Na Sara viu de primera mà com ha reviscolat l’artesania de la llata en el nostre municipi i ha volgut aportar un granet d’arena publicant un quadern per a infants. Com ens comentà és una primera aportació, ja que vol aprofundir més, i no descarta noves publicacions i, inclús, fer un llibre per a adults.

Hem parlat amb ella i ens comenta els motius que l’han duit a materialitzar aquesta iniciativa.

– Quan et vares decidir a fer aquesta publicació pels més petits?

– Va sortir quan vaig veure que els nins i nines estaven molt interessats per la llata, però no acabaven d’entendre tots els passos que du i la feina que n’hi ha darrere. Ja només pels nins, si no pels pares també. Crec que una manera d’arribar a aquest públic infantil és mitjançant quelcom didàctic. També volia treure’ls un poc de les pantalles, per això no hem fet un ebook, sinó un llibre que sigui un treball manipulatiu. Bàsicament d’aquí va sortir la idea.

– Les il·lustracions no són a partir d’un dibuix, no sabem si ho fas molt bé o no, ens expliques com les has tretes? S’ha de dir que les imatges són de línies molt senzilles, molt netes…

– La idea era aquesta les il·lustracions són dibuixos per poder acolorar. Jo no és que dibuixi de forma espectacular, però m’agrada molt. El que vaig fer va ser fotografiar, usar fotografies reals com a referència i a partir de les fotografies vaig treure les línies bàsiques amb l’ordinador, línies que podien representar aquella imatge. I sorprenentment fent traços senzills van sortir aquests dibuixos.

 – Quantes imatges conté el quadernet?

– En té vint, a més de la portada (i les dues petites de la presentació). També té uns petits textos molt breus, fets amb puntets perquè els infants practiquin cal·ligrafia. Els textos estan en català i castellà. En català perquè jo no vull que es perdin aquestes paraules tan característiques de l’entorn de la llata, per exemple ensofrar (si el treus del nostre entorn, qui sap què és?). Però també entenc que hi ha un públic que xerra en castellà i voldria que aprenguessin les paraules en els dos idiomes. De fet, la idea és publicar-lo també en català- alemany i en anglès-català. Això pensant en l’estiu quan venen els turistes i poder arribar a ells i mostrar-los una part de la nostra cultura.

– Ens han comentat que la teva publicació podria ser part d’una col·lecció…

– Si serà part d’una col·lecció. Ara he de decidir si faig una col·lecció sencera dels diversos aspectes de la llata, perquè hi ha molt per contar. Cal pensar que no només es fa a Capdepera, sinó que la trobam a Artà, a València i altres llocs. O si la col·lecció la faig d’oficis, perquè a jo m’interessa molt que quan demanes a un nin què vol ser de gran, no et contesti que vol ser influencer o futbolista, em fa la sensació que oficis més com a lampista, electricista, cuiner, cambrer, joier o picapedrer estan desapareguen o no motiven. La idea és fer aquesta col·lecció d’oficis, començant per la llata.  No sé si la llata serà una col·lecció independent o formarà part de la d’oficis. Encara no ho tinc decidit.

– En aquest quadern presentes de forma general el procés, però n’hi ha altres aspectes com els tipus de peces, els tipus de trenat…

– Si aquest quadern és per nins, però la meva idea és fer un altre tipus de llibret una mica més elaborat, com per exemple explicant com es fa una senalla, però dirigit a públic adult. Voldria que servís de base teòrica per a curs de llata que pugui ajudar a ma mare en els tallers.

– Es pot dir que triar la llata pel primer quadern no ha estat casualitat.

– (Rialles) No, no ha estat casualitat. De fet, també ho he fet per donar un poc de valor a allò que es fa a ca meva. I no només valor, sinó també visió cap al món. Trob que la llata és una artesania molt guapa que tenim aquí, a Mallorca i que si realment es potencia pot arribar on vulgui.

– De fet s’ha de dir que hi ha una gran animació per a fer llata i potenciar el món de la llata. Hem passat de quasi desaparèixer (gairebé només quedaven Ses madones de sa llata), a haver-hi molts de grups i tallers que s’hi dediquen com a feina o com a entreteniment. I n’hi ha cert reconeixement a la premsa, televisió, concursos…

– Sí, si totalment. I estic molt contenta perquè visc de primera persona la feinada que es fa per transmetre aquest art. Jo veig a mon pare i a ma mare, i la gent ve als tallers i crea i gaudeix. Aquí es crea com una bombolla, ara es torna a reconnectar i és molt guapo. Què passa, si les generacions que són un públic més adult ho continuen fent, molt bé, però els que venen si no ho fan es tornarà a perdre i en part per això vull atracar la llata a les noves generacions, que també gaudeixin amb aquesta artesania.

– Sara, vols afegir alguna cosa?

– Donar-vos les gràcies i comentar que el quadern es pot trobar a sa sabateria de Can Argos i a Amazon. I poc més puc afegir.