jugat les ens han posat. Aquesta gent ve, perquè tothom ve a jugar gratis i són joves ja fets i drets com a mínim has de fer que se sentin importants els has de fer que no els costi feina venir a entrenar en el sentit que el que has de fer és i els ho hem dit: vos subministrarem tota la roba dels entrenaments, la tindreu aquí, tots els entrenaments teniu la roba, tindreu nevera, tindreu beguda en els partits portarem beguda o sigui, intentar oferir-los coses que mai els han ofert a ningú perquè a nosaltres en el seu moment ens les oferiren i sabem el que és i ens va agradar. Sabem que és una altra època i potser és veritat que en la generació d’avui dia el tema de compromís és una mica diferent del que nosaltres enteníem, però hem de cercar l’alicient per enganxar-los i que el mes de febrer hi hagi 18 jugsdorts diponibles…no com l’any passat que es varen fer 40 fitxes i mira com s’acabà…partint que si cada fitxa són 150 euros multiplicar 150 per 40 imagina’t només la pasta de que estam parlant només en fitxes. Si hi ha una dinàmica dolenta amb l’entrenador, l’obligació és del jugador parlar amb els capitans i dir que aquí hi ha alguna cosa que no funciona per buscar una solució, la solució no és agafar i dir li deixo de venir com ha passat tants d’anys…
– …i les targetes…
– Sí, sí, si, teòricament cada xaval, tret que sigui una mica de força major que les paga el club, però els hauria de pagar el xaval perquè hi ha un règim intern que és així perquè jo si tu ets un tio que protestes o et treus la camiseta això la paguis tu és només més normal perquè si no això seria un desastre.
– En l’àmbit social creus que heu de tenir més presència?
– A escala de poble potser en l’àmbit de ja de subvencions et vull dir que si, perquè la tasca social només la quantitat de xavals que aquí estarem al voltant dels dos-cents potser antigament donaven 18.000 euros potser ara en queden 12.000 idò imagina’t per a un club així petit perquè és una injecció encara que són 6.000 euros… Per la resta, l’ajuntament és porta súper bé a nivell de per exemple, el mercat medieval que ens deixen participar ens deixen fer una paradeta ja que no ens cal gaire més perquè ja només nosaltres arrossegam molta gent i la gent participa i ens ajuda.
– Hi ha vegades que hem anat al camp i hi havia més gent de l’equip rival…
És una pena, això és tenir una dinàmica social i és que aquesta dinàmica el que cal fer. És el que nosaltres com a nova directiva volem promocionar més perquè la gent pasi gust d’anar al camp… en l’àmbit informatiu també ha fallat molt, clar.
– Abans ens enviaveu a la llista dels partits de cada setmana i nosaltres teníem un anunci a la portada…, els del bàsquet ens envien una petita crònica… i amb quatre fotos nosaltres podem publicar un article.
– La dinàmica és fàcil d’implantar, porta feina, però ho fem… s’ha tingut molta sort o han tingut molta sort que l’equip tècnic que hi ha hagut o la majoria dels entrenadors que hi ha hagut ha estat gent competent saps per què sense haver-se sense haver-li donat moltes eines o moltes coses per iniciativa pròpia ha funcionat que es pot salvar una mica coses l’escola tu t’adones que o almenys a nosaltres no ho fan la gent quan ens veuen pel carrer fotre, la gent està supercontenta i superil·lusionada que una altra vegada l’Escolar hi hagi sang fresca gent que és honor del poble gent amb il·lusió i ens alegra que et transmetin això.
– L’anterior alcalde deia que l’Escolar era “un tema d’Estat..”
– És un tema d’Estat perquè és una institució important dins del poble, imagino que aniria per aquí en tema, no crec que fos per tema de comunicació i coses d’aquestes. Les relacions de l’ajuntament amb l’Escolar és que si nosaltres demanem alguna cosa, ja que serà coses bàsiques el típic de sempre perquè en l’àmbit personal no creiem que hi hagi un problema gran, el que passa és que, de vegades, cal tenir també voluntat en fer-ho, per exemple el del bar… de vegades s’han complicat la vida, de vegades és molt més fàcil parlar amb la gent que ficar-ho en mans de tècnics que veuen coses rares i la cosa està estancada sense fer res durant molts d’anys… Es podria aprofitar la grada descoberta i fer aquí un bar que només és prolongar cap al pàrquing 10 metres que mira si n’hi ha metres i metres i fer una estructura de ferro… Mira quanta gent hi aniria, no sols de futbol, d’atletisme,….Això del bar és molt senzill, val doblers perquè tot val doblers, però no tants. Jo no sé el que passa, un altre exemple és la gespa, abans d’aquesta posaren una de cautxú, quan la que hi havia era de fibra de coco… La de cautxú seria més barata, però multiplicava la despesa en aigua… tot s’ha de mirar una mica millor.
– Ja tenim llum, no?
– Teòricament posaran els focus ja, sí. Això era una cosa que s’arrossegava ja fa molt de temps i era el tercermundsta. De fet, no s’hi podia veure res, s’han jugat molts partits que jo no sé ni com s’han acabat.
– Quan als horaris, quina dinàmica voleu posar-hi?
– No, els partits, això ja els posa la Federació. En principi, els horaris els posa la Federació.
El que passa és que nosaltres volem mirar, a veure, una de les coses que hem parlat amb els xavals és que una vegada que estiguin els calendaris, que els fan a la Federació és, per exemple, si hi ha partits que podem jugar, potser, els dissabtes a la tarda, doncs intentar-ho, i així totes les famílies tinguin el diumenge lliure. En la mesura del possible, quan surtin els calendaris, mirar les dates importants que hi ha… Sant Antoni i Carnavals, festes del poble i es truca amb la Federació i es canvia, sempre que sigui que juguem al nostre camp, indiscutiblement, si juguem fora, nosaltres, per parlar amb l’equip contra el, diu, escolta, mira, què us sembla que sigui això, o us sembla que podem, per bé que sigui, encara un altre, si es porta un acord, són coses, són coses que són de sentit comú, igual que si es pot posar un partit a les cinc, a la tarda, no posar-ho a les set o a les vuit, que a les set o a les vuit no vindrà ningú.També estam mirant a veure com podem compaginar que el primer equip, en comptes de que entreni, per exemple, a les vuit del vespre, doncs, per exemple, que en comenin més prest, per què? Perquè si els xavals, en comptes d’acabar a les nou oa a les deu, acaben a les vuit i mitja, i tothom content. Per això, intentem cercar motivacions i alicients perquè això funcioni tan bé com sigui possible. És que, al final, tot és una mica de sentit comú, cercar l’alicient perquè els al·lots es trobin bé i que se sentin importants dins d’un club que per al poble és molt important, però que ells també formin part d’aquest club i que, i fer-ho visibles, que això també dir aquestes coses els agrada, saps? I, per sort, tenim eines com són les xarxes socials que, si les utilitzes bé, són pólvora, vosaltres ho veieu, és que no té res a veure avui dia com fa 20 anys, que n’estiguin orgullosos de formar part del club. Això és una de les coses que també volem implantar, des de les categories inferiors: l’esperit d’identitat de l’Escolar, que estiguyin orgullosos de portar la camiseta de l’Escolar a l’escola o pel carrer.
– Qualque altre missatge en especial?
– Que som un poble i tenim el planter que tenim… I no és que siguem un poble, és que som el darrer poble… aquí tot és molt complicat, saps.
– Darrera pregunta, el verd a Capdepera és més que un color?
– Indiscutiblement., és un sentiment És un sentiment per a nosaltres, per què formam part de la història de l’Escolar, saps? I continuarem fent història a l’Escolar. Però és que els de darrere ho sentin, és que les categories inferiors, aquest sentiment, ho portin arrelat, saps? Volem inculcar-ho. Que l’Escolar, escolar ha de ser una altra vegada important. Hi ha, però, un element importantíssim, que és que l’Escolar també és un dels factors d’integració i de cohesió social més important del municipi.
Motes gràcies i molta sort!!!
